Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta ruta de la capona. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta ruta de la capona. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dijous, 21 d’abril del 2022

Un cop d'ull al Centre d'Interpretació de la Pedra Seca.

Després de mirar i admirar detalladament el retaule gòtic de pedra policromada, de la segona meitat dels segle XIV, de l'Escola de Lleida amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista deixem l'església romànica de Sant Salvador per tornar a la plaça de la Vileta. Als números nou i onze ens està esperant el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca ( CIPS ) de Torrebesses.


L'edifici que acull el CIPS és el resultat de la rehabilitació de dues cases antigues contigües. Quan entrem és difícil imaginar-se a sota nostre hi ha tres espais de soterrani perquè no veiem cap escala per baixar-hi. Però al final de l'estrada d'avui descobrireu com fer-ho... Gairebé tota la planta baixa esta dedicada a l'espai per les exposicions temporals.


A més a més d'aquest espai expositiu temporal, que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera, el CIPS té a la primera planta una exposició permanent sobre la tècnica i la tradició de la pedra seca. La visita a les dues exposicions és gratuïta.


Mentre pugem l'escala per accedir a l'espai d'exposició permanent i l'aula de formació podem llegir a la paret:

La Pedra Seca:
un tresor de la terra,
l'obra callada del pagès,
un símbol d'identitat,
un patrimoni amenaçat...
 

Quan visiteu el CIPS, a més a més de veure les dues exposicions, no us oblideu contractar alguna de les rutes i visites guiades que us descobriran el ric patrimoni de Torrebesses.


Deu grans plafons informatius ens fan una petita introducció a la tècnica de la construcció amb pedra seca, que el guia us explicarà detalladament.


A la propera fotografia i a la següent de detall del plafó número quatre "L'obra callada del pagès. Les cabanes de volta", podeu veure com es construeix una cabana de volta.

Quedareu bocabadats amb els diferents tipus de cabana segons la coberta. Al Segrià i les Garrigues podem trobar-ne amb coberta de volta de canó, volta apuntada, volta plana, volta cònica o falsa cúpula, coberta per eliminació d'angles, coberta de lloses, d'arc i lloses, jàsseres i lloses i coberta amb arc, jàsseres i lloses. Està clar que els nostres avantpassats eren uns grans mestres d'arquitectura popular. 
 
 
Com vàrem observar a la sèrie d'entrades dedicades a la Ruta de la Capona, a la zona de Les Planes del municipi del Pla de Santa Maria ( Alt Camp ), la coberta de falsa cúpula és comuna en moltes de les barraques de pedra seca.
 
 
A les nostres terres aquest tipus de coberta s'empra menys, però si cliqueu al proper enllaç, "La cabana d'Aspa", podreu veure detalladament la seva coberta de falsa cúpula. A la propera fotografia us convido a entrar-hi virtualment. alçar la mirada i admirar-ne la coberta.


El CIPS organitza rutes i visites guiades pel terme de Torrebesses que us permetran conèixer les construccions de pedra seca fetes pels pagesos. La majoria són dels segles XIX i XX. Veureu cabanes de volta, marges, aljubs... També podeu triar rutes per descobrir el ric patrimoni monumental, històric i etnològic del municipi. 
La fotografia següent és del plafó número vuit " Pedra i aigua. Aljubs". Aquets forats excavats en la pedra viva i coberts amb pedra seca són fascinants.


Després de gaudir amb l'exposició permanent us recomano seure i visionar atentament el vídeo "L'art de la pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat".


El vídeo presenta la candidatura internacional de vuit estats europeus ( Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa ), per què les construccions de pedra seca formin part d'aquest patrimoni.


La candidatura fou inscrita a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat el dia 28 de novembre del 2.018. Si no us podeu apropar a Torrebesses aquí teniu el vídeo de la candidatura conjunta.

              

Deixem la primera planta del CIPS i,  només acabar de baixar l'escala, el nostre guia ens deixa clar com podem accedir als tres espais del soterrani ( les sitges, el trull i l'estable ).
 
 
Recordeu que en el moment d'entrar al CIPS a més a més del gran espai de planta baixa, una bona part dedicat a les exposicions temporals, només es veu com pujar a la primera planta. El guia aixeca la trapa i, ara sí, veiem com anar al soterrani. A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure part del terra de vidre que permet observar el trull des de la planta baixa, i a la fotografia següent  el tram d'escales vist des del soterrani.

 
En aquests espais soterranis podem veure una petita mostra de les eines que emprava el pagès per fer la seva feina i per fer construccions de pedra seca.


La fotografia anterior és de l'estable on podeu veure esportins, arreus fets a mida pels basters per cada bèstia, una menjadora de pedra, una aixada, una forca...
 
 
A més a més dels estris del dia a dia del pagès també podreu observar les eines específiques per treballar la pedra seca. A la dreta de la fotografia anterior ( la fotografia és de molt mala qualitat perquè la bateria de la càmera fotogràfica estava a punt d'acabar-se ) hi ha l'estiràs, tiràs, tirassa o tirapedres que servia per transportar les pedres, al que vaig dedicar una entrada l'octubre del 2.008 que podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior. A l'esquerra del tirapedres podeu veure una transportadora o pastera, i a la seva esquerra una escoda ( eina semblant a un martell gros amb puntes als dos extrems per picar la pedra.


En un raconet hi ha diferents tipus de tascons de ferro que amb cops de mall s'encaixaven al canal obert a la roca ( tasconera ) per trencar el bloc. També veureu el perpal ( barra de ferro amb una ungla en un cap que s'utilitza per acabar de trencar la pedra fent palanca ) i les perpalines ( perpals petits ).
Si cliqueu sobre el proper enllaç "La construcció de pedra en sec: les eines", del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, descobrireu una colla d'eines i un vocabulari propi de la feina constructiva de la pedra seca.
El CIPS disposa d'un servei d'informació i documentació amb llibres, revistes i altres publicacions que fan referència a la tècnica de la pedra seca i a l'arquitectura popular. També podeu consultar en línia estudis i molta informació sobre aquesta arquitectura pagesa.

 

Marxem del CIPS i mentre penseu quin dia podeu visitar-lo us convido a mirar el vídeo anterior, de poc més d'un minut, en el que podeu observar una petita part del patrimoni en pedra seca de Torrebesses a vista d'ocell.
Atentament.
Senyor i

divendres, 3 de desembre del 2021

La Ruta de la Capona ( i 6 ).

Després  d'observar atentament les barraques i el cossiol de Cal Grauet tornem per la petita sendera del camp d'oliveres al Sender de Gran Recorregut GR-175 La Ruta del Cister, on encara ens esperen dues construccions de pedra seca amb les que acabarem la Ruta de la Capona.
Hem vist en aquesta sèrie d'entrades el cossiol de la Capona i el de Cal Grauet, però ens falta el més espectacular, el cossiol del Soleta ( fitxa 144 de l'inventari ).


A la fotografia anterior podeu veure el cossiol per darrere, des del camí, i a la propera una de les dues obertures amb orientació nord-est. Té una amplada de 0,80 metres, una altura de 1,25 metres i una fondària de 1,90 metres.


La fotografia següent és de l'altra obertura, a uns dos metres a l'esquerra de l'anterior. Fa 0,80 metres d'ample, 1,25 metres d'altura i 2,10 metres de fondària. Les dues obertures són de llinda plana.


El cossiol, de planta circular, té un diàmetre de 8,40 metres i una coberta de falsa cúpula. Recordeu que un cossiol és un dipòsit d'aigua que aprofita l'escolament superficial de l'aigua de pluja. A la propera fotografia podeu veure el plafó que explica les característiques del cossiol del Soleta.


Si m'apropo al fons de l'obertura de l'esquerra em resulta difícil fotografiar l'interior del cossiol i veure si emmagatzema aigua perquè l'alçària va disminuint, com podeu constatar a la fotografia anterior a la del plafó informatiu.


Ja fa temps que no sóc jove i la posició em resulta molt incomoda, per això vaig a l'obertura de la dreta, més accessible, i quedo bocabadat per l'estructura interior del cossiol.


Estructuralment ens pot recordar una cripta, amb una columna central de la que surten quatre arcs en forma de creu orientats als quatre punts cardinals. L'espai es reflecteix a l'aigua emmagatzemada deixant molt clara la dificultat de la construcció de pedra seca. M'apropo una mica més a final de l'obertura i faig la fotografia següent...


Aquest sender, conegut com el Camí dels Muntanyesos, era utilitzat per pagesos, llenyataires i pastors. Recordeu que una petita part d'aquest camí forma part de la GR-175. Per les dues obertures del cossiol es podia recollir aigua o abeurar als animals. Gràcies a la coberta de pedra seca l'aigua es conserva a temperatura regular, no s'evapora i no permet la proliferació de plantes aquàtiques. 
Diu la tradició que a finals del segle XVIII un home de Can Soleta del Pla de Santa Maria va fer el fascinant  cossiol.


El cossiol fou recuperat fa una vintena d'anys. A sota del plafó informatiu podem llegir:  Cossiol d'en Soleta ( S. XVIII- XIX ). Recuperat entre el 1.999 i el 2.001 pels socis de l'entitat planenca "Amins de la Sardana" "Jaume Arturo", "Ramon de la caixa", "Joan Forquilletes", Manel Tosas i " Pep Santiaigua" ( D.E.P).
Deixem el cossiol del Soleta i continuem una vintena de metres més per la GR-175 fins que trobem la barraca de la propera fotografia ( que no forma part de la Ruta de la Capona ). De planta circular, té un enderroc important i una menjadora exterior lateral sud. La GR-175 gira a la dreta, cap a la barraca, però nosaltres seguim recte pel Camí dels Muntanyesos.


En pocs minuts arribem a l'última barraca de las Ruta de la Capona. Trobareu un indicador a la dreta que us convida a entrar a un camp d'oliveres...


No podeu imaginar la joia d'arquitectura popular que ens està esperant. La Barraca de les Oliveres ( fitxa 147 de l'inventari ) és fascinant.


És una barraca bessona-composta d'una gran bellesa amb dues estances independents. Quan la vaig visitar per primera vegada la de la dreta ers inaccessible. Uns mesos després, en una segona visita, l'estaven restaurant.


A les properes fotografies podeu veure con han buidat de pedres l'estança de la dreta. Calia refer la coberta de falsa cúpula que podeu veure mig ensorrada a la segona imatge. Podeu veure el cavalcament de les pedres més grosses muntades com escales esglaonades que van definint la coberta de falsa cúpula. Damunt d'elles les pedres amuntegades més petites incrementen la compressió de la coberta, falcant-la i estabilitzant-la.
 


Aquesta estança de 2,30 metres de llarg per 1,60 metres d'ample té al seu interior dos cocós. La porta d'accés, orientada al sud-est, és de llinda plana.


La barraca de les Oliveres o del Fontanals és una construcció de pedra seca de mides considerables de 10 metres de llarg per 7,15 metres d'ample. L'estança de l'esquerra és arquitectònicament admirable. Observeu el remat superior de pedres col·locades a sardinell i el cimadal amb punxa.


Entrem a l'estança per una obertura d'accés amb arc de mig punt, orientada al sud-est, d'una amplada de 0,95 metres, una altura de 1,60 metres i 1,10 metres de fondària.


L'interior és de planta circular de 2,70 metres de diàmetre i 3,63 metres d'alçària. La coberta, com podeu veure a la propera fotografia de detall, és de falsa cúpula.


Sortim de la barraca de les Oliveres i tornem al Camí dels Muntanyesos. Quan el trobem anem a l'esquerra i passejant tranquil·lament arribarem a l'aparcament on hem començat la ruta.


Reserveu una part de vostre temps lliure per gaudir de la Ruta de la Capona, un itinerari circular curt, planer i sense dificultats. Estic segur que agraireu el meu consell.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 21 de novembre del 2021

La cabana d'Aspa.

A l'entrada anterior vàrem observar atentament el Castell Palau d'Aspa. Avui visitarem una construcció de pedra seca sorprenent, la cabana d'Aspa. Sortim del poble per la LV-7021 i anem a l'esquerra, direcció Artesa de Lleida. Pocs metres després del quilòmetre set girem a l'esquerra i anem pel camí de l'esquerra seguim pel camí atents als indicadors verds amb el text Cabana de volta d'Aspa ( text incorrecte perquè la cabana no és de volta sinó de falsa cúpula ). Després d'un quilòmetre i mig, l'ample camí de terra es torna més estret i comença a baixar. Trobarem una desviació a l'esquerra pocs metres abans de la cabana. És un bon lloc per deixar el cotxe i no molestar a ningú. Un espai que amaga el perquè de la cabana...
 
 
Al cartell groc podem llegir "¡¡ Atención abejas !!" i al fons de la fotografia anterior podeu veure els ruscos. Però aquest ofici no té relació amb l'origen de la cabana.
Faig mitja volat per mostrar-vos on he deixat el cotxe. A tocar, les marques a la roca ens donen pistes de la feina que es feia en aquest espai.

A l'esquerra del cotxe, a la roca, trobarem una sèrie de fileres amb uns estranys forats perfectament alineats que ens donen una pista...

Baixo a la part inferior per ajudar-vos a entendre què són aquests misteriosos forats. A les dues properes fotografies podeu veure les cicatrius a la roca fetes pels picapedrers.

Hem deixat el cotxe en la pedrera que hi havia al bancal superior de la cabana que fou construïda pels picapedrers quan van començar a treballar-hi a finals del segle XIX principis del XX. La cabana era el seu aixopluc. Tornem al camí i ràpidament la cabana de planta circular ens deixa bocabadats. 


El passat mes de setembre vàrem començar una sèrie d'entrades dedicades a la Ruta de la Capona, us fascinant itinerari circular de només tres quilòmetres al terme del Pla de Santa Maria. La majoria de les barraques que hem vist, i que veurem en aquesta ruta, tenen coberta de falsa cúpula, però a les terres de Lleida aquest tipus de coberta s'emprava poc.


El plafó informatiu que hi ha a la dreta de la cabana, amb el títol Cabana de falsa cúpula, comença explicant-nos que aquesta és una de les cabanes més singulars del Segrià i les Garrigues pel tipus de coberta, la falsa cúpula. Quan entrem al seu interior la veureu i us explicaré la tècnica constructiva.


Al llibre del 2.005 de Pagès editors "Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Les construccions de Pedra Seca", de Fèlix Martín i Vilaseca i Josep Preixens i Llevadot, podem llegir a la pàgina 253 la fitxa d'aquesta cabana.

Diu el text: " 2 Aspa. Partida Devesa. Cabana amb coberta de falsa cúpula. Propietari: Providència Barberà. Mides: alt 5,80 metres, ample 3,10 metres / 7, 54 metres quadrats ".

 
A les tres fotografies anteriors podeu veure la porta de la cabana amb la gran llinda de pedra acompanyada d'un arc de descàrrega triangular.
A la fotografia següent, a més a més de la porta podeu observar els petits contraforts laterals allà on hi ha més desnivell. Aquests contraforts i els suports de la paret posterior, consoliden la cabana al terreny.


Pujo un moment al bancal superior, on hi havia l'antiga pedrera, per observar la part superior de la cabana a vista d'ocell.


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure detalladament el petit cimadal que corona la cabana de falsa cúpula d'Aspa.


Tornem a la cabana per entrar-hi. Quan mirem la ports des de l'interior descobrim que, a més a més de la llinda de pedra i l'arc de descàrrega triangular, una branca ajuda a suportar l'estructura de pedra seca.


Aixecant la mirada des del centre de la cabana, podem mirar i admirar la coberta de falsa cúpula, estranya a les terres de Lleida. El text del plafó informatiu explica molt bé com es fa una coberta de falsa cúpula : " La construcció es va fer amb blocs de pedra irregular, de grans dimensions, a través de l'aproximació de les filades que es van sobreposant unes a sobre les altres en posició horitzontal, una mica inclinades per decantar l'aigua de pluja. Cada filada sobresurt una mica cap al centre de la cabana, formant anelles de pedra de radi decreixent fins que s'arriba a la cúpula, que queda tancada amb lloses ".


Abans de sortir de la cabana d'Aspa m'ha semblat veure un moment als picapedrers asseguts esperant que escampi el ruixat...


Sortim de la cabana i continuem baixant pel camí de terra que es va estrenyent fins transformar-se en una petita sendera.


En pocs minuts passejant deixarem el terme municipal d'Aspa per entrar al d'Alfés on, en una petita balma propera al riu de Set a la que ens enfilarem, viatjarem en el temps fins al neolític...
Atentament.
Senyor i