La Ruta de la Capona ( 1 ).

Començo avui una sèrie d'entrades dedicades a les construccions de pedra seca de la Ruta de la Capona, al municipi del Pla de Santa Maria ( Alt Camp ). Al blog he dedicat algunes entrades a la pedra seca lleidatana i andorrana. El passat mes de setembre a "Cal Pal de la Cortinada", aprofitant la visita a una de les edificacions més antigues d'Andorra que es remunta a l'Edat Mitjana, vàrem donar un cop d'ull a les pintures i dibuixos de l'exposició "Primera Pedra" de l'artista igualadí Jordi Fulla ( 1.967 - 2.019 ) en la que una vintena de peces et deixaven bocabadat...

 Font fotografia: "Canillo. Cabana del Corral de Pedra" Jordi Fulla.

A la sèrie d'entrades "Mas de Melons, una joia a prop de Lleida" vaig compartir amb vosaltres diferents construccions de pedra seca  a tocar de la ciutat de Lleida. Passejàrem fins a cabanes de volta, pous, tancats de bestiar.

Al desembre del 2.010 a l'entrada "A la partida de les Argiles..." vàrem guaitar la cabana a la partida de les Argiles de la Pobla de Cérvoles amb coberta de volta de canó de 2,63 metres d'alçària, 3, 62 metres d'ample i 5,50 metres de profunditat que podeu veure a la fotografia següent. Una estança de 19,91 metres quadrats.

A la mateixa entrada us recomanava dos llibres importants per conèixer les construccions de pedra seca lleidatanes. Pagès Editors publicà al 2.005 "Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes, murades i aljubs de les terres de Lleida" de Fèlix Martin i Josep Preixens.

Tres anys després, Cossetània Edicions publicà "Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent" de Ramon Queralt i fotografies d'Oriol Cornudella.

Avui anem a terres tarragonines per xalar amb la Ruta de la Capona, una proposta molt recomanable i sense dificultats. Quan anem per la C-37, prop del quilòmetre vint-i-dos, un plafó informatiu amb el text Les Barraques de Pedra Seca i el dibuix d'una cabana deixa molt clar als lleidatans que ens esperen construccions de pedra seca diferents a les nostres. No ho sabem encara però la protagonista del plafó és l'última que veurem al fer la Ruta de la Capona. És la cabana de les Oliveres o del Fontanals.

Una mica abans del quilòmetre vint-i-dos de la C-37, venint del Pla de Santa Maria, trobarem un indicador - a la dreta- amb el text Ruta de les Barraques de pedra seca 2 Km. Per una carretera enquitranada però molt estreta arribarem als dos quilòmetres a l'aparcament on deixarem el cotxe i començarem la descoberta de la Ruta de la Capona. Una passejada circular planera i fàcil de només tres quilòmetres en la que assaborirem l'arquitectura popular i el paisatge mediterrani envoltats de pinedes, oliveres i ametllers.

A tocar de l'aparcament trobem el plafó informatiu La Ruta de la Capona amb un plànol de la ruta i les fotografies de les construccions de pedra seca, acompanyades d'una petita explicació, que trobarem.

La ruta està pensada per fer-la a peu o en bicicleta. Els camins no tenen cap dificultat i ens regalen un gran encís paisatgístic. Un tram de la ruta coincideix amb el GR-175 de la Ruta del Cister ( penseu que teniu el Monestir de Santes Creus a pocs quilòmetres.

A la zona de les Planes del municipi del Pla de Santa Maria hi ha una concentració molt important de construccions de pedra seca. L'any 2.008 es publicà el primer volum de l' "Inventari de Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria" elaborat per les arquitectes Montse Oliva i Rosa Arnavat, en el que es recullen 152 edificacions de pedra seca ( barraques, cossiols, arneres i cisternes ). Després de clicar sobre l'enllaç anterior, cal fer-ho a Enllaços relacionats ( a la dreta, sota la fotografia de la barraca ).

 

Les barraques que trobarem mentre fem la relaxant passejada cal situar-les, majoritàriament, entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Segurament no són gaire diferents a les de l'Edat Mitjana.

A la fotografia de detall podeu veure la part dreta del plafó informatiu on teniu un tastet de les onze parades que farem per veure les barraques, cisternes, cossiols i arnedes de la ruta. 

No heu d'agafar el camí que hi ha a la dreta del plafó informatiu de la Ruta de la Capona ( per ell tornarem ). Si us fixeu bé, des de l'aparcament, a l'esquerra del plafó, ja es veu la primera cabana. Per una sendera hi arribarem en pocs minuts. Per darrere no podem imaginar-nos com és la barraca...

Pels que no coneixeu la tècnica de la pedra seca he de dir-vos que són construccions fetes amb pedra sense cap tipus de cimentació o unió. Són construccions fetes per pagesos, que no sabien d'arquitectura ni de càlcul d'estructures, però que repartien perfectament les forces. Les fileres de pedres més grans estan falcades amb pedres més petites. Són construccions que es suporten pel seu propi pes.

A cada parada trobarem un petit indicador de fusta amb el nom de la construcció de pedra seca. El primer ens diu: "Barraca de doble estança".

El municipi del Pla de Santa Maria és un dels que presenta més densitat de barraques de l'Alt Camp. La plana d'aquesta comarca està plena de construccions de pedra seca.

Per seguir la ruta fixeu-vos bé en els indicadors amb el nom de les construccions de pedra seca que estem visitant. Com poeu veure a la propera fotografia, sota el nom en el suport del petit indicador de fusta, veureu la fletxa que ens indica per on cal continuar.

Ara sí, ens posem davant de la primera construcció que forma part de la Ruta de la Capona: " La barraca de doble estança". Espectacular, sense comptar el corral lateral de la dreta, la barraca fa 10,40 metres de llarg i 6 metres d'ample...

A la propera entrada dedicada a la Ruta de la Capona hi entrarem per veure-la detalladament. La informació tècnica de cada construcció que us explicaré a les diferents entrades l'he consultat al primer volum de l'"Inventari de les Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018" de les arquitectes Montserrat Oliva i Boada i Rosa Arnavat i Dalmau.

Atentament.

Senyor i

La Ruta de la Capona ( 4 ).

A l'entrada anterior dedicada a la Ruta de la Capona ens vàrem aturar davant del cossiol de la Capona ( fitxa 140 de l'Inventari de Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018 ) . És el primer dels tres cossiols que trobarem a la ruta.

Un cossiol és un dipòsit que aprofita l'escolament superficial de l'aigua de pluja per emmagatzemar-la. Aquests reservoris d'aigua foren fonamentals en territoris amb fortes sequeres en els que hi ha a prop fonts, rius o llacs. Sense ells no hagués estat possible l'activitat agrícola i ramadera.

El cossiol de la Capona malgrat no estar restaurat té un perfecte estat de conservació. L'obertura, amb el curiós arc triangular que podeu veure a la fotografia anterior de detall, està orientada al nord i  mesura 0,80 metres d'ample per 2 metres d'alçària.

És un cossiol petit, de planta circular de 2,26 metres de diàmetre i 2,60 metres d'altura però els murs i clapers que l'envolten fan 14,95 X 4,50 metres.

El sòl de roca està excavat. La funció d'aquest cossiol era abeurar els animals. Com podeu veure a la fotografia següent, el dia que vaig visitar-lo no emmagatzemava ni una gota d'aigua.

L'orientació de l'obertura ( nord ) i la coberta de pedra seca conserva l'aigua a una temperatura regular i no permet l'evaporació ni la proliferació de plantes aquàtiques. La propera fotografia de detall és del mur de planta circular. La coberta del cossiol és de falsa cúpula.

Deixem el cossiol de la Capona per continuar passejant entre boscos i vinyes. Mentre ho fem ens observa atentament el Mas de la Capona, que fou una de les masies més importants del terme municipal del Pla de Santa Maria.

Si continuem passejant per apropant-nos al Mas de la Capona molt aviat trobarem una sorprenent construcció de pedra seca que ens deixarà bocabadats, les Arneres ( fitxa 141 de l'inventari ).

Situades en un marge de la finca de la Capona, que dóna nom al mas i a la ruta, ens sorprenen aquests sis forats de mida semblant al de les arnes ( ruscos ) que hi col·locaven. Ocupen un espai del marge de pedra seca de 7,70 metres.

Les arneres, que com podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall tenen un perfecte estat de conservació, estan orientades a l'est. La coberta de cada arnera està feta amb grans lloses de pedra.

Continuem apropant-nos al Mas de la Capona que, com podeu apreciar a la fotografia següent, sembla un vell vaixell navegant en un gran mar de vinyes i boscos de pins.

És trist arribar al mas perquè aquesta masia no és ni ombra del que va ser. Com podeu veure a la propera fotografia la part esquerra ja no té coberta. Però tingué en el seu moment celler i molí d'oli.

El silenci que ens acompanya metre passegem per la Ruta de la Capona és espectacular i els regals visuals no els oblidareu fàcilment...

Una part del mas està tapiada per impedir-ne l'accés, però a la dreta hi ha una construcció amb la teulada nova que no puc explicar-vos quina funció té actualment.

La Ruta de la Capona fou inaugurada l'any 2.003, any en el que obtingué el Premi de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l'Institut d'Estudis Vallencs. Al 2.005 fou reconeguda amb el Premi Turisme Interior de la Costa Daurada.

La finca de la Capona, una de les més grans del terme municipal del Pla de Santa Maria ( d'unes trenta-tres hectàrees ), era una gran productora de vi per a tota la comarca de l'Alt Camp.

Deixem el Mas de la Capona i agafem el camí, a la dreta, que trobem a l'arribar al mas. En pocs metres tornarem al camí que vàrem deixar després de visitar la barraca gran de la Capona. Caminem una miqueta i trobem el sender de gran recorregut GR 175 La Ruta del Cister, nosaltres continuem recte i tornem a entrar al bosc...

Atentament.

Senyor i

La Ruta de la Capona ( 2 ).

A la primera entrada dedicada a la Ruta de la Capona ens vàrem aturar davant de la Barraca de doble estança, situada a pocs minuts de l'aparcament. Vaig explicar-vos que la informació tècnica de cada construcció de pedra seca l'he consultat al primer volum de l' "Inventari de les Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018" de les arquitectes Montserrat Oliva i Boada i Rosa Arnavat i Dalmau.

Aquesta barraca la trobareu a la fitxa 129 de l'inventari. Com veureu a les diferents fotografies l'estat de conservació és molt bo. A la dreta de la cabana, com podeu constatar a la fotografia següent, hi ha un espai sense coberta amb funció de corral.

Sense aquest corral, estem parlant d'una construcció de pedra seca de 10,40 metres de llarg i 6 metres d'ample a la que accedirem per una porta d'arc de mig punt, orientada al sud, de 1,65 metres d'alçària per 0,80 metres d'ample.

En moltes zones mediterrànies als camps hi ha un excés de pedres a la superfície que cal retirar per poder conrear les finques. Aquestes pedres foren emprades pels pagesos per fer construccions de pedra seca: marges, murs, barraques, cossiols...

La primera estança de la barraca és gairebé quadrada ( 2,50 X 2,85 metres ) i té una alçària de 3,10 metres. La coberta de falsa cúpula la podeu observar a la propera fotografia de detall.

A la barraca de doble estança trobem una menjadora interior, un cocó ( forat arran de terra per guardar les eines llargues ) i una fornícula ( buit deixat al mur de pedra seca ). Al fons, a l'esquerra, de la primera estança trobem la porta de gairebé un metre d'amplada que ens permet accedir a la segona estança. El mur de pedra seca que separa les dues estances té un gruix de 1,45 metres.

La segona estança és de planta rectangular ( 3,80 X 2,20 metres ) i té una alçària de 3,80 metres. Si quan sortim de la barraca mirem a l'esquerra veurem una figuera i darrere vinyes i vinyes.

Apropant-nos uns metres a les vinyes "descobrirem" una barraca situada al límit del bosc i els camps de conreu. No forma part de la Ruta de la Capona però està a tocar de la barraca de doble estança . La trobareu a la fitxa 130 de l'inventari. La barraca no està restaurada i té un petit enderroc.

El claper ( munt de pedres tretes del tros per conrear-lo ) és espectacular. Té una planta quadrada de 7,30 metres de costat. La porta, orientada al sud, és de llinda doble sobre la que hi ha un doble arc de descàrrega de pedres a sardinell. La porta, de 80 centímetres d'amplada, ens permet entrar a l'estança rectangular de 2,40 X 2,85 metres que té una alçària de 3,10 metres d'alçària. També té coberta de falsa cúpula.

Deixem la vinya i tornem al bosc, a la barraca de doble estança, per continuar la ruta entre pins. Molt aviat trobem "d'esquena" la segona barraca de la Ruta de la Capona. Per darrere poc ens podem imaginar com és...

Molt aviat trobem el cartell amb el nom d'aquest segona construcció de pedra seca situada al mig del bosc a tocar de les vinyes: Barraca de l'Era de la Capona ( fitxa 128 de l'invetari ).

De planta circular, l'estança té una alçària i un diàmetre de 3,50 metres. La porta d'arc de mig punt, orientada al sud, té una alçària de 1,51 metres i una amplada de 70 centímetres.

La barraca, flanquejada per paravents i una cisterna, al davant té l'antiga era. A la propera fotografia de detall podeu veure el paravent de l'esquerra i la cisterna caiguda.

 

Malgrat no estar restaurada està molt ben conservada. Entrarem a la barraca per la porta d'arc de mig punt però abans aixequem la mirada per observar la faixa de pedres al ratell.

A l'estança tornem a aixecar la mirada per veure detalladament la coberta, que també és de falsa cúpula  ( fotografia següent). La tècnica de la falsa cúpula és anterior a la volta de mig punt. Es col·locaven filades de pedres planes horitzontalment amb un lleuger pendent enfora per expulsar l'aigua de la pluja. Les filades formen anelles de pedra amb radi decreixent fins que es tanca amb una o unes lloses.

Sortim d'aquesta interessant barraca de casella d'un sol cos. Per continuar la Ruta de la Capona deixem el bosc i tornem a passejar envoltats per les vinyes que ens acompanyaran fins a la propera parada.

A tocar de la vinya trobarem la Barraca gran de la Capona, una construcció de pedra seca espectacular, de grans dimensions: 10,80 X 9,70 metres.

A la propera entrada dedicada a la Ruta de la Capona veurem detalladament l'entrada de carros, l'estança i l'annex.

Atentament.

Senyor i

La Ruta de la Capona ( 3 ).

La majoria de les construccions de pedra seca que podem trobar al nostre país corresponen a la gran activitat agrícola de finals del segle XVIII i del segle XIX. Aquest increment està molt relacionat amb el conreu de la vinya.

Continuem la Ruta de la Capona aturant-nos a la tercera barraca, la Gran de la Capona ( fitxa 138 de l'Inventari de Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018. 

El conreu de la vinya a El Pla de Santa Maria és escàs, però encara podem gaudir de moltes barraques envoltades de l'antiga organització agrària: oliveres, ametllers, camps de cereal, parcel·les forestals i vinyes.

La Barraca gran de la Capona, de planta composta, està formada per un conjunt constructiu de tres cossos: entrada dels carros, estança i annex en forma de lletra "L".

A la propera fotografia podeu veure l'entrada dels carros amb un gran portal de 2,16 metres d'alçària i 2,15 metres d'ample. L'altura de la façana és de 2,9 metres.

Si vaig una mica a l'esquerra i faig una segona fotografia, a més a més de l'entrada dels carros podeu observar l'arc de mig punt de 1,70 metres d'alçària i 0,90 metres d'amplada.

Tornem a l'entrada dels carros, que podeu observar a la propera fotografia. Té 7,20 metres de fondària, 2,15 metres d'amplada i una altura de 2,16 metres. Està coberta amb volta de canó.

Deixem l'entrada dels carros per fixar-nos en l'obertura d'arc de mig punt que ens permet accedir a l'estança. L'orientació de l'obertura d'accés és sud-est. El mur de pedra seca que separa l'entrada dels carros i l'estança té 1,30 metres d'amplada.

És fascinant aixecar la mirada en el moment d'accedir a l'estança per mirar i admirar la saviesa dels nostres pagesos en la distribució de forces. Mirant les pedres de l'arc de mig punt cal recordar que la tècnica de la pedra seca no empra cap tipus de cimentació o d'unió entre les pedres...

 

A la barraca gran de la Capona trobareu fornícules, cocó i escales a la coberta. És una barraca en perfecte estat de conservació que no ha estat restaurada.

 

L'estança té una fondària de 3,83 metres, una amplada de 2,10 metres i una altura de 3,55 metres. Si la coberta de l'entrada dels carros és de volta de canó, la de l'estança és de falsa cúpula.

Al fons hi ha una porta amb llinda per accedir a l'annex ( fotografia següent ). L'obertura té 1,65 metres d'altura i un metre d'amplària. L'annex fa 2,80 X 1,80 metres i té una alçària de 1,80 metres. La coberta també és de falsa cúpula.

Sortim de la barraca gran de la Capona i continuem uns metres pel camí per poder observar-la lateralment. El gran mur de pedra que veieu a la propera fotografia fa 10,80 metres.

A la dreta de la barraca gran de la Capona, una mica més endarrere tocant a la vinya, podeu veure una nova construcció que acull el motor per l'aigua de reg. Reculem i apropem-nos-hi. El pagès, sensible a l'arquitectura popular de la seva terra, ha recobert l'estructura de formigó amb pedra seca, com podeu veure a la fotografia següent.

Caminem altra vegada cap a la barraca gran de la Capona però una mica abans d'arribar-hi anem pel cami de l'esquerra. No continueu pel camí que passa per davant de la barraca perquè us perdreu part de les construccions de la ruta. En un moment arribarem al nostre proper objectiu la cisterna de la Capona ( fitxa 139 de l'inventari ).

L'aigua era i és un recurs imprescindible i escàs. Aquesta cisterna situada enmig d'un camp de conreu, orientada a l'est, malgrat no estar restaurada té un bon estat de conservació.

Al lateral esquerre hi ha un abeurador o safareig- La construcció, de planta irregular, globalment fa 3,37 metres de llarg per 2,30 metres d'ample ( abeurador i pou ).

Amb molta cura poso la càmera fotogràfica per l'espai que hi ha sobre la porteta de fusta de la cisterna i faig la fotografia següent. La coberta està feta amb lloses.

Gairebé a tocar de la cisterna trobareu una construcció de pedra seca per poder disposar d'aigua, és el cossiol de la Capona.

El petit cossiol està envoltat de murs i clapers ( munts de pedres que els pagesos han tret dels trossos per poder-los conrear ) de grans dimensions.

A la fotografia anterior podeu veure la cisterna ( a l'esquerra ) i el claper ( a la dreta ) on hi ha el cossiol que veurem detalladament a la propera entrada dedicada a la Ruta de la Capona.

Atentament.

Senyor i