Al final de la tercera i última entrada dedicada al plànol geomètric que dissenyà el mestra d'obres barceloní Josep Fontesè i Mestre va fer l'any 1.865 us mostrava una fotografia i detall de la Rambla de Ferran i part del quart districte. A pocs metres de la rambla el riu Noguerola serpenteja fins desembocar al Segre. A l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha un safareig.
A la dreta d'aquest safareig Fontserè dibuixà el traçat del ferrocarril i l'estació. Els rius Segre i Noguerola, els turons de Gardeny i de la Seu Vella i el traçat del ferrocarril, que arribà a Lleida el dia trenta de maig de 1.869, configuraven la ciutat.
Us explicava que la propera entrada dedicada a la cartografia de la ciutat de Lleida la començaria al mateix indret observant detalladament el "Plano de Lérida revisado por el Ayuntamiento de Alberto Martín -Editor- Barcelona", del 1.910, en el que Lleida continuava dividida en els quatre districtes que dissenyà Fontserè però amb més població i edificacions. A l'entrada d'avui veurem els canvis fora dels districtes i a les properes als districtes.
El plànol de la fotografia anterior és el de Josep Fontesè i Mestre ( 1.865 ) i el de la propera el d' Alberto Martín Editor ( 1.910 ).
Si compareu la propera fotografia amb la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè constatareu que entre la rambla de Ferran, els rius Segre i Noguerola i l'estació de ferrocarril hi ha noves edificacions.
De dalt a baix i d'esquerra a dreta hi ha l'Audiència (1) i la Diputació (2) que en el plànol d'en Fontserè era l'hospici - a la part inferior del districte quatre -, Correus (3), Telèfons (4) i l'Estufa de desinfecció (6). A l'esquerra, prop de l'estació de ferrocarril, els Doks (6) que actualment estan integrats a la noca estació d'autobusos.
A finals dels segle XIX hi hagué brots locals de còlera, per això molts ajuntaments van emprar les estufes de desinfecció que mitjançant vapor d'aigua desinfectaven i milloraven la higiene pública i evitaven la propagació de les malalties.
Si ens fixem en el marge esquerre del riu Segre al que seria la part més propera al riu de l'actual barri de Cappont, les diferències en els dos plànols també són evidents.
A la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè s'hi veuen molt poques edificacions i el camí de la Bordeta però al d'Alberto Martin-editor- ja hi ha més construccions a tocar del riu i les carreteres de les Garrigues i d'Albatàrrec, i la Séquia de Torres. Als Camps Elisis , envoltat per una circumferència d'arbres hi ha el Teatro de los Campos Eliseos (7).
La fotografia següent, dels anys 20 del segle passat, és una postal ATV, concretament la número 959. Àngel Toldrà Viazo
( ATV ) era un empresari dedicat al món de la impremta. No era fotògraf
però es dedicà a l'edició de postals. La primera era de Barcelona, a la
959 ( que podeu veure a la propera fotografia ) hi podem llegir: "A.T.V - 959 - LÉRIDA. Teatro de los Campos Eliseos". Àngel Toldrà Viazo edità 4.477 postals.
Deixem el barri de Cappont per tornar al marge dret del riu Segre, concretament a l'extrem esquerre dels plànols, a tocar del Districte 1. Per ajudar a orientar-vos als dos plànols hi he dibuixat una circumferència groga en la que al seu interior hi ha el plànol de planta de l'església de Sant Antoni. D'aquesta església només es conserva el portal plateresc del segle XVI que podem veure integrat a l'oratori de la Sang
A la part esquerra de la fotografia de detall anterior del plànol d'en Fontserè hi ha molt poques construccions i a la part inferior s'hi pot llegir Horno de cocer cal.
A la fotografia següent de detall del mateix indret del plànol d'Albert Martín -editor- ja apareixen de dalt a baix el carrer de Miguel Ferrer ( actual Lluís Companys ) en el que hi ha dos plànols de planta del matadero público (8), el de l'esquerra s'hi pot llegir en construcción. Davant de l'escorxador es veu una séquia que baixa fins al Segre, amb el molino de Bartolo (9) a tocar. A l'esquerra i sota el molí dos edificis de la societat elèctrica del Cinca (10).
A la part inferior dreta, prop del riu, el mercado de granos (11) i sobre l'església de Sant Antoni que està a l'interior de la circumferència groga hi ha l'edifici historicista i modernista del Montepio (12) projectat l'any 1.905 per l'arquitecte lleidatà Francesc Lamolla i Morante. Aquest edifici al plànol del Fontserè era el manicomi i actualment la seu del Departament de Cultura de la Generalitat.. Per acabar a la part superior dreta veiem el seminari (13) una obra de Celestí Campmany del 1.893.
Comparant els dos plànols a la zona de la plaça Cervantes i les avingudes de Balmes i Prat de la Riba, també hi descobrim canvis. A les dues properes fotografies el punt de referència és l'església de Sant Martí que està a l'interior de la circumferència groga.
Al d'en Fontserè no hi ha gairebé cap edifici i al Paseo de Circumbalación ( actual avinguda de Prat de la Riba ) es veuen unes balsas para recojer hielo ( recoger està escrit amb j ). Si observem la mateixa zona del plànol d'Alberto Martín-editor- les bases de gel ja no hi són, però a la plaça Cervantes hi ha la Cárcel Celular (14) que actualment és la delegació d'Hisenda i l'Asil Borràs ( 15) que ara és la plaça Pau Casals.
Podem observar millor els plànols de planta de la cárcel celular i l'asil Borràs a la propera fotografia de detall. Dos edificis construïts després de que en Fontserè fes el plànol geomètric i que ja no existeixen.
L'antiga presó de Lleida , obra de l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany i Pellicer, s'inaugurà el vint-i-quatre d'octubre de 1.889 i fou enderrocada l'any 1.967.
La fotografia anterior de la presó i la propera de l'enderroc del monòlit franquista construït l'any 1.969 amb pedres de l'antiga presó, són del faristol d'Espais de Memòria memorial democràtic que trobareu a la plaça Cervantes.
De l'antiga presó encara trobarem dues reixes de forja que es van col·locar al monòlit de vint-i-dos metres d'alçària de l'època franquista que fou enderrocat al novembre del 2.008.
A la fotografia anterior podeu veure la reixa propera al carrer Ronda de Sant Martí i a la propera la que està a tocar de la Rambla d'Aragó amb la Delegació de l'Agència Tributària al fons, on hi havia la presó.
Abans de la remodelació del 2.008 a la plaça hi havia una font amb un bust de bronze de Miguel de Cervantes Saavedra. La font s'enderrocà però el bust encara el trobareu a la plaça.
A pocs metres de la plaça Cervantes hi havia l'Asil Borràs que fou un dels primers edificis modernistes de la ciutat de Lleida. Construït l'any 1.901 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Francesc Lamolla Morante és el protagonista de la propera fotografia de la postal número divuit de l'Álbum de Lérida. Librería Rosa Valls. Plaza de la Sal 19 que està custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes.
La seva funció era atendre als fills de les famílies humils. Després la Guerra Civil va ser la seu de l'Auxilio Social i després dels primers anys del franquisme va quedar englobat dins de la Sección Femenina de la Falange. Del 1.972 al 1.976 fou caserna de la Guàrdia Urbana. L'any 1.976 s'enderrocà per fer-hi la Plaça Pau Casals, protagonista de la fotografia següent.Una curiositat, si aneu al Museu de la Paeria, ubicat al soterrani dels Palau del segle XIII seu de l'Ajuntament de Lleida, podreu observar detalladament el gran escut que coronava la façana principal.
Després de constatar els canvis entre els dos plànols fora dels quatre districtes en que estava dividida la ciutat, a la propera entrada dedicada al plànol del 1.910 d'Alberto Martín Editor donarem un cop d'ull als canvis en els districtes.
Atentament.
Senyor i






















Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada