Assaborir la mesquita ( i 4 ).

Deixem la Capilla Real per anar a l'angle sur-oriental de la mesquita on trobem la Capilla de Santiago fundada l'any 1.330 per la vídua de Don Juan Ponce Cabrera, després de pagar al capítol de la catedral cinc-cents morabatins per enterrar-hi al seu marit. La capella ocupava les tres primeres naus de l'ampliació feta per Almansor. Posteriorment fou llibreria capitular construïda l'any 1.517 per l'arquitecte burgalès Hernán Ruiz I  "el Viejo"amb la finalitat d'acollir la magnífica biblioteca donada pel bisbe de Còrdova Martín Fernández de Angulo.

La capella és de planta rectangular i està dividida en quatre trams i tres naus cobertes per voltes de creueria gòtica. Els frescos de la capella són la mostra més important de pintura mural que podeu veure a les terres andaluses. De tots els artistes que hi treballaren destaca la feina del pintor manierista italià Cesare Arbasia. Les obres es van fer entre 1.583 i 1.586.

Deixem la Capilla del Sagrario per tornar al centre de la mesquita on es construí  la catedral cristiana. Entre 1.523 i 1.607 s'edifica la Capilla Mayor i el creuer gòtic i renaixentista. La barreja d'estils arquitectònics és clara si anem al reraltar, la zona que queda per darrere de l'altar major. Als arcs de ferradura islàmics s'hi afegiren diferents relleus com el de la propera fotografia que ens mostra el Davallament de la Creu, episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort, i anterior a l'enterrament.

L'any 1.523 van començar les obres del creuer de la mà d'Hernán Ruiz I "el Viejo" mestre major de la catedral de Còrdova i dissenyador del nou edifici. Hi treballà fins a la seva mort l'any 1.547. La catedral fou erigida en el centre de l'antiga mesquita i ocupà els espais corresponents a les ampliacions d' Abd-al.Rahman II i Almansor.

L'edifici és de planta rectangular, de tres naus i amb un creuer d'una impressionant verticalitat que contrasta amb l'horitzontalitat de la construcció musulmana.

Els orgues que s'instal·laren inicialment al cor procedien de la Antigua Capilla Mayor, un gran i l'altre petit, fets l'any 1.493 pel mestre orguener Vicencio de Venecia. El gran a la tribuna del costat de l'Evangeli i el petit a la tribuna del davant, al costat de l'Epístola que fou substituït per un del mestre orguener Alonso de Aranda l'any 1.628. L'orgue de la fotografia  és el que substituí al d'Alonso de Aranda, és del 1.700 i es contractà a José Martínez Colmenero la seva construcció per 45.000 rals. Es reformà esntre els anys 1.957 i 1.960 i només queda la caixa original del 1.700.

El rerecor és l'element de separació entre el cor i la resta de la nau, que sovint està decorat. A la propera fotografia podeu veure el rerecor gòtic i un arc polilobulat. El rerecor fou construït per l'arquitecte cordovès Juan de Ochoa home fascinat per l'arquitectura manierista. 

Passejant i passejant per la mesquita ens situem a la nau central, entre la Capilla de Villaviciosa i el mihrab. Podeu veure el delicat treball del sostre i al fons el mihrab i dues de la portes de la maqsura, la principal a la dreta rere les columnes.

Deixem la catedral cristiana per donar un últim cop d'ull al bosc de columnes i arcs de ferradura. A la mesquita hi ha vuit.centes cinquanta-sis columnes de marbre, jaspi i granit sobre les que descansen tres-cents seixanta-cinc arcs de ferradura, de mig punt i polilobulats. Molts dels arcs alternen les dovelles de pedra blanca amb maó vermell.

Penseu que per fer la catedral es van destruir una colla de columnes, concretament quatre-centes quaranta-quatre...

Deixem Còrdova per anar virtualment a una ciutat d'una bellesa indiscutible, Granada, on ens esperen espais fascinants.

Atentament.

Senyor i

L'arxiu arqueològic de Lleida ( 11 ).

Deixem el magatzem de l'arxiu arqueològic de gairebé mil metres quadrats en el que podem veure estris dels nostres avantpassats recuperats en els excavacions arqueològiques que s'han fet a Lleida des dels anys 80 del segle passat. En gairebé un quilòmetre i mig lineal de prestatges es guardem més de mil elements de pedra, tres mil caixes amb ceràmica i dues-centes trenta-vuit caixes amb elements de ferro. A més a més, hem vist les vitrines amb la línia del temps i les propostes didàctiques de les tessel·les imantades, el jaciment arqueològic simulat en el sorral, i la reconstrucció dels fragments ceràmics amb imants i cabotes de ferro incrustat en cada fragment per tal de facilitar la seva "reconstrucció".

Anem a la primera planta, d'uns 200 metres quadrats, on hi ha l'oficina tècnica d'arqueologia i la sala de treball. 

A l'oficina tècnica d'arqueologia, els arqueòlegs documenten els materials trobats a les excavacions i perfilen la història amb l'estudi de les seves troballes. És el següent pas després del treball de camp.

  

En aquesta oficina s'estudien les diverses societats que han viscut a la nostra estimada ciutat, a partir de la recuperació i anàlisi dels materials trobats.

La paraula arqueologia és d'origen grec i està formada pels termes  «ἀρχαίος» archaios que vol dir vell o antic, i  «λόγος» logos que significa ciència o estudi. Aquest estudi acurat de les restes materials ens aporta molta informació de les antigues societats lleidatanes.

La meva visita a l'arxiu arqueològic, coincidí amb uns dies de pluja, gràcies als quals vaig poder veure molt enfeinats a la sala de treball als operaris que normalment estan, sota les ordres dels arqueòlegs, excavant en el projecte de rehabilitació i millora de l'espai a l'entorn de la cuirassa ( call jueu ) de Lleida. 

Aquest projecte té un pressupost de 730.002,04 €, un termini d'execució de sis mesos i s'enmarca en les actuacions del Pla Concòrdia, Lleida ciutat de cultures.

Els petits materials després de netejar-los, es classifiques en bosses numerades, com podeu veure en la propera fotografia.

El treball fet pels arqueòlegs municipals ha posat  al descobert part dels edificis, vies empedrades, clavegueram i les restes d'un antic taller de pergaminers de la Lleida dels segles XII, XIV i part del XV. Trobar restes que formaven part del call jueu és un gran regal a la ciutat.

Quan acabin les excavacions del call, es farà una consolidació de les restes arqueològiques trobades i es crearan uns observatoris per interpretar-les. El dia de la meva visita els operaris estaven classificant molts fragments metàl·lics trobats al call. Dignificar aquest degradada zona de la ciutat ens permetrà passejar-hi i descobrir com era el nostre barri jueu.

Al setembre del 2.013, a l'entrada "Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 4 )", us explicava que si Crescas Abnarrabí - físic i cirurgià oftalmòleg - que vivia al call de Lleida i que l'any 1.468 operà de cataractes al rei Joan II, veiés el lamentable estat del seu estimat call, ploraria amargament. Potser aquest projecte farà que aturi una mica el seu plor...
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a Cal Trepat ( 2 ).

Després de sortir de les oficines del Departament Comercial de Cal Trepat anem a visitar les cinc primeres naus, de les dinou que formen el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat. Estem a la nau 19 com podeu veure en primer terme de la propera fotografia, ara cal anar a l'altre extrem, a la nau 1. Les façanes que no estan pintades de nou són les que es poden visitar.

De Cal Trepat es conserva pràcticament tot: les màquines del procés de producció, les eines dels treballadors, l'estructura arquitectònica de l'edifici i l'arxiu. Les obres per restaurar les cinc primeres naus s'han centrat bàsicament en la restitució dels sostres, substituint totes les parts de fusta fetes malbé després de trenta anys sense manteniment. A les properes fotografies podeu veure el treball amb maó de les portes i finestres de les naus.

En el camí que va de fàbrica de maquinaria agrícola J. Trepat a museu de la mecanització agrària Cal Trepat,  els criteris d'intervenció arquitectònica s'han basat en la conservació el màxim fidedigna possible de l'aspecte original que tenia la fàbrica quan l'any 2.006 passà a titularitat municipal.

Entre les naus 6 i 7, el cartell J.Trepat ens parla d'una de les joies del patrimoni industrial del país, amb un paper decisiu entre 1.930 i 1.970 en la mecanització del camp. 

A la nau 6 hi havia les antigues oficines comercials i administratives. A diferència de les altres naus, les finestres i la petita porta tenien reixes. A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure el petit espai per on els treballadors cobraven el seu salari.

A la primera aigua de la nau 7 podeu veure, entre la finestra i la porta enreixades, un plafó d'anuncis de fusta amb forma de caseta en el que es penjaven diferents informacions perquè els treballadors les llegissin. Al frontó d'aquesta "caseta" podeu observar encara el logotip de Cal Trepat. A la nau 7 hi havia també el muntatge dels tallants i la secció de soldadura.

Però abans d'aturar-nos a les antigues oficines comercials i administratives, hem passat en la nostra passejada des de la nau 19 a la 8, la funció de les quals us comento breument. La nau 19 era el magatzem de màquines acabades i preparades per facturar i vendre. La nau 18 era el magatzem de plantilles i fusta. A la nau 17 hi trobem la secció de fusteria, a la nau 16 el magatzem de ferro i l'Arxiu General; i a les naus 15 i 14 la secció de pintura.

A la nau 13 la secció de rampills, a la nau 12 la secció de muntatge de lligadores i dels ajustaments finals. La nau 11 era l'encarregada de la fabricació de lones, els treballadors de la nau 10 feien l'estampació i el calibratge. Per acabar i tornar al punt on estem, les antigues oficines, a les naus 9 i 8 trobem la secció de muntatge de les màquines segadores. 

Recordeu que totes aquestes naus, de la 6 a la 19, no estan museïtzades i no es poden visitar. El museu de la mecanització agrària Cal Trepat el formen la nau 5 on hi ha la secció de tallers, la nau 4 amb el magatzem de peces foses, de calibrat i de tubs i l'al·lucinant oficina tècnica de modelatge. Per acabar, les tres naus on comença la visita guiada, les naus 3, 2 i 1: la foneria.

Només girar a la dreta quan s'acaben les naus, trobem la part exterior de la foneria. A l'esquerra de la part asfaltada es procedia al trencament del ferro que arribava a la fàbrica en camions.

Aquí hi havia tres pals en forma de trípode anomenat trencador, un artefacte molt perillós. On es trobaven els tres pals d'onze metres de llarg, hi havia una corriola amb una sirga de 25 metres de llarg i 25 mil·límetres de gruix. Un motor elèctric pujava 850 quilograms de ferro a 7,2 metres d'altura i els deixava en caiguda lliure per trencar-lo. Els operaris estaven "protegits" per unes mampares de fusta per evitar l'impacte dels trossos  de ferro que sortien disparats...

En la propera fotografia dels anys 20 de segle passat es poden veure a l'esquerra els tres pals de fusta del trencador. La fotografia és de l'arxiu de les industries Trepat que gentilment m'han autoritzat a publicar-la.

Un operari carregava el cubilot que podeu veure a la fotografia següent amb ferro vell, ferro colat, carbó de coc i lingots de ferro. Els primers anys aquesta feina era manual, més endavant  s'emprà el muntacàrregues. A la dreta, a terra, hi ha trossos de ferro.

  

El carretó i la pala sembla que esperen que l'operari de Cal Trepat acabi de carregar el carbó de coc i el descarregui al cubilot...

Ha arribat el moment d'entrar a les naus en les que entendrem la duríssima feina dels treballadors de Cal Trepat.

Esteu preparats?

Atentament.

Senyor i

La restauració del claustre del Monestir de les Avellanes.

Avui el Monestir de les Avellanes viurà a les 16:30 l'acte amb el que s'inaugura la restauració del claustre i que tanca el 850 aniversari. Si us hi apropeu podreu gaudir de les explicacions del procés de restauració de l'arquitecte Joan Albert Adell i Gisbert i del restaurador Ramon Solé.

Al mes de febrer  l'entrada "Caldrà molta bufera..." explicava que el primer dia de febrer del 1.166 un grup de monjos premonstratencs fundaren la primera comunitat del monestir de les Avellanes. El dia 20 de febrer del 2.016 es va fer l'acte inaugural de commemoració del 850 aniversari ( 1.166-2.016 ) d'aquell fet. Al llarg del 2.016 s'ha dut a terme la restauració del claustre romànic, que avui es presenta públicament

El claustre, de finals del segle XII, és la construcció més antiga del monestir, molt auster i senzill, mostra del caràcter premonstratenc. La seva planta gairebé rectangular només conserva la meitat de les galeries romàniques originals... 

Els capitells són allargats, alguns decorats amb baixos relleus que representen figures vegetals, animals i alguna humana; però la majoria no tenen decoració. No es coneix el perquè, però sembla que els relleus s'anaven decorant a partit de les donacions d'algunes famílies. A la propera fotografia podeu veure alguns d'aquest capitells abans de la neteja feta durant la restauració. Mireu els dos decorats i al final de l'entrada els podreu veure nets.

L'arquitecte director de la restauració, Joan-Albert Adell i Gisbert, especialitzat en restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic i especial dedicació a l'arquitectura romànica, explicava que el problema més greu era el de la degradació de la pedra del claustre. Aquest problema es detectà fa quatre anys i es comprovà que la pedra de les columnes es trencava i destruïa a poc a poc.

Com he explicat abans, només dues de les galeries són romàniques, les altres es van fer imitant les antigues, i en una d'elles a excepció de les columnes, la resta és de guix...

També explica l'arquitecte responsable de la restauració, que hi havia molts problemes en l'estructura de la teulada, i les voltes presentaven força problemes d'humitat i fissures, alguna de les quals podeu veure a la fotografia anterior.

S'ha retirat una monocapa de morter que es col·locà fa uns trenta anys i, que en aquell moment es considerava una bona solució, però la veritat és que el ciment Pòrtland - degut a la seva rigidesa- ha perjudicat l'obra antiga.

Robert Porta Roigé, arxiver i director del monestir, que l'any 2.013 ens mostrà molt gentilment l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes en la sèrie de sis entrades "Un cop d'ull a l'AMBA", explica que al treure l'arrebossat de les parets, han aparegut porxades i brancals que aporten informació històrica molt diversa. Per exemple, a la paret est, on hi ha la Sala Capitular i l'església -  entrant al claustre, a la dreta- ha aparegut la porta de l'antic dormitori.

A la paret nord han descobert la portada que duia a l'antiga església romànica, i a la paret oest uns pòrtics gòtics on hi ha sepulcres de senyors molt influents de l'època. Algunes d'aquestes troballes ja estaven documentades i ara s'ha confirmat arqueològicament la seva existència.

També han aparegut dos monjos enterrats, fet que constata que el claustre era lloc d'enterrament per a la mateixa comunitat premonstratenca.

Encara que als anys 80 del segle passat es van fer obres menors, com arrebossar les parets, no s'havia fet cap restauració de la pedra. Aquesta intervenció és la més important des del segle XVIII.

A la fotografia anterior i a la següent podeu veure els capitells decorats que apareixen a la tercera fotografia de l'entrada d'avui després d'una neteja a fons.

Les obres de restauració del claustre també suposen el canvi de tot el sistema de recollida de l'aigua de pluja amb l'objectiu de no afectar el conjunt patrimonial.Cal destacar també la recuperació de part de la policromia de les bases de les galeries

El pressupost de la restauració és de 492.000 €, el 75% del qual prové de l' 1% cultural. No ho dubteu, pugeu al monestir per gaudir del "nou" claustre.

Atentament.

Senyor i

Assaborir la mesquita ( 3 ).

L'última entrada dedicada a la mesquita de Còrdova ens descobrí el seu espai més fascinant. Les fotografies us permeteren valorar la bellesa del mihrab, lloc cap on han de mirar els qui resen, situat al mur de l'alquibla orientat cap a la Meca. La maqsura, espai proper al mihrab, és en l'arquitectura islàmica el recinte reservat a les mesquites en el que es situa el califa i l'imam durant les oracions públiques. Avui començarem observant una de les altres portes de la maqsura, més senzilla però amb un arrabà preciós...

En aquesta porta podem veure inscripcions amb cal·ligrafia cúfica, la més antiga en llengua àrab, a l'arc de ferradura, l'arrabà de l'arc, l'arrabà de la finestra i resseguint l'arc de ferradura més gran. 

L'any 1.236 després de la reconquesta cristiana de la ciutat de la mà de Fernando III de Castilla anomenat "El Santo", la mesquita es consagrà com a catedral a la Antigua Capilla Mayor.

L'antiga Capilla Mayor de la catedral s'edificà entre els anys 1.257 i 1.274 en l'espai de la lluerna d'Al-Hakén II. La barreja d'estils arquitectònics que suposa anar edificant una catedral a l'interior d'una mesquita ens permet veure elements islàmics, gòtics, renaixentistes i barrocs caminant pocs metres.

L'any 1.607 finalitzen les obres del creuer de la Capilla Mayor, i a partir d'aquell moment s'anomena Capilla de Villaviciosa. Ha tingut moltes transformacions al llarg dels segles. La capella barroca fou destruïda al final del segle XIX per deixar a la vista l'obra califal.
Anem ara virtualment a la Capilla Real, de planta rectangular, ornamentada al gust mudèjar imperant a la casa reial del moment. La capella està coberta per una volta d'arcs entrecreuats amb plementeria ( peces de poc gruix d'una volta gòtica que omplen els espais entre els arcs o nervis). Als murs dels costats menors d'aquest espai rectangular hi ha arcs poliloulats, mentre que als costats més grans del rectangle tenim tres arcs iguals que serveixen de suport a la rica decoració de guixeria que ocupen tot el mur.

L'any 1.312 el rei Fernando IV anomenat "el Emplazado", morí a Jaén. Inicialment volien enterrar-lo a Sevilla o Toledo, però degut a les altes temperatures d'aquell moment el traslladaren a Còrdova, la ciutat més propera. El seu fill Alfonso XI "el Justiciero", manifestà el seu desig de ser enterrat al costat del seu pare. Quan va morir l'any 1.350 l'enterraren a la Capilla Rela de Sevilla, però l'any 1.371 el traslladaren a Còrdova, on aquell any s'havien acabat les obres de la Capilla Real a la catedral construïda a l'interior de la mesquita...

Anem a l'angle sur-oriental de l'immens edifici on ens espera la sorprenent Capilla del Sagrario . Situada a l'espai corresponent a l'ampliació de la mesquita feta per Almansor. Els frescos d'aquesta capella són la mostra més important de pintura mural en territori andalús. Hi voleu donar un cop d'ull?
Atentament.
Senyor i

L'arxiu arqueològic de Lleida ( 10 ).

Deixem la part expositiva i didàctica del magatzem de l'arxiu arqueològic on hem vist les vitrines amb la línia del temps a la part superior on estan estan exposades peces d'Ilerda, Medina Larida, Leyda i la Lleida Moderna. A més a més descobrírem el mosaic de les termes d'Ilerda, un parell de propostes didàctiques per treballar amb els més petits, peces del convent de Sant Francesc ( segle XIII ), la pica per a la decantació de l'oli ( 1.700 - 1.899 ), les claus de volta gòtiques de la Suda ( Leyda segle XIII ), i altres petites peces trobades pels arqueòlegs. 

Fins ara hem visitat la part dreta del magatzem de gairebé mil metres quadrats, avui caminarem virtualment per la resta del magatzem, un espai ple de prestatgeries i caixes amb moltes peces i fragments trobats en les excavacions arqueològiques fetes a Lleida des dels anys 80 del segle passat.

En aquest espai ple de prestatgeries perfectament ordenades, passejant pels passadissos  t'adones de la gran quantitat de material que es guarda al magatzem. Entre els passadissos, acollada a un plafó de fusta trobem una pantalla misteriosa.

Li pregunto a l'Ana i m'explica que en aquesta pantalla veurem les peces que es guarden en un espai no visitable. A la primera entrada dedicada a l'arxiu arqueològic de Lleida del passat mes de juny, us mostrava la porta tancada que hi ha davant l'entrada del magatzem arqueològic.

Les peces que hi ha en aquesta sala són molt delicats i estan a una temperatura i humitat controlades. A la propera fotografia podeu veure un fus, torteres i pondus de l'època ibèrica. Els pondus servien per tensar el fil, a l'hora de teixir la roba. La tortera és la rodeta que posada al capdavall del fus, ajuda a tòrcer el fil.

Els daus que podeu veure a la fotografia següent estan fets d'os i són de l'època romana. Com podeu comprovar, als humans ja fa molts segles que ens agrada jugar.

En les excavacions fetes a la plaça de la Paeria van trobar diferents peces de vidre: una tassa, un bol i una copa de vidre. Aquí podeu veure el vol medieval de vidre verd.

Alguna vegada en les excavacions arqueològiques es troben amagatalls en els que els nostres avantpassats amagaven els seus objectes de valor. És el cas d'aquestes monedes del segle XVIII.

Deixem la pantalla i tornem a caminar pels enamoradíssims passadissos on podeu veure en cada prestatgeria  uns folis informatius.

A cada foli s'explica detalladament els materials guardats en aquell prestatge: el passadís, les intervencions  i el que hi ha a cada caixa.

 
Algunes peces estan perfectament classificades i en els tàpers que es guarden podem llegir-hi informacions com l'època, mides, lloc on s'ha trobat ...

Deixem el magatzem arqueològic i aprofitem per donar l'última mirada als prestatges plens de caixes amb peces que ens expliquen el passat de la nostra petita ciutat.

Anem a la primera planta de dos-cents metres quadrats on hi ha l'oficina tècnica d'arqueologia i la sala de treball. La voleu veure?
Atentament.
Senyor i