Lladres a la plaça de la Sal ( i 3 ).

Ramon Fregola m'explica que pel robatori comès el dissabte 11 de febrer del 2.012 enfilant-se al balcó del número 9 de la plaça de la Sal, van ser detinguts i acusats tres homes. Amb un tornavís van obrir la capelleta per endur-se la marededéu  que estava a la façana des de 1.740. Sembla que va ser un robatori per encàrrec i el van fer a canvi de 50 €. Pensaven que la talla tenia molt valor i la podrien vendre fàcilment. Aviat es farà el judici que pot condemnar-los a penes de tres i quatre anys de presó. El fiscal ha demanat canviar la presó per l'expulsió del territori durant cinc anys. Tornar la marededéu robada pot implicar que la pena sigui menor.    

Si mireu detingudament la talla de fusta, veureu que és una mica estranya... En Ramon m'explica que el bisbe va encarregar una Verge del Pilar, i com que no en tenien cap, la van fer... A una marededéu de fusta, li van afegir un nen també de fusta, i un pilar de guix !

Si observeu amb atenció  la propera fotografia, veureu clarament la diferència entre la Verge i el nen, que sembla fet per un escultor una mica matusser.

Amb el robatori la talla ha patit petits desperfectes. A la marededéu i al nen els falta un dit; i el pilar de guix també l'han trencat una mica.

Aquest estiu la talla viatjarà a Saragossa, on treballen el matrimoni que s'encarrega de les restauracions de la Llibreria Fregola.

No hi haurà cap problema perquè al tornar a Lleida, fem fotografies i pugeu veure la feina feta pels restauradors.

La imatge que ara hi ha a la capella , és una marededéu del Pilar sense antiguitat. La talla de fusta només ocuparà el seu lloc a la façana en festes religioses importants.

Atentament.

Senyor i

Lectures que et porten a noves lectures.

El llibre de José Saramago editat per Alfaguara "El último cuaderno" , recull els textos escrits al seu blog del març del 2.009 al juny del 2.010. A les pàgines 171 i 172 tenim l'escrit que va fer el dia 10 de juny del 2.009, Lecturas para el verano. Explica el premi Nobel de Literatura del 1.998 que sempre que s'atansa l'estiu els periodistes li demanen quins llibres recomanaria per aquest període de vacances. Gairebé sempre s'havia estalviat donar un llistat d'escriptor i llibres, però un dels periodistes va insistir molt i, finalment, va decidir-se a fer les recomanacions i justificar-les. La tria ja va aparèixer a Cuadernos de Lanzarote, i la va tornar a escriure al seu blog. 

La llista d'escriptors i les justificacions , que no escric per no allargar-me, és impressionant: Camoes, el Padre António Vieira, Cervantes, Montaigne, Fernando Pessoa, Kafka, Eça de Queiroz, Jorge Luis Borges, Gogol i ...

Em va sorprendre aquest petit fragment de la pàgina 172 : ..." Raul Brandao, porque no es necesario ser un genio para escribir un libro genial, Húmus"... No tenia cap referència d'aquest escriptor portuguès, però estava clar que el llibre va seduir a Saramago. La recerca m'ha fet descobrir un llibre contundent. En una vila sense nom un narrador anònim escriu en un diari  les coses del dia a dia.La duplicitat humana queda perfectament retratada a Humus on ningú és el que aparenta ser. 

Maria Joao Reynaud, professora de la facultat de lletres de la Universitat de Porto, ens fa un preàmbul que situa ràpidament al lector; i en el que podem llegir: Humus. Hi ha mentides que tenen arrels més profundes que la veritat. No llegireu un llibre fàcil, però segur que us farà pensar...

L'editorial mallorquina El Gall Editor, a la col·lecció El Cabàs, ens permet llegir Humus en català, gràcies a la traducció d'Anna Cortils Munné.

Humus, una lectura que us farà barrinar.

Atentament.

Senyor i

Lladres a la plaça de la Sal ( 2 ).

El dissabte 11 de febrer del 2.012, la Verge del Pilar que, des de l'any 1.740, estava a la façana de la  llibreria Fregola; va deixar de formar part del paisatge lleidatà. Uns lladres se la van endur com vaig explicar-vos a l'entrada Lladres a la plaça de la Sal.La propera fotografia feta evidentment abans del robatori , mostra com era aquest raconet de Lleida.

El diari del passat 30 de maig ens explicava que Manuel Fregola Suñé i la seva dona Ana Maria Navarro tornaven a casa, situada al mateix edifici de la llibreria, quan una parella va preguntar  al Manuel, si era el senyor Fregola al que li havien robat una marededéu. Quan els va dir que era ell, li van donar una bossa...

Manuel i Ana van mirar el contingut de la bossa i van descobrir que, embolicada amb un llençol, hi havia la Mare de Déu del Pilar del segle XVII que els hi havien robat! Quan van voler preguntar, la parella ja ni hi era...

Fins aquí la misteriosa aparició de la talla de fusta.

Abusant de l'amabilitat de la família Fregola, vaig demanar fer unes fotografies de la Mare de Déu del Pilar recuperada; i el Ramon, fill del Manuel i l'Ana i tercera generació d'aquesta botiga centenària, va explicar-me que quan els mossos acabessin la seva feina, m'acompanyaria a casa dels seus pares per fer les fotos i poder explicar-vos amb tota mena de detalls la recuperació de la imatge robada.

 Només entrar a casa dels seus pares. veig la talla que descansa sobre una butaca de clara inspiració egipciana. En Ramon em comenta:

.- Espera Senyor i , que la posaré millor perquè facis les fotografies.

La deixa ben col·locada i començo a fer una colla de fotos generals i de detall, en les que es veuen els desperfectes ocasionats pel robatori.

En Ramon Fregola Navarro m'explica la història d'aquesta marededéu que no era del Pilar, però...
Si voleu descobrir tots els secrets de la talla i el perquè pensen que els lladres l'han tornat, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

L'Orgue de camp, no està sol...

Al juny del 2.010 a l'entrada " Els escaladors de les Garrigues" els vostres mestres Montse, Aida, Josep Mª i Ignasi, que estaven de colònies  Cal Gort amb els nens i nenes de cicle inicial, van escalar un turonet a la Pobla de Cérvoles. Ells, sense saber-ho, es van fotografiar amb L'Orgue de camp, una reproducció a gran escala de l'obra de Josep Ginovart .

Mas Blanc i  Jové, és un dels cellers que podeu visitar a la Pobla de Cérvoles. Josep Guinovat era bon amic de la família, i per això bona part del disseny del celler, és obra seva. Pocs dies després de la descoberta dels vostres mestres, la filla de Guinovart inaugurava l'obra. Així va començar a caminar el projecte La Vinya dels Artistes.
Cada estiu, aquest espai cultural a l'aire lliure , s'amplia. Al juliol del 2.011 el músic, compositor i creador Carles Santos va oferir l'espectacle " Vi Sonor". En Carles va marxar, però la seva barca, La Sargantaneta , ha quedat navegant sobre les alzines...

L'escultor Esteve Casanoves va ser el protagonista l'estiu passat amb " La llum planant damunt la terra" obra imponent feta de ferro, vidre i llum; que domina clarament La Vinya dels Artistes.

Aquest estiu el pintor borgenc, Gregorio Iglesias , serà el protagonista. La primavera plujosa ni m'ha permès regalar-vos una fotografia de la tela de 60 metres de llarg "Entre el cel i la terra"; perquè estava tapada per protegir-la de la pluja. El que podeu fer és copsar la magnitud de la tela que ocuparà pròximament els murs de la sala de bótes del celler.

Si La Vinya dels Artistes us ha deixat bocabadats, espereu a que entrem al Celler Mas Blanch i Jové...
Atentament.
Senyor i

Estrany artefacte a la Rambla de Ferran ( i 3 ).

Les primeres pel·lícules ( del 1.931 a mitjans dels anys 40 ), les dibuixava Ramon Nicolau, que era arquitecte i dominava perfectament la tècnica del dibuix. L'encarregat dels guions literaris i les adaptacions dels contes fins a mitjans dels 40 va ser el seu germà Tomàs.

El projector tenia una bombeta de 20 a 40 wats per evitar el recalfament i  unes ranures per ventilar l'aparell. Alguns dels projectors eren sonors. Els projectors NIC estaven fabricats en diferents materials segons els models. N'hi havia de metall, llauna, fusta,cartró ... Més endavant en van fer de plàstic.

El projector tenia un moviment de només dos temps. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i inferior de la pel·lícula de paper translúcid a la pantalla.La maneta feia girar al mateix temps l'obturador i arrossegava la pel·lícula.

Al proper vídeo podeu veure La sirena i el mariner ( Barcelona 1.936- 1.938), produïda durant la Guerra Civil Espanyola. En aquest anys els treballadors van confiscar l'empresa Proyectores NIC, SA  i els textos de les pel·lícules estaven escrits en català.

Del Museu del Cinema de Girona, el proper vídeo, El lleó trist. Però tranquils, gràcies al cine NIC  el lleó, al final, està content

  

També del Museu del Cinema de Girona, La llum del cinema, en el que podeu veure com funcionava l'estrany artefacte de la Rambla de Ferran.

El cine NIC, una petita joia fabricada al Poble-sec.
Atentament.
Senyor i

Des del balcó...

Després d'un bon treball en el que hem  descobert  virtualment  les deu botigues centenàries de la nostra estimada ciutat , la visita a quatre d'aquests establiments comercials ens va permetre conèixer l'essència  del comerç de tota la vida.

Recordeu que abans d'entrar a les botigues, en un recorregut pel carrer Carme, plaça de la Sal, plaça Sant Joan i carrer Major, ens vam aturar davant de totes les botigues per explicar un  mica la seva història centenària.

La tercera parada ens va servir per seure a les escales d'una magnífica porta de ferro forjat. Algú de vosaltres sap quina porta és?

Avui, gràcies a la gentilesa d'un d'aquests botiguers,  torno a veure la porta sense nens asseguts, però amb una perspectiva diferent. 

Com podeu veure a la propera fotografia, estic en un balcó misteriós i estret. Està clar que la casa és antiga, mireu les rajoles del terra i la barana ...

La gent passeja per l'eix comercial, i alguns potser entraran a les botigues centenàries. Però molt pocs són conscients que en aquest balcó hi ha una petita capelleta...

Nenes i nens, algú pot dir-me de quin balcó parlo? Penseu, penseu...segur que ho sabeu.
Atentament.
Senyor i

El Vicent més íntim i humà.

Els primers dies de febrer us recomanava a l'entrada "Dissabtes poesia: El fill del forner que feia versos...", el llibre de Vicent Andrés Estellés , "L'inventari clement".

El 27 de març va fer vint anys de la mort del poeta valencià més important des d'Ausiàs March.
Aquest mes d'abril, edicions bromera, ens ha fet un gran regal, "Animal de records" ( Memòries). En un mateix volum podem gaudir de tres obres de caràcter autobiogràfic: " Quadern de Bonaire" ( 1.985), " Tractat de les maduixes" ( 1.985), i " La parra boja" ( 1.987).

Estellés va ser periodista. Després d'estudiar la carrera a Madrid i fer la mili, va tornar a València on va treballar al diari Las Provincias, del que va ser redactor en cap.El seu estil a l'hora d'escriure està marcat  per la mirada del periodista.
Llegir Animal de records us farà veure, olorar i tastar l'Horta, el poble  i la ciutat. Vicent es despulla i parla d'amor, de sexe, de la malaltia, de la mort, de la família, la paella, el pa, l'anguila,... Unes pàgines plenes d'aromes i colors.Si, com en el meu cas, heu viscut un temps a València,el llibre us emocionarà.
A la pàgina 26 del  Llibre de meravelles, editat per Tres i quatre , el poema Demà serà una cançó comença així:

Animal de records, lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Llegir els records del Vicent és una experiència apassionant.

Atentament.

Senyor i

Estrany artefacte a la Rambla de Ferran ( 2 ).

Aquesta primavera hem visitat virtualment l'exposició Il·lusió i moviment. De les ombres al film. Col·lecció Josep Maria Queraltó. Descobrir el naixement del cinema va ser un plaer. Una de les joies era la llanterna màgica inventada l'any 1.654 pel jesuïta Athanasius Kircher. L'estrany artefacte de la Rambla de Ferran, és un projector NIC, que es basa en la llanterna màgica. 

Jordi Artigas i Candela va fer una recerca al Centre de Documentació Històrica del Poble-sec   amb l'objectiu d'investigar sobre l'empresa Proyector NIC,SA. Gràcies al seu esforç i col·laboradors , l'Ajuntament de Barcelona va editar l'any 1,998 l'opuscle " El cine NIC, una joguina històrica del Poble-sec. Una memòria que s'esborra, una història que es recupera". Aquesta joguina, creada i fabricada a Catalunya del 1.931 al 1.974 es va exportar gairbé a tot el món.

L'any 1.931 es va patentar un aparell per projectar imatges animades. Era el 25 d'abril, dia de proclamació de la República, i la responsable era l'empresa Proyector NIC,SA. Els germans Tomàs, Josep Maria i Ramon Nicolau Griñó eren els pares d'aquesta joguina màgica.

La joguina era molt senzilla i fàcil d'utilitzar. Fins i tot els nens podien fer les seves pròpies pel·lícules i projectar-les. Es van fabricar vuit models diferents de projectors NIC. Alguns eren cars, però altres tenien un bon preu.

Tomàs Nicolau a la porta de la fàbrica de Proyectores  NIC. SA al carrer Conde del Asalto de Barcelona. Font fotografia: El cine Nic, una joguina històrica del Poble-sec.

L'any  1.974 , últim en que es va fabricar la joguina, el NIC més senzill costava 180 pessetes, i el SuperNIC 360 pessetes. Una pel·lícula valia 12 pessetes.

Durant els més de 40 anys de funcionament de l'empresa Proyector NIC,SA es van fabricar 10 milions de projectors !

El cine NIC projectava una pel·lícula de paper translúcid amb dues bandes de dibuixos. Els de la banda de dalt estaven en una posició diferent als de la banda de sota, i al moure la maneta donava sensació de moviment.

Si voleu veure com funcionava i alguna de les pel·lícules, no deixeu de visitar el blog.

Atentament.

Senyor i 

Entreu sense por a "La librería encantada".

Al maig del 2.012 vaig recomanar-vos  la novel·la "La librería ambulante" de Chistopher Morley, editada per Periférica. El llibre em va seduir. Passejar pel centre dels Estats Units amb Roger Mifflin i Helen Mc Hill amb el seu carro ple de llibres és tot un plaer.

Chistopher Morley, nascut a Pennsilvània  l'any 1.890, va ser periodista, novel·lista, assagista i poeta.Al 1.919, dos anys després de la publicació de la seva primera novel·la Parnassus on Wheels ( La librería ambulante),  va aparèixer la seva continuació "The Haunted Bookshop" ( La librería encantada).

 

Chistopher Morley. Font fotografia: Wikipedia.

Entreu sense por a la llibreria que en Roger Mifflin i l'Helen tenen a Brooklyn i els fantasmes de la gran literatura us explicaran els seus coneixements. També viureu la relació entre el jove publicista de l'agència  Materia Gris, Aubrey Gibert i miss Titania Chapman.

Quin secret amaguen el farmacèutic i el cuiner? I el llibre que misteriosament desapareix i torna a aparèixer?... 

Torneu a gaudir de l'humor , gairebé britànic, de Chistopher Morley.

Atentament.

Senyor i

Passejant per A Casa....

Una de les descobertes més gratificants viscudes al blog, va ser la passada primavera visitant Una casa feta de llibres. Recordeu que Camoes,el gos d'aigua portuguès que va aparèixer el vuit de novembre del 1.995 a casa de José Saramago i Pilar del Río, ens va guiar des de Teguise per mostrar-nos A Casa. En aquest espai màgic de Las Tias de Fajardo, a Lanzarote, l' escriptor portuguès va viure els últims 18 anys de la seva vida acompanyat de l'estimada Pilar.

No fa gaire han renovat la web i en la pàgina d'inici  hi ha els següent vídeo que convida a passejar pel seu interior. Gaudiu del tràiler A Casa José Saramago:

També vull regalar-vos el petit escrit de Saramago que es pot llegir en aquesta pàgina d'inici... Sembla que el culte al cos i a l'esport no té aturador. Sobren comentaris...

"Todo el mundo me dice que tengo que hacer ejercicio. Que es bueno para mi salud.Pero nunca he escuchado a nadie que le diga a un deportista: tienes que leer".

Obrigado José.

Atentament.

Senyor i

Estrany artefacte a la Rambla de Ferran.

Aprofitant el matí assolellat, passejo fins a la Rambla de Ferran on, com cada diumenge de nou a dues de la tarda, els brocanters exposen els seus objectes. Recordeu que l'ofici de brocanter consisteix en comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

Avui, a més a més de donar un cop d'ull als llibres, en una de les paradetes un estrany artefacte m'ha deixat bocabadat. Entre una colla de gerros, capsetes de vidre, càmeres fotogràfiques antigues, marcs, figuretes,... una mena de capsa de llauna es mostrava orgullosa.

Com podeu veure a les fotografies, cal endollar-la perquè funcioni. Una manovella  lateral sembla que ens convida a girar, i unes ranures a prop d'on hi ha la bombeta ajuden a que l'artefacte no s'escalfi excessivament...

Estic segur que quan era petit hi havia jugat, però ara no recordo la seva utilitat. Com que ja tinc uns anyets us demano que pregunteu als vostres padrins si saben perquè serveix  i així m'ajudareu. Una pista, al davant es pot llegir NIC.

Atentament.

Senyor i

París t'acompanyarà...

Poques llibreries queden a Lleida, i encara menys d'aquelles en que coneixen els teus gustos, et recomanen llibres o pots parlar de les sensacions produïdes pels llibres llegits... Ja feia temps que li havia demanar a la Montse B. per un dels llibres de Hemingway, i les seves recerques sempre arribaven al mateix punt:

.- Està exhaurit, potser algun dia el tornaran a publicar, senyor i...  

Aquest mes de febrer he tingut una grata sorpresa, mentre donava un cop d'ull als llibres de les prestatgeries, la Montse, ànima de la llibreria Caselles, em deia:

.- Senyor i, no havies demanat ja fa molt temps per " París era una fiesta" ?

Em quedo bocabadat, ja ni ho recordava i ara tinc a les mans aquesta joia editada per Lumen fa tres mesos.

No ho dubteu ni un segon, "París era una fiesta" d'Ernest Hemingway, amb traducció de Gabriel Ferrater, és un dels llibres que no pot faltar a la vostra biblioteca.

 

Submergiu-vos en aquestes memòries dels anys viscuts a París amb la seva primera dona, Hadley Richardson, on eren molt pobres però molt feliços...  

L'any 1.956 Hemingway i la seva quarta dona es van instal·lar a l'hotel Ritz de París. El personal de l'hotel li va donar dues caixes que trenta anys abans havia deixat en dipòsit a l'hotel. Durant quinze dies es va dedicar a revisar les moltes llibretes escrites amb llapis amb apunts sobre el París dels anys 20 del segle passat. De la recerca del material feliçment retrobat , va sorgir "París era una fiesta".

Publicada pòstumament l'any 1.964, ens explica els anys de joventut a París en companyia d'escriptors com Scott Fitzgerald o Ezra Poun, l'anomenada " generació perduda". Amb la lectura del llibre podeu descobrir la formació d'un jove escriptor, passejar per una ciutat perfectament retratada pel geni americà, conèixer el gran valor que l'Ernest Hemingway donava a l'amistat.

A la propera fotografia, d'autor desconegut, podeu veure a Ernest Hemingway amb el seu fill Bumby l'any 1.927 a París.

 

Font fotografia: John F. Kennedy Presidential Library and Museum. Boston.

Els anys que van viure a París no van ser fàcils. La lluita per tirar endavant treballant d'escriptor va ser molt dura i els suposà molts equilibris en la seva minsa economia. Però malgrat tot es van permetre capricis inoblidables. 

L'any 1.950 escrivia en una carta adreçada a un bon amic: " Si tens la sort d'haver viscut a París en la teva joventut, després París t'acompanyarà, vagis on vagis, la resta de la teva vida, ja que París és una festa que ens segueix"

"París era una fiesta" us està esperant...

Atentament.

Senyor i

Les orenetes estan molt enfeinades...

El 8 de març la gent del Projecte orenetes ens comunicava que aviat tornarem a estar molt enfeinats amb el cens d'enguany.Com a col·laboradors ens han regalat el pòster que ajuda a diferenciar les vuit espècies d'orenetes i falciots que nidifiquen a Catalunya. Martí Franch  és el responsable d'aquesta petita joia.

Les nenes i nens de segon ja fa dies que han descobert a la Floreta reconstruint el seu niu que va caure als pocs dies de marxar.

En els propers vídeos podeu veure com les orenetes agafen fang i refan els nius malmesos. 

El pati de l'escola aquests dies no nota la crisi en el món de la construcció...

 Atentament.

 Senyor i

Mestre vidrier ( i 2 ).

Ja vau veure a la primera entrada dedicada al vell ofici de mestre vidrier que un cop feta la rosa de vidre, l'Albert, ajudant del Paco, la va deixar en un petit forn perquè cal que es refredi a poc a poc, sinó es pot trencar.
Veure treballar al Paco Ramos és tota una experiència i els nens van quedar molt sorpresos amb la feina i les explicacions per fer un setrill.Sembla molt fàcil, però l'aparent facilitat només surt de les mans dels mestres.

En els tres propers vídeos compartim aquest moment màgic. Gràcies Paco i Albert !

 

No deixeu de visitarel Museu del vidre de Vimbodí. A més a més de veure treballar al Paco i l'Albert podreu descobrir a la primera planta tots els secrets del vidre; i a la petita botiga de l'entrada comprar alguna de les joies fetes al forn del museu.

L'ofici de mestre vidrier encara està viu a Vimbodí!

Atentament.

Senyor i.

Mestre vidrier ( 1 ).

Des de 1.997 el mestre vidrier Paco Ramos treballa en el museu del vidre de Vimbodí a la Conca de Barberà. Aquest és l'únic taller de Catalunya on es poden veure demostracions comentades d'artesania del vidre sense utilitzar motlles, en vidre bufat i massís.

A temperatures elevades, el vidre és una substància pastosa i plàstica, formada per la barreja de sosa, silici i calç. Se li pot donar color afegint petites quantitats d'òxids metàl·lics. Quan es refreda, es torna dur i es transforma en un material delicat que, amb un cop, es pot trencar.

El Paco seu a la seva banca de vidrier envoltat de les eines característiques del seu ofici artesà: estisores, molletes de marcar, molletes d'estirar els brocs, motlle d'etzagar, pinces de marcar, bufador, puntill, canya, ... i comença a fer màgia.

Avui podeu veure en els vídeos següents , com el Paco Ramos i el seu ajudant Albert fan un cargol de vidre i una rosa. Un regal visual perfecte per als nens i nenes de l'escola Sant Jordi de Lleida

  

   

No deixeu de seguir el blog perquè molt aviat podreu gaudir del mestratge del Paco Ramos i l'Albert, fent un setrill ! Segur que quedareu bocabadats.

Atentament

Senyor i

Sorpresa al passar la galilea ( i 2 ).

La minsa llum i el silenci omplen l'església abacial de Poblet. No puc resistir-me i amb la mà  toco els senyals que en el seu moment van fer els picapedrers. Acabo de passar la galilea que és el pòrtic d'una església on estaven les tombes dels personatges important. Al girar-me em quedo sorprès per dues columnes de nova construcció sobre les quals hi ha un orgue nou.

Ktesibi d'Alexandria va inventar l' hydraulos ( orgue hidràulic ), al segle III  abans de Crist. Va ser un instrument molt important al món grecoromà .

Mozart anomenava l'orgue el rei dels instruments. Aquest rei regna a Poblet des de 1.423. L'abadia ha tingut sis orgues al llarg de la seva convulsa història.

El primer, fabricat a Barcelona, era de l'any 1.423. Un gran incendi el va destruir. El segon era petitet i estava a la Sala Capitular. Parlem del 1.576. Entre 1.581 i 1.592 l'orguener de Solsona Josep Bordons, va construir el tercer orgue, que en la primera exclaustració al 1.823, va ser cremat. El quart també el van fer a Solsona entre els anys 1.824 i 1.830. Seguint la mala sort dels orgues de Poblet, va ser cremat a la segona exclaustració del 1.835. El cinquè, construït per Organeria Española S.A - Alberdi, es va inaugurar l'any 1.961. Al 2.011 el van desmantellat i donar a la Basílica del Pi de Barcelona.L'actual, inaugurat el passat desembre, és de la prestigiosa casa suïssa Metzler, fundada l'any 1.890.

Al proper vídeo del Telenotícies Comarques del 7 de desembre del 2.012 podeu veure una pinzellada del concert inaugural  del nou orgue fet pel titular de la Catedral de Notre-Dame de París, Olivier Latry.

No hauria pogut escriure aquesta entrada sense la lectura de l'article " El nou orgue Metzler de Poblet "de Fra Josep Antoni Peramos, monjo de poblet i organista que podeu trobar a la revista Poblet II època Any XII nº 25 desembre del 2.012.

Atentament.

Senyor i

Sorpresa al passar la galilea ( 1 ).

Si sou seguidors del blog coneixeu la meva fascinació per Poblet. Hem visitat virtualment la Biblioteca del Monestir i l'Arxiu Montserrat Tarradelles i Macià.

Aquest hivern, en una de les moltes visites que hi faig va sorgir la sorpresa ...

Trobar les vinyes enfarinades, potser era un presagi del que m'esperava... No es gaire freqüent veure neu per aquesta zona del nostre país, i per això sorprèn quan cobreix ametllers, vinyes i avellaners; i el regal visual s'agraeix.

Després de gaudir de la novetat, decideixo entrar a l'església de planta basilical per escoltar el silenci i tornar a deixar-me sorprendre  amb la minsa llum que dóna un caràcter molt especial als seus racons.

Només passar la galilea, puc submergir-me en un mar de pedra. Però quan em giro... Quina sorpresa!
Si voleu descobrir què és la galilea i el perquè de la sorpresa, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( i 5 ).

Per acabar aquesta sèrie d'entrades dedicades a l'exposició "Il·lusió i moviment. De les ombres al film". Col·lecció Josep M Queraltó, que podeu visitar fins al 5 de maig a la Sala Montsuat de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; donarem un cop d'ull a una de les joies més preuades, el cinematògraf Lumière.

La primera projecció cinematogràfica es va fer a París el 28 de desembre de 1.865. Els germans Lumière, Louis i Auguste, en van ser els responsables. El cinematògraf exposat  es va fabricar a França l'any 1.896. Amb el cinematògraf ideat per aquests dos germans, es podia filmar, fer còpies de pel·lícules i projectar-les.

El cinematògraf funcionava a 16 imatges per segon. Els fotogrames tenen perforacions als dos costats de la pel·lícula. El mecanisme d'arrossegament s'inspira en el de l'agulla mòbil de la màquina de cosir. 

L'any 1.896, l'enginyer J. Carpentier va començar a fabricar en sèrie aquests artefactes.

Si sou uns enamorats del cinema,no podeu oblidar-vos de visitar aquesta exposició.

Atentament.

Senyor i

José y Pilar.

Al gener del 2.009 recomanava el llibre de José Saramago " El viatge de l'elefant". Gilda Lopes Encarnaçao lectora de portuguès a la Universitat de Salzburg va ser companya de taula del gran escriptor. Ella va triar el restaurant, y Saramago li va preguntar per unes petites escultures de fusta .El mateix escriptor reconeix que sense Gilda , no existiria el llibre ...

Avui us recomano el vídeo José y Pilar. Los dias de José Saramago y Pilar del Rio. La primavera del 2.012 vam entrar virtualment a Una casa feta de llibres en la que va viure els últims 18 anys el gran geni portuguès acompanyat de la seva estimada Pilar. La pel·lícula ens deixa entrar a casa seva i compartir la seva intimitat, el dia a dia, la feina, la malaltia, l'amor... Durant dues hores els podem acompanyar a casa o en una colla de viatges per tot el món.

La pel·lícula de l'any 2.010. dirigida per Miguel Gonçalves Mendes és un document fonamental per als seguidors de Saramago. Compartiu els quatre últims anys de vida del nobel portuguès i el procés de creació del llibre " El viatge de l'elefant".

José y Pilar, una gran lliçó de dignitat.

Atentament.

Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( 4 ).

La llanterna màgica la va inventar el jesuïta Athanasius Kircher l'any 1.654. Va ser un precursor molt popular del cinema. Al segle XVIII hi havia l'ofici ambulant de llanternista, que era l'encarregat de les projeccions a les diferents localitats que visitava. Al segle XIX és va utilitzar a les escoles. Els fabricants, a més a més  de la llanterna màgica de dos objectius, es preocupaven per les col·leccions de vistes i pels textos  que calia llegir durant la projecció. La font d'il·luminació era una espelma o una flama obtinguda amb alcohol o petroli. Les millors tenien una flama de carbur. 

A la propera fotografia podem veure a la dreta un Kinora fabricat a França l'any 1.910, i a l'esquerra un Kinora Viewer fabricat a Londres l'any 1.912. El Kinora és un artefacte de sobretaula per veure imatges a través d'una lent. Amb una maneta es fa girar un engranatge de rellotgeria que fa girar les imatges del rotlle. Cada imatge correspon a un fotograma i al girar tenim sensació de moviment.L'enginy conegut com Kinora Viewer també té una maneta que mou les fotografies i les fa passar a gran velocitat. Per veure-ho millor, l'aparell té una lupa d'augment.

La llanterna màgica rotativa Pettibone Peacock, fabricada a Cincinnati l'any 1.890 consisteix en una caixa metàl·lica amb un mirall còncau i un focus de llum que es projecta sobre imatges pintades en un vidre. El disc rotatiu és el responsable de la sensació de moviment.

 

Per acabar les entrades dedicades a l'exposició " Il·lusió i moviment. De les ombres al film", molt aviat descobrirem una de les joies de la Col·lecció Josep M Queraltó, un cinematògraf Lumière fabricat a París l'any 1.896.

Atentament.

Senyor i