diumenge, 21 de setembre del 2025

Un cop d'ull a Bari Vecchia ( 6 ).

Comencem la passejada d'avui per Bari Vecchia observant el poc que queda de la Chiesa di Santa Maria del Buonconsiglio enderrocada als anys trenta del segle passat en una pèssima restauració que pretenia destacar l'estructura romànica de la petita església construïda entre els segles X i XII.
 
 
De l'església queden vuit columnes romanes amb sis capitells ( alguns corintis ), les restes d'un pilar, un pilar amb dues semicolumnes adossades i part del paviment musiu ( fet amb la tècnica del mosaic ) de petites lloses de pedra calcària i marbre policrom.


Les prospeccions fetes a la dècada dels vuitanta del segle passat van demostrar la petita església de tres naus i un absis  s'edificà en dues fases constructives.


A les tres fotografies anteriors podeu observar el petit muret perimetral que ens recorda com era l'església. A la part inferior es veu molt bé l'absis. 
Sembla que un debat entre Baresi i Bizabtini acabà en un bany de sang l'any 946. La gent de Bari s'oposà a la decisió que els bizantins tinguessin el dret d'acompanyar a les núvies a l'altar. Contra aquest mal consiglio ( mal consell ) l'església donà un bon consiglio ( bon consell ) que suposà la treva entre les dues comunitats. Aquest buon consiglio dona nom a l'església.


Al costat de les ruïnes de l'església hi ha una pintura de la Mare de Déu donant el pit al Nen Jesús. Aquest és un punt de pregària dels veïns de la zona.
 

 Deixem la petita plaça per continuar la nostra passejada fins al Castello normanno-svevo di Bari, una fortalesa ubicada entre les antigues drassanes i la Cattedrale di San Sabino que ordenà construir l'any 1.132 Ruggero II di Sicilia conegut com Ruggero il normanno ( el normand ).


A la fotografia anterior podeu veure el castell des del punt on es troben la Piazza Federico II di Svevia i la Piazza dell'Odegitria. Si vaig fins a la porta d'accés del castell puc mostrar-vos una perspectiva diferent de la fortalesa situada a pocs metres de la mar Adriàtica.
L'any 1.156 el castell fou destruït pels habitants de Bari i al 1.233 l'emperador Federico II di Svevia n'ordenà la reconstrucció i reforma. Amb el pas dels segles s'hi han fet diferents modificacions.


Torno al lloc on he fet la primera fotografia del castell per, fent mitja volta, mostrar-vos com la Piazza dell'Odegitria arriba fins a la Cattedrale di San Sabino. que vàrem visitar detalladament a les dues primeres entrades dedicades a Bari Vecchia.
 
 
A l'esquerra de la fotografia anterior hi ha una de les botigues centenàries de Bari i al fons es veu part del frontispici i del campanar de la catedral. Caminant uns metres trobem Marnarid Dolciumi, fundada l'any 1.865 per un petit fabricant de rebosteria artesanal, dolços i confits.

 
 
Amb el pas dels anys la petita fàbrica es convertí en una botiga de xocolata, dolços i licors i ja fa cent seixanta anys que la família Bietto ( fundadora del negoci, a la dreta de la fotografia de detall ) i la família Sifanno ( a l'esquerra ) tenen obert aquest negoci al cor de Bari Vecchia.


Just davant de l'antiga botiga trobem la Chiesa di San Guiacomo fundada l'any 891 pel protospatario imperiale bizantino que confià l'església i el convent a les monges basilianes. El convent fou destruït l'any 1.156 per les tropes de Guglielmo I di Sicilia conegut com Il Malo, però es reconstruí al 1.180. L'any 1.344 es suprimí l'ordre basilià a Occident i na passar a la congregació benedictina dels olivetans. Malauradament de l'església original només es conserva l'estructura i paer del campanar romànic.


A l'esquerra de la fotografia anterior podeu observar parcialment el senzill frontispici i al centre, al fons, el castell. La propera fotografia ens permet veure tot el sobri frontispici de San Giacomo ( Sant Jaume ) fet amb pedra calcària de Trani.


Quatre esglaons ens deixen davant de l'austera portalada amb marc doble amb arquitrau i lluneta superior. Les dues fulles de fusta de la portalada estan decorades amb vint peces geomètriques idèntiques. És evident que a la porta li cal una restauració urgent i sembla que les peces de la part inferior s'han perdut. Sobre la senzilla lluneta de la portalada hi ha una placa de pedra quadrangular que a la propera fotografia està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat.

En aquesta placa hi ha un text en llatí que és difícil de llegir en la que es fa referència a la consagració de l'església al culte de San Giacomo. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la fotografia següent de detall podeu veure molt millor aquesta placa.


El frontispici de San Giacomo està curiosament orientat al nord perquè indica el Camí de Sant Jaume. Sobre la lluneta no hi ha una rosassa sinó un gran finestral barroc flanquejat per quatre petits finestrals d'arc de mig punt tapiats. 


A la dreta del frontispici hi ha l'estrada San Giacomo. La doble advocació de l'església i el carrer ens recorda que per aquí passa el Camí de Sant Jaume. En aquest estret carrer hi ha una porta tapiada coronada amb una lluneta en la que, malgrat el mal estat de conservació, es veu un baix relleu de Sant Jaume.


L'strada San Giacomo és molt estreta i no puc mostrar-vos la façana oest perquè no tinc prou perspectiva, però vaig fins a la meitat de carrer i faig mitja volta per ensenyar-vos el campanar de l'església adossat a la façana sud de San Giacomo. Tocant al campanar, on hi havia el monestir annex, ara hi ha una escola bressol dirigida per religioses salesianes.
El campanar, que està lleugerament girat respecte a l'orientació de l'edifici, podem veure quatre finestres romàniques geminades d'arc de mig punt. A la part superior barroca hi ha quatre finestres geminades d'arc de mig punt més senzilles coronades amb una cúpula en forma de bulb amb un òcul el·líptic a cadascun dels quatre costats. Aquest afegit l'encarregà el segle XVIII l'abadessa Carducci.

 
Tornem al frontispici per entrar, a la propera i última entrada dedicada a Bari Vecchia, a San Giacomo per apropar-nos després a l'stada Arco Basso per observar com les mestresses de casa fan al carrer les orecchiette...
Atentament.
Senyor i

dijous, 18 de setembre del 2025

Palazzo Vecchio (2).

Després d'observar detalladament els tres patis de la planta baixa i il Salone dei Cinquecento de la primera planta continuem a l'entrada d'avui la visita al Museo di Palazzo Vecchio per Il Quartiere di Leone X


Aquest conjunt d'habitacions estan ubicades al costat est del palau, anomenades també Quarteri Nuovi, foren un encàrrec per Cosimo I de' Medici. L'ampliació de l'antiga seu del Capità i de l'Executor de les Ordres de Justícia fou Battista del Tasso
No veurem totes les habitacions dels diferents Quarteri sinó que donarem un cop d'ull a algunes d'elles. La primera és la Sala di Cosimo il Vecchio. Al centre de l'enteixinat del sostre ( fotografies anterior i propera ) podem observar el retorn de Cosimo de l'exili amb els seus folls Piero i Giovanni.
 

Cosimo il Vecchio (1.389-1.464), el fundador de la branca principal dels Medici, dirigí l'ascens polític i econòmic de Florència. Per aquest motiu l'anomenàvem Pater Patriae ( Pare de la Pàtria ).
La sala fou decorada entre 1.556 i 1.558 amb pintures al fresc realitzades per Giorgio Vasari i Marco Maechetti da Faenza.


La segona és la Sala di Lorenzo il Magnifico de la que a la fotografia anterior podeu veure part de les pintures al fresc de la paret. Lorenzo de' Medici era nebot de Cosimo il Vecchio. L'anomenaven "il Magnifico" pel seu refinat gust estètic i la seva intel·ligència.


Al centre del sostre de la sala es representa a Lorenzo il Magnifico rebent homenatge d'ambaixadors italians i estrangers. Entre els regals que rep hi podem veure una girafa i el barret de cardenal del seu fill Giovanni, futur papa Lleó X.


A les parets de la tercera sala, la Sala di Leone X, hi ha tres pintures al fresc obra de Giorgio Vasari i Giovanni Stradano que ens mostres tres episodis de la vida de Leone X.
Entre les finestres de la fotografia següent hi ha dues pintures al fresc. La de l'esquerra representa a Alessandro de' Medici ( primer duc de Florència ) i la de la dreta a Cosimo I de' Medici ( segon duc de Florència).
 

De les tres pintures, la protagonista de la propera fotografia és Elezione da parte di Leone X di numerosi cardinali, sota la que hi ha una gran llar de foc de marbre dissenyada per Bartolomeo Ammannati. A l'esquerra hi ha el bust de Climent VII i a la dreta el de Lleó X.

 
Aixecant la mirada podem veure l'enteixinat del sostre amb fusta tallada i daurada i amb panells en els que Giorgio Vasari pintà alguns episodis de la vida de Giovanni de' Medici ( papa Lleó X ).


Al centre de la fotografia anterior i a la propera més detalladament veiem com Giovanni de' Medici cau presoner dels francesos i és testimoni de la derrota durant la batalla de Ravenna.


Aixecat una mica més la mirada trobem el panell amb la pintura que representa a les tropes aliades de Lleó X reconquerint Milà.


Si deixo de mirar el sostre i baixo la mirada puc fotografiar el paviment de la sala que està fet de terracota vermella i blanca. Obra de Santi de Michele Buglioni, el seu disseny inclou l'anell de diamants que és emblema dels Medici.


Després de donar un cop d'ull a Il Quartiere di Leone X, pugem per l'escala coberta amb volta de canó, amb rampes i petites cúpules, decorada amb pintures al fresa de Giorgio Vasari i Marco Marchetti da Faenza.


A la pintura al fresc es veuen Putti ( nens nus amb ales ) jugant amb les boles de l'escut dels Medici, la corona i el collaret del Toisó d'Or ( fotografia anterior ). 
La fotografia següent, feta amb angle de càmera nadir ( totalment perpendicular al terra ) és de les pintures al fresc d'una de les petites cúpules.


Moltes parts de l'"Scala Grande" estan pintades al fresc amb grotesques i històries d'Hèrcules. Al primer replà de l'escala hi ha un fresc de Giovanni Stradano en el que es poden veure els Focs de Sant Joan del 1.558 a la Piazza della Signoria. Constatareu a la propera fotografia que no hi ha la font del Neptú, que s'inaugurà l'any 1.565.


A l'entrada anterior dedicada al Palazzo Vecchio quan visitàrem virtualment il Salone dei Cinquecento en una de les fotografies es veia un grup de persones observant el gran salone des de la galeria del museu que va des de il Quartiere degli Elementi fins a il Quartiere di Eleonora.


Vaig dir-vos que observaríem il Salone dei Cinquecento a vista d'ocell. Les quatre properes fotografies estan fetes des de la barana de la fotografia anterior. 


Al centre de la fotografia anterior hi podeu veure un nivell una mica elevat anomenat Tribuna dell' Udienza que acollia el tron ducal. Davant de la gran fornícula hi ha l'escultura de marbre del papa Lleó X.


A la fotografia anterior el protagonisme és per a les tres grans pintures al fresc de la paret est: "La presa di Siena con l'assalto alla Fortezza presso Porta Camollia", "La conquista di Porto Ercole" i "La Vittoria di Cosimo I a Marciano in Val di Chiana".
La fotografia següent, de la paret oest, ens mostra les pintures al fresc: "Pisa attaccata dalle truppe fiorentine" , "Massimiliano d'Austria toglie l'assedio a Livorno" i "La Sconfitta dei Pisani alla Torre di S.Vincenzo".
 
 
Aixecant la mirada puc fotografiar parcialment l'enteixinat del sostre que sembla que es pot tocar amb la punta dels dits només estirant el braç.

 
Il Quartiere degli Elementi està format per cinc habitacions i dues lògies en les que bàsicament hi van treballar Giorgio Vasari, Cristofano Gherardi i Marco Marchetti da Faenza.
La primera sala d'aquest Quartiere és la Sala degli Elementi on s'ha volgut representar l'origen dels quatre elements. El panell central del sostre està dedicat a l'Aire i a les tres parets sense finestres les pintures fan referència a l'Aigua, la Terra u el Foc.
 
 
Nosaltres donarem un cop d'ull a la paret nord, amb la llar de foc de marbre, que està dedicada al Foc. Vulcà, déu del foc, forja les fletxes de Cupido ajudat per la seva dona Venus i un grup de cupidells.
 
 
A la seva dreta els Cíclops forgen els llamps de Júpiter, déu suprem del cel, déu del llamp i pare de Vulcà.
 

Als medallons que flanquegen la pintura al fresc hi ha pintures monocromes en les que estan representats Vulcà sorprenent a Venus i Mart ( a la dreta ) i Dèdal forjant armes per a Aquil·les ( a l'esquerra ).
La visita al Museu del Palazzo Vecchio continua per il Quartiere di Eleonora. La primera sala que trobem és la Sala Verde, nom que ve del color de la pintura amb la que actualment estan pintades les parets. Abans les parets estaven decorades amb paisatges i la sala semblava una lògia.


A la fotografia anterior podeu observar la volta pintada al fresc amb l'escut Medici-Toledo i amb els grotescos pintats entre 1.540 i 1.542 per Didolfo del Guirlandaio. Podeu apreciar millor l'escut a la fotografia següent de detall.


Eleonora de Toledo, filla del virrei de Nàpols Pedro de Toledo, es va casar amb Cosimo I de' Medici l'any 1.539. La parella es traslladà al Palazzo Vecchio l'any 1.540. Cosimo vivia al primer pis del palau i Eleonora al segon.


A la Sala de Penèlope hi ha el dormitori de la duquessa Eleonora. Penèlope ajornava l'elecció d'un pretendent que substituís al seu marit Ulisses, rei d'Itaca, al que esperà fidelment durant vint anys després de la Guerra de Troia. Deia que es casaria quan acabés la tela que teixia durant el dia. Astutament durant la nit desfeia la feina feta durant el dia...


Al centre del sostre del dormitori el protagonisme és per a Penèlope al teler envoltada de divinitats fluvials. Ho podeu apreciar millor a la propera fotografia de detall.


A la propera i última entrada dedicada al Palazzo Vecchio, acabarem de visitar-lo. Continuarem la visita al museu per la Sala dei Priori  i l'acaberem al penell que corona la Torre d'Arnolfo.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 15 de setembre del 2025

Chiharu Shiota a Planta.

Als mesos de  desembre del 2.015 i gener del 2.016 a les entrades "Chiharu Shiota a Lleida ( 1 )" i "Chiharu Sihota a Lleida ( i 2 )" us recomanava visitar la sala d'exposicions de la Fundació Sorigué ubicada al carrer Alcalde Pujol número dos de Lleida. Si cliqueu sobre els enllaços anteriors ho podreu recordar.
 
 
A la primera d'aquestes entrades ja us anunciava que l'artista nascuda a Osaka al 1.972 seria una de les artistes convidades per ocupar un site-specific a PLANTA, al complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer.


En aquest espai d'aspecte lunar hi conviuen l'activitat extractiva i els processos industrials tradicionals, centres d'investigació, espais artístics i arquitectònics anomenats site-specific i plantacions agrícoles.

 
La Fundació Sorigué ha anat convidant a diferents artistes per crear obres per exposar-les als diferents site-specifis del complex industrial.


En entrades anteriors us he ensenyat els espais dedicats a l'escultor madrileny Juan Muñoz i la seva obra Double Bind que creà per a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres i que després de setze anys de la seva mort en podem gaudir en terres lleidatanes ( fotografia anterior ). També he compartit amb vosaltres les tres obres gegantines del site-specific dedicat al pintor i escultor alemany Anselm Kiefer ( fotografia següent ).


Per gaudir de PLANTA és imprescindible concertar una visita al telèfon 600600003 o fer un correu electrònic a reservas@fundaciosorigue.com
 
 
Avui donarem un cop d'ull al site-specific que acull la proposta de Chiharu Sihota que té el mateix títol que l'exposició temporal que va fer a la seu de la Fundació Sorigué l'any 2.015, In the beginnin was...
 
 
L'edifici de set metres d'alçària que acull la instal·lació de Chiharu Sihota, de set metres d'alçària,  està annex al centre de Mineralogia del complex industrial La Pana del Corb.


Primer entrareu a Mineralogia, un espai que ens permet conèixer la geologia, l'origen dels materials i els diferents processos que es desenvolupen al complex industrial de la Plana del Corb.


Mineralogia és el centre d'interpretació creat pel grup Sorigué i la Universitat de Barcelona en el que podem veure la procedència, formació, cronologia i característiques d'aquests àrids. També ens explica quines són les seves aplicacions.
 

A més a més de gaudir d'aquest espai de coneixement i reflexió sobre els processos geològics podem veure un vídeo de l'espectacular feinada que suposa el muntatge d'aquesta instal·lació de l'artista japonesa.

 
La fotografia anterior és del moment que la broca forada un dels moltíssims còdols que emprarà Chiharu Sihota i a la propera l'inici del treball amb el fil de llana negra que crearà un espai molt misteriós...

 
A la tercera fotografia del vídeo l'artista japonesa ja ha avançat molt en la seva instal·lació i està col·locant els últims còdols.
 

L'obra, inspirada en l'entorn industrial de la gravera Sorigué, està feta amb els còdols extrets de les mateixes instal·lacions i fil de llana negra. En una de les visites que va fer a les instal·lacions de Planta li va impressionar el soroll de les pedres corrent per les muntanyes de grava i inspirà a l'artista.


Deixem el centre d'interpretació Mineralogia i entrem a l'edifici annex, el site-specific que acull permanentment la instal·lació In the beginnin was...

 
L'ús de la pedra fa referència a l'origen per partida doble. A l'origen de l'univers amb la trama de fils i pedres i a l'origen del grup empresarial Sorigué vinculat al moviment de terres.
 
 
La seva obra, molt lligada a la noció japonesa del destí, fa referència a la fragilitat de l'ésser. Sihota teixeix complexes xarxes de fils que s'entrellacen al voltant d'objectes, en aquesta instal·lació amb còdols de la gravera.


És impressionant caminar entre elements tan pesats com les pedres que estan atrapades per fràgils fils de llana negra.


L'artista d'Osaka que des de 1.996 viu i treballa a Berlín ha redefinit el concepte de memòria i consciència recollint objectes comuns com sabates, finestres, cadires, vestits, claus, llits per inserir-los en immenses estructures de fil.


El site-specifis de Chiharu Sihota és un dels que podem gaudir a PLANTA on també podrem visitar els de Juan Muñoz, Anselm Kiefer, Bill Viola i William Kentridge. A tocar de les oliveres ens esperen els dos caps monumentals de nadó "Carmen despierta- Día" i "Carmen dormida- Noche" de l'artista de Tomelloso Antonio López.


A l'entrada "Bill Viola a Planta", del febrer del 2.019, vàrem baixar al refugi antiaeri del Camp d'Aviació Militar Republicà que acollia l'obra del 2.007 de Bill Viola "The return". A tocar del refugi us explicava que estaven construint un edifici amb les parets de tàpia de terra per acollir tres propostes més del videoartista novaiorquès que va morir el dotze de juliol de l'any passat. A la popera entrada dedicada a PLANTA us ensenyaré aquest edifici acabat.
Atentament.
Senyor i