Sant Pau, joia del modernisme ( 4 ).

A l'entrada anterior dedicada a l'Hospital de la Sant Creu i Sant Pau després d'observar detalladament la façana principal de l'antiga Casa d'Operacions, coneguda també com el Pavelló de Sant Cosme i Sant Damià, resseguirem perimetralment per la dreta aquest edifici fins arribar a la part posterior. Allà vaig mostrar-vos l'enorme sala vidrada que fou el quiròfan principal de l'hospital.

Ja us vaig explicar que alguns dels pavellons del recinte modernista són seu d'importants organitzacions i per aquest motiu no es pot visitar el seu interior. És el cas d'aquest edifici, però sí que podem accedir a l'interior del quiròfan principal.

La casa d'operacions fou projectada per Lluís Domènech i Montaner per acollir-hi els quiròfans de l'hospital. L'edifici es comunica pels túnels amb la resta de pavellons. Al cos posterior hi ha els tres absis on hi havia els quiròfans, el principal al primer pis i els dos més petits ( un per a homes i l'altre per a dones ) al segon. Aquests quiròfans amb les parets i cobertes de vidre estan orientats al nord per disposar de més hores de llum natural.

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera en aquest quiròfan de planta semicircular, parcialment vidriada, hi havia una petita tarima que servia perquè els estudiants de medicina i altres metges veiessin les operacions.

Al soterrani de la casa d'operacions hi havia els magatzems, vestidors, els serveis per al personal sanitari i la sala d'espera. Al primer pis, el quiròfan major ( que podeu veure a les fotografies anteriors i a la propera ) i les sales d'anestèsia i postoperatori. Al segon pis dos petits quiròfans destinats a operacions de poca importància i al tercer pis els laboratoris de fotografia radiològica i els generadors per esterilitzar l'aigua.

A la fotografia anterior podeu observar, des de l'interior del quiròfan major, el Convent, conjunt de  tres edificis units per ponts. L'edifici central era el convent a les germanes que atenien l'hospital. Al de l'esquerra hi havia la farmàcia i al de la dreta les cuines. És un edifici noucentista edificat als anys vint del segle passat durant la segona etapa constructiva dirigida per l'arquitecte Pere Domènech i Roura ( fill de Luís Domènech i Montaner ), amb escultures de Pau Gargallo.

 

Continuem gaudint del recinte modernista apropant-nos al tercer pavelló de l'ala est, el de Sant Rafael, construït entre 1.914 i 1.918 quan ja s'havia acabat l'herència del banquer i mecenes català Pau Gil i Serra l'any 1.911. Amb el seu llegat es van construir deu dels pavellons. 

Gràcies al llegat de Rafael Rabell i Patxot ( d'aquí el nom del pavelló ) i de la seva filla Concepció Rabell i Cibils es va poder edificar el pavelló que fou l'últim executat totalment per Lluís Domènech i Montaner.

A la fotografia anterior podeu observar la façana principal del pavelló de Sant Rafael ( a l'esquerra es veu la rotonda, la cúpula i part de la façana de la gran sala destinada als malalts del Pavelló de Sant Manuel )  i a la propera la rotonda amb els grans finestrals i la cúpula.

Des de la rampa d'accés faig la fotografia següent de detall en la que podeu veure la bellesa de la cúpula amb protagonisme del maó vist, l'escultura en pedra, el trencadís, les teules i les rajoles de ceràmica vidrada.

A la façana principal hi ha una escultura d'Eusebi Arnau i Mascort que podeu veure a la propera fotografia i que representa a l'arcàngel Rafael acompanyant a Tobies.

 

 

El pavelló de Sant Rafael és actualment un espai de recreació històrica en el que podem veure com era una sala de pacients dels anys vint del segle passat. A l'espai de recreació hi trobareu deu llits, radiadors de l'època, la sala de dia en la que els pacients rebien les visites, i un altar dedicat a Sant Rafael.

L'any 1.917 s'encarregà al forjador Josep Perpinyà vint-i-vuit llits dissenyats per Lluís Domènech i Montaner. Tenien que estar pintats amb tres capes d'esmalt blanc i numerats de l'un al vint-i-vuit.

Concepció Rabell i Cibils, una de les benefactores, va decidir quan es van acabar les obres que el pavelló es destinés a les malalties de l'aparell digestiu. Fou així fins al 1.929 però posteriorment es dedica a la traumatologia, medicina interna i endocrinologia. A partir del 1.981 si suma la Unitat d'Hematologia Clínica.

Al plafó informatiu hi ha una fotografia en la que es pot veure el mateix espai amb els vint-i-vuit llits fa cent anys.

Si aixequem la mirada, podrem gaudir de la gran volta coberta amb rajoles de ceràmica vidrada que veien els pacients des del seu llit.

Surto del pavelló i des del jardí faig la propera fotografia de detall de l'escultura d'Eusebi Arnau que hi ha a la façana principal que representa a Sant Rafael acompanyant a Tobies. Lluís Domènech i Montaner va demanar a l'escultor que la cara de Sant Rafael fos la del seu fill Ricard Domènech i Roura mort als vint-i-tres anys quan havia acabat la carrera de farmacèutic.

Anem ara a donar un cop d'ull al Pavelló de Sant Manuel, el quart de l'ala est, del que tampoc es pot visitar l'interior. Aquest pavelló fou construït entre 1.922 i 1.925 per Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner.

El nom del pavelló també té relació amb el de la família que va fer la donació per poder-lo edificar .Quan va morir Manuel Marine i Molins els seus germans van dedicar part de la seva herència ( 500.000 pessetes ) a la construcció de l'edifici.

Aquest pavelló és un dels edificis amb més superfície construïda, 2.537 metres quadrats juntament amb el Pavelló de la Mare de Déu de Montserrat. Té dos pisos i semisoterrani.  Pere Domènech i Roura l'edificà respectant l'estructura i ornamentació modernista dissenyada pel seu pare.

Com a la resta de pavellons, a les façanes el maó, els carreus de pedra i les columnes són els principals constructius. Com podeu veure a les dues fotografies anteriors el balcó de la façana principal és únic en tot el recinte modernista. La imatge del patró està situada sota la balconada.

Al pavelló hi havia els serveis de cirurgia general masculina, amb gairebé quaranta llits, i posteriorment els d'oncologia. Recordeu que els quatre pavellons de l'ala est estaven dedicats als homes i els quatre de l'ala oest a les dones.

A la propera entrada dedicada al recinte modernista de Sant Pau visitarem virtualment els pavellons de l'ala oest.

Atentament.

Senyor i

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 6 ).

A les dues entrades anteriors dedicades a les esglésies romàniques de la Vall de Boí vàrem visitar virtualment l'església de Santa Maria de Taüll. A la d'avui, sense marxar de Taüll, baixarem fins a l'església de Sant Climent que com la de Santa Maria té tres naus separades per grans arcs formers que descansen sobre columnes.

L'església de Sant Climent s'edificà el primer quart del segle XII reaprofitant per a la seva construcció alguns murs d'un edifici anterior del segle XI.

Les dues esglésies romàniques de Taüll foren consagrades el mes de desembre del 1.123, el dia deu la de Sant Climent i el dia onze la de Santa Maria.

Avui no observarem detalladament la seva arquitectura sinó que ens centrarem en el Mapping Pantocràtor.

Informeu-vos dels horaris en els que es pot veure el vídeo mapping. La projecció, inclosa en el preu de l'entrada, us deixarà bocabadats.

Quan entreu a Sant Climent per gaudir del vídeo mapping el que veureu a l'absis central són les pintures originals romàniques conservades als murs i la projecció de les pintures que foren arrencades i actualment estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).

Però la projecció del Mapping Pantocràtor ens permet observar els murs gairebé despullats. Només queden, com podeu constatar a la propera fotografia, poques pintures originals i els vestigis de la capa profunda de les que foren arrencades el primer quart del segle passat.

Les pintures mural de Sant Climent són una de les joies més importants del romànic català. Amb el vídeo mapping es recreen els frescos originals de l'absis central. Les pintures murals del segle XII foren arrencades entre els anys 1.919 i 1.922.

 

Des del 1.955 fins al 2.013 es podia veure una còpia de la pintura mural original pintada sobre guix que ja s'estava fent malbé.

Aleshores es retirà l'antiga còpia i es realitza una delicada restauració que ens permet veure actualment les restes de pintura original que s'havien conservat a les capes més profundes dels murs de l'absis.

Com podeu veure a la fotografia anterior de detall, ens podem imaginar una mica les pintures del pantocràtor. La figura de Crist en Majestat dins de la màndorla s'intueix, i una mica el tetramorf. També podem intuir algunes restes als arcs presbiterals de l'absis.

Els creadors del Mapping Pantocràtor, gràcies a la tecnologia més avançada i en col·laboració amb els arqueòlegs, han reproduït digitalment element a element per fer les animacions.

Es tracta d'un treball de disseny de màxima precisió perquè cada imatge encaixa a la perfecció amb les restes originals que hi ha als murs de l'absis central.

A la propera fotografia de detall podeu observar que al centre de l'intradós de la volta, inscrita en un cercle, està representada la mà de Deu en actitud de beneir. També a l'intradós del segon arc triomfal apareix la figura de l'Agnus Dei ( l'Anyell de Deu ) dins d'un cercle.

Gràcies als sis projectors HD podem veure les pintures originals i la recreació complerta de la iconografia que omplia l'absis central. 

Albert Burzon. Burzon*Comenge s'han encarregat del projecte i animació visual i l'estudi d'investigació audiovisual Playmodes ha estat el responsable del desenvolupament tècnic i de la composició musical.

A la volta de l'absis central hi ha el Pantocràtor amb Crist en Majestat, dins d'una màndorla està assegut. Té la mà dreta en actitud de benedicció i amb la mà esquerra subjecta un llibre en el que hi podem llegir EGO SUM LUX MUNDI ( Jo són la llum del món ). Al voltant de la màndorla hi ha el Tetramorf ( els quatre evangelistes: Marc, Lluc, Joan i Mateu ) i dos serafins cadascun amb tres parells d'ales plenes d'ulls ( símbol de la revelació ).

Lentament el vídeo mapping ens va sorprenent omplint els murs, gairebé despullats de l'absis central, amb la recreació del que foren aquestes espectaculars pintures mural.

A la base de la coberta de l'absis, sota la màndorla, hi ha una franja en la es pot llegir els noms dels apòstols i de la Mare de Déu que estan emmarcats, amb una simetria perfecta, per arcs i columnes.

A la fotografia següent de  detall podeu veure millor els personatges representats sota la màndorla flanquejant la finestra de l'absis central.

Els arcs i columnes simbolitzen la Jerusalem celestial. A l'esquerra de la finestra d'arc de mig punt de l'absis central hi ha Sant Tomàs ( S.TOMAS ), Sant Bartomeu  ( S.BARTOLOMEE ) i la Mare de Déu ( S.MARIA ). A la dreta de la finestra tenim a Sant Joan ( S.IOANES ), Sant Jaume ( S.IACHOBE ) i Sant Felip ( S.FILIPUS ).

De la part inferior de l'absis central no s'ha conservat cap policromia, però habitualment s'hi representaven teles que simulaven cortinatges.

 

 

L'objectiu d'aquest vídeo mapping és poder veure totes les pintures murals de l'absis central tal com eren l'any 1.123.

Atentament.

Senyor i

El Banc de Sóller.

A l'entrada "Colmado La Luna" del juny de 2.022 vàrem visitar virtualment la Serra de Tramuntana, concretament Sóller, per observar detalladament una antiga botiga d'ultramarins que avui és una botiga de delicatessen. L'escriptura de compra és del 1.780 i des de llavors la mateixa família regenta el colmado solleric.

Però abans d'entrar-hi vàrem donar un cop d'ull a la Plaça Constitució que acull tres mostres del modernisme mallorquí: l'església de Sant Bartomeu, el Banc de Sóller i l'Hotel La Vila. En aquella entrada  vam veure la façana de l'església dissenyada l'any 1.904 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, que també és el responsable de l'edifici del Banc de Sóller.

Avui tornem a Sóller per mirar i admirar l'edifici inaugurat l'any 1.912 per acollir la nova seu del Banc de Sóller, una entitat financera fundada l'any 1.890 que fou tot un referent pels inversors i estalviadors locals fins al 1.943, any en el que va ser absorbit pel Banco Hispano Americano.

Com podeu constatar a la fotografia següent l'església de Sant Bartomeu i el Banc de Sóller, gairebé es toquen.

Gràcies a l'article d'Aina Mora Vives i del Dr. Antoni Quetglas Cifre "El banc de Sóller: història i el seu fons documental" presentat a les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalux puc explicar-vos unes pinzellades de la història de l'edifici modernista. 

Gràcies als bons resultats de l'entitat financera a finals de la primera dècada del segle XX es va poder comprar l'edifici de Can Coll, ubicats al número dos del carrer de Nostra Senyora de Bonay. L'antiga casa s'enderrocà i, entre 1.909 i 1.912 es construí l'edifici modernista.

Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a les dues properes la doble tribuna volada està coronada per un gran cap de lleó que subjecta amb les urpes un medalló amb el baix relleu d'un sol. A l'escut de Sóller dos lleons flanquegen un sol.

El gran creixement econòmic dels anys 1.900 al 1.914 s'aturà sobtadament per l'esclat de la Primera Guerra Mundial l'any 1.914. Després de la guerra tornà la prosperitat i l'any 1.928 el Banc de Sóller va comprar una casa al carrer de Joan Baptista Ensenyat que va afegir a l'edifici modernista ampliant les seves oficines.

A l'edifici de planta baixa i dos pisos hi ha, a la façana orientada a la Plaça Constitució un gran portal d'arc de mig punt que convida a entrar-hi.

L'altra façana, una mica amagada i orientada al carrer Joan Baptista Ensenyat, la podeu veure a la fotografia següent.

La primera seu del Banc de Sóller estava molt a prop de l'edifici modernista, al número un del carrer d'En Serra cantonada amb el carrer de la Lluna. L'any 1.912 es van traslladar a l'edifici modernista dissenyat per Joan Rubió i Bellver.

A les fotografies de detall anterior i propera podeu observar dos dels finestrals de la planta baixa amb les seves espectaculars reixes de ferro forjat.

L'edifici fou reformat l'any 1.956 pel perill que suposava la seva coberta, que fou substituïda per la teulada que podem veure actualment. Però aquesta reforma eliminà les formes angulars i la teulada antiga amb dibuixos geomètrics de colors que podeu observar a la Tarjeta Postal del fotògraf José Lacoste y Borde. Aquest fotògraf inicià l'any 1.901 la seva activitat fotogràfica ma Madrid i començà a editar postals.

Font fotografia: José Lacoste y Borde

A la fotografia anterior, a més a més de veure l'antiga coberta, podeu constatar observant a la dreta que encara no s'ha fet l'ampliació del banc amb la casa que van comprar l'any 1.928  al carrer de Joan Baptista Ensenyat.

Deixem el Banc de Sóller, declarat l'any 2.000 Bé d'Interès Cultural pel Consell de Mallorca, però abans de marxar donem un últim cop d'ull a la façana de l'església de Sant Bartomeu també dissenyada per Joan Rubió.

Però mentre gaudiu de l'arquitectura modernista a la Plaça Constitució de Sóller no badeu perquè hi passa el tren de Sóller, que com el banc, fou inaugurat l'any 1.912.

Us convido a pujar virtualment a l'antic tren de fusta del que baixarem després de recórrer els 27,3 quilòmetres, a l'estació del tren de Sóller de Palma.

Atentament.

Senyor i

La Biblioteca de Cultura Artesana.

Després de visitar els Banys Àrabs de Palma deixem el carrer de Can Serra i en un quart d'hora passejant arribem a la cantonada de la Via Roma amb la Costa de la Sang, a tocar de la Rambla. 

A la reixa del tancament perimetral de la Biblioteca de Cultura Artesana un cartell ens fa una proposta que ens convida a intentar oblidar-nos per una estona de la calor de l'estiu a Palma, que pot ser sufocant. 

Protegits per l'ombra dels arbres i als para-sols el Jardí de la Misericòrdia, la biblioteca ens proposa gaudir de l'íntim plaer de llegir al Bibliojardí on trobarem premsa, revistes, llibres, wifi gratuïta, i els més petits contacontes.

A l'estiu la biblioteca surt al jardí i es distribueix en dos espais: una zona infantil i una per adults. Només cal disposar del carnet de la Biblioteca de Cultura Artesana o d'una altra biblioteca municipal.

A la dreta de la fotografia anterior i de la propera podeu observar l'escultura de Joan Cunill, feta l'any 2.006 amb acer, acer inoxidable i soldadura d'argó, "Llum circular ".

Els dijous d'estiu a les 18:30 els més petits poden gaudir del Contacontes al Bibliojardí, una activitat gratuïta a la que no cal inscriure's, d'accés lliure fins que s'omple l'espai disponible.

La Biblioteca de Cultura Artesana forma part del Centre Cultural la Misericòrdia, gestionat des del 1.977 pel Consell de Mallorca. A més amés de la Biblioteca de Cultura Artesana el centre acull: la Biblioteca Lluís Alemany especialitzada en temàtica balear, l'Arxiu de l'antiga Diputació i l'Arxiu de la Imatge i el So de Mallorca. A l'antiga capella s'hi fan exposicions temporals i al jardí mostres d'escultura i el Bibliojardí.

Al tríptic del Consell de Mallorca sobre La Misericòrdia us he marcat a l'antiga fotografia: el Jardí de la Misericòrdia on es fa el Bibliojardí ( 1 ), la Biblioteca de Cultura Artesana és l'edifici més baix orientat a la Via Roma que fou l'últim a construir-se i que està cobert amb terrassa i balustrada ( 2 ) i els edificis més alts corresponen als blocs dels homes i de les dones ( 3 ).

La Biblioteca de Cultura Artesana, creada l'any 1.928 per la Diputació Provincial de les Balears, inicialment estava especialitzada en obres de cultura artesana perquè els obrers i artesans de tots els oficis tinguessin al seu abast les publicacions necessàries per a la seva feina.

Inicialment estava ubicada al Palau de la Diputació, que actualment és la seu del Consell de Mallorca, i l'any 1.989 es traslladà a l'edifici del Centre Cultural la Misericòrdia ocupant la part més nova orientada a la Via Roma que fou construïda a finals del segle XIX.

L'edifici i el jardí ocupen els terrenys del cementiri del Camp Roig en el que s'enterraven les persones sense recursos que morien al veí Hospital General. En un primer moment s'encarregà de la construcció l'arquitecte Miquel Rigo, però després de la seva mort sobtada el substituí l'arquitecte Joaquin Pavía.

A la fotografia anterior podeu veure com darrere d'aquest edifici amb terrassa i balustrada treu el nas un de molt més alt. A l'esquerra de la propera fotografia, en primer terme, podeu veure l'escultura de ferro corten, soldadura i fosa, de 300 X 140 X 440 centímetres, l'obra del 1.990 de Pep Canyelles "Dona asseguda damunt l'univers".

La Casa de Misericòrdia fou una institució benèfica fundada pels jesuïtes l'any 1.565. L'any 1.677 es traslladà a una gran casa amb hort prop de l'Hospital General. Entre els anys 1.817 i 1.831 es construí la primera fase del nou edifici, la part orientada al carrer de la Misericòrdia. Entre 1.850 i 1.870 s'edificà el segon bloc que es destinà als homes i la part vella quedà reservada per a les dones...

El mestre d'arquitectura Pere Joan Bauçà va fer els plànols del primer bloc i l'arquitecte Joan Sureda continuà el projecte construint la capella entre 1.831 i 1.836 i el segon bloc cap al 1.870. Aquests dos blocs tenen un gran pati porticat de planta trapezoidal.

Sortim de la Biblioteca de Cultura Artesana i abans de tornar a la Via Roma gaudim de la tranquil·litat i el silenci del Jardí de la Misericòrdia que a l'estiu acull el Bibliojardí.

Atentament.

Senyor i