A l'entrada anterior dedicada a l'Hospital de la Sant Creu i Sant Pau després d'observar detalladament la façana principal de l'antiga Casa d'Operacions, coneguda també com el Pavelló de Sant Cosme i Sant Damià, resseguirem perimetralment per la dreta aquest edifici fins arribar a la part posterior. Allà vaig mostrar-vos l'enorme sala vidrada que fou el quiròfan principal de l'hospital.
Ja us vaig explicar que alguns dels pavellons del recinte modernista són seu d'importants organitzacions i per aquest motiu no es pot visitar el seu interior. És el cas d'aquest edifici, però sí que podem accedir a l'interior del quiròfan principal.
La casa d'operacions fou projectada per Lluís Domènech i Montaner per acollir-hi els quiròfans de l'hospital. L'edifici es comunica pels túnels amb la resta de pavellons. Al cos posterior hi ha els tres absis on hi havia els quiròfans, el principal al primer pis i els dos més petits ( un per a homes i l'altre per a dones ) al segon. Aquests quiròfans amb les parets i cobertes de vidre estan orientats al nord per disposar de més hores de llum natural.
Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera en aquest quiròfan de planta semicircular, parcialment vidriada, hi havia una petita tarima que servia perquè els estudiants de medicina i altres metges veiessin les operacions.
Al soterrani de la casa d'operacions hi havia els magatzems, vestidors, els serveis per al personal sanitari i la sala d'espera. Al primer pis, el quiròfan major ( que podeu veure a les fotografies anteriors i a la propera ) i les sales d'anestèsia i postoperatori. Al segon pis dos petits quiròfans destinats a operacions de poca importància i al tercer pis els laboratoris de fotografia radiològica i els generadors per esterilitzar l'aigua.
A la fotografia anterior podeu observar, des de l'interior del quiròfan major, el Convent, conjunt de tres edificis units per ponts. L'edifici central era el convent a les germanes que atenien l'hospital. Al de l'esquerra hi havia la farmàcia i al de la dreta les cuines. És un edifici noucentista edificat als anys vint del segle passat durant la segona etapa constructiva dirigida per l'arquitecte Pere Domènech i Roura ( fill de Luís Domènech i Montaner ), amb escultures de Pau Gargallo.
Continuem gaudint del recinte modernista apropant-nos al tercer pavelló de l'ala est, el de Sant Rafael, construït entre 1.914 i 1.918 quan ja s'havia acabat l'herència del banquer i mecenes català Pau Gil i Serra l'any 1.911. Amb el seu llegat es van construir deu dels pavellons.
Gràcies al llegat de Rafael Rabell i Patxot ( d'aquí el nom del pavelló ) i de la seva filla Concepció Rabell i Cibils es va poder edificar el pavelló que fou l'últim executat totalment per Lluís Domènech i Montaner.
A la fotografia anterior podeu observar la façana principal del pavelló de Sant Rafael ( a l'esquerra es veu la rotonda, la cúpula i part de la façana de la gran sala destinada als malalts del Pavelló de Sant Manuel ) i a la propera la rotonda amb els grans finestrals i la cúpula.
Des de la rampa d'accés faig la fotografia següent de detall en la que podeu veure la bellesa de la cúpula amb protagonisme del maó vist, l'escultura en pedra, el trencadís, les teules i les rajoles de ceràmica vidrada.
A la façana principal hi ha una escultura d'Eusebi Arnau i Mascort que podeu veure a la propera fotografia i que representa a l'arcàngel Rafael acompanyant a Tobies.
El pavelló de Sant Rafael és actualment un espai de recreació històrica en el que podem veure com era una sala de pacients dels anys vint del segle passat. A l'espai de recreació hi trobareu deu llits, radiadors de l'època, la sala de dia en la que els pacients rebien les visites, i un altar dedicat a Sant Rafael.
L'any 1.917 s'encarregà al forjador Josep Perpinyà vint-i-vuit llits dissenyats per Lluís Domènech i Montaner. Tenien que estar pintats amb tres capes d'esmalt blanc i numerats de l'un al vint-i-vuit.
Concepció Rabell i Cibils, una de les benefactores, va decidir quan es van acabar les obres que el pavelló es destinés a les malalties de l'aparell digestiu. Fou així fins al 1.929 però posteriorment es dedica a la traumatologia, medicina interna i endocrinologia. A partir del 1.981 si suma la Unitat d'Hematologia Clínica.
Al plafó informatiu hi ha una fotografia en la que es pot veure el mateix espai amb els vint-i-vuit llits fa cent anys.
Si aixequem la mirada, podrem gaudir de la gran volta coberta amb rajoles de ceràmica vidrada que veien els pacients des del seu llit.
Surto del pavelló i des del jardí faig la propera fotografia de detall de l'escultura d'Eusebi Arnau que hi ha a la façana principal que representa a Sant Rafael acompanyant a Tobies. Lluís Domènech i Montaner va demanar a l'escultor que la cara de Sant Rafael fos la del seu fill Ricard Domènech i Roura mort als vint-i-tres anys quan havia acabat la carrera de farmacèutic.
Anem ara a donar un cop d'ull al Pavelló de Sant Manuel, el quart de l'ala est, del que tampoc es pot visitar l'interior. Aquest pavelló fou construït entre 1.922 i 1.925 per Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner.
El nom del pavelló també té relació amb el de la família que va fer la donació per poder-lo edificar .Quan va morir Manuel Marine i Molins els seus germans van dedicar part de la seva herència ( 500.000 pessetes ) a la construcció de l'edifici.
Aquest pavelló és un dels edificis amb més superfície construïda, 2.537 metres quadrats juntament amb el Pavelló de la Mare de Déu de Montserrat. Té dos pisos i semisoterrani. Pere Domènech i Roura l'edificà respectant l'estructura i ornamentació modernista dissenyada pel seu pare.
Com a la resta de pavellons, a les façanes el maó, els carreus de pedra i les columnes són els principals constructius. Com podeu veure a les dues fotografies anteriors el balcó de la façana principal és únic en tot el recinte modernista. La imatge del patró està situada sota la balconada.
Al pavelló hi havia els serveis de cirurgia general masculina, amb gairebé quaranta llits, i posteriorment els d'oncologia. Recordeu que els quatre pavellons de l'ala est estaven dedicats als homes i els quatre de l'ala oest a les dones.
A la propera entrada dedicada al recinte modernista de Sant Pau visitarem virtualment els pavellons de l'ala oest.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada