Comencem la passejada d'avui per Bari Vecchia observant el poc que queda de la Chiesa di Santa Maria del Buonconsiglio enderrocada als anys trenta del segle passat en una pèssima restauració que pretenia destacar l'estructura romànica de la petita església construïda entre els segles X i XII.
De l'església queden vuit columnes romanes amb sis capitells ( alguns corintis ), les restes d'un pilar, un pilar amb dues semicolumnes adossades i part del paviment musiu ( fet amb la tècnica del mosaic ) de petites lloses de pedra calcària i marbre policrom.
Les prospeccions fetes a la dècada dels vuitanta del segle passat van demostrar la petita església de tres naus i un absis s'edificà en dues fases constructives.
A les tres fotografies anteriors podeu observar el petit muret perimetral que ens recorda com era l'església. A la part inferior es veu molt bé l'absis.
Sembla que un debat entre Baresi i Bizabtini acabà en un bany de sang l'any 946. La gent de Bari s'oposà a la decisió que els bizantins tinguessin el dret d'acompanyar a les núvies a l'altar. Contra aquest mal consiglio ( mal consell ) l'església donà un bon consiglio ( bon consell ) que suposà la treva entre les dues comunitats. Aquest buon consiglio dona nom a l'església.
Al costat de les ruïnes de l'església hi ha una pintura de la Mare de Déu donant el pit al Nen Jesús. Aquest és un punt de pregària dels veïns de la zona.
Deixem la petita plaça per continuar la nostra passejada fins al Castello normanno-svevo di Bari, una fortalesa ubicada entre les antigues drassanes i la Cattedrale di San Sabino que ordenà construir l'any 1.132 Ruggero II di Sicilia conegut com Ruggero il normanno ( el normand ).
A la fotografia anterior podeu veure el castell des del punt on es troben la Piazza Federico II di Svevia i la Piazza dell'Odegitria. Si vaig fins a la porta d'accés del castell puc mostrar-vos una perspectiva diferent de la fortalesa situada a pocs metres de la mar Adriàtica.
L'any 1.156 el castell fou destruït pels habitants de Bari i al 1.233 l'emperador Federico II di Svevia n'ordenà la reconstrucció i reforma. Amb el pas dels segles s'hi han fet diferents modificacions.
Torno al lloc on he fet la primera fotografia del castell per, fent mitja volta, mostrar-vos com la Piazza dell'Odegitria arriba fins a la Cattedrale di San Sabino. que vàrem visitar detalladament a les dues primeres entrades dedicades a Bari Vecchia.
A l'esquerra de la fotografia anterior hi ha una de les botigues centenàries de Bari i al fons es veu part del frontispici i del campanar de la catedral. Caminant uns metres trobem Marnarid Dolciumi, fundada l'any 1.865 per un petit fabricant de rebosteria artesanal, dolços i confits.
Amb el pas dels anys la petita fàbrica es convertí en una botiga de xocolata, dolços i licors i ja fa cent seixanta anys que la família Bietto ( fundadora del negoci, a la dreta de la fotografia de detall ) i la família Sifanno ( a l'esquerra ) tenen obert aquest negoci al cor de Bari Vecchia.
Just davant de l'antiga botiga trobem la Chiesa di San Guiacomo fundada l'any 891 pel protospatario imperiale bizantino que confià l'església i el convent a les monges basilianes. El convent fou destruït l'any 1.156 per les tropes de Guglielmo I di Sicilia conegut com Il Malo, però es reconstruí al 1.180. L'any 1.344 es suprimí l'ordre basilià a Occident i na passar a la congregació benedictina dels olivetans. Malauradament de l'església original només es conserva l'estructura i paer del campanar romànic.
A l'esquerra de la fotografia anterior podeu observar parcialment el senzill frontispici i al centre, al fons, el castell. La propera fotografia ens permet veure tot el sobri frontispici de San Giacomo ( Sant Jaume ) fet amb pedra calcària de Trani.
Quatre esglaons ens deixen davant de l'austera portalada amb marc doble amb arquitrau i lluneta superior. Les dues fulles de fusta de la portalada estan decorades amb vint peces geomètriques idèntiques. És evident que a la porta li cal una restauració urgent i sembla que les peces de la part inferior s'han perdut. Sobre la senzilla lluneta de la portalada hi ha una placa de pedra quadrangular que a la propera fotografia està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat.
En aquesta placa hi ha un text en llatí que és difícil de llegir en la que es fa referència a la consagració de l'església al culte de San Giacomo. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la fotografia següent de detall podeu veure molt millor aquesta placa.
El frontispici de San Giacomo està curiosament orientat al nord perquè indica el Camí de Sant Jaume. Sobre la lluneta no hi ha una rosassa sinó un gran finestral barroc flanquejat per quatre petits finestrals d'arc de mig punt tapiats.
A la dreta del frontispici hi ha l'estrada San Giacomo. La doble advocació de l'església i el carrer ens recorda que per aquí passa el Camí de Sant Jaume. En aquest estret carrer hi ha una porta tapiada coronada amb una lluneta en la que, malgrat el mal estat de conservació, es veu un baix relleu de Sant Jaume.
L'strada San Giacomo és molt estreta i no puc mostrar-vos la façana oest perquè no tinc prou perspectiva, però vaig fins a la meitat de carrer i faig mitja volta per ensenyar-vos el campanar de l'església adossat a la façana sud de San Giacomo. Tocant al campanar, on hi havia el monestir annex, ara hi ha una escola bressol dirigida per religioses salesianes.
El campanar, que està lleugerament girat respecte a l'orientació de l'edifici, podem veure quatre finestres romàniques geminades d'arc de mig punt. A la part superior barroca hi ha quatre finestres geminades d'arc de mig punt més senzilles coronades amb una cúpula en forma de bulb amb un òcul el·líptic a cadascun dels quatre costats. Aquest afegit l'encarregà el segle XVIII l'abadessa Carducci.
Tornem al frontispici per entrar, a la propera i última entrada dedicada a Bari Vecchia, a San Giacomo per apropar-nos després a l'stada Arco Basso per observar com les mestresses de casa fan al carrer les orecchiette...
Atentament.
Senyor i
