Només sortir de la Biblioteca Nacional d'Escòcia ja veiem el nostre proper objectiu: la Biblioteca Central d'Edinburgh. Inaugurada l'any 1.890, fou la primera biblioteca pública de la capital d'Escòcia. Avui n'hi ha vint-i-vuit.
Creuem George IV Bridge i anem a la biblioteca on hi hagué l'antiga casa de Sir Thomas Hope 1st Baronet Hope of Craighall ( 1.573-1.646 ), que fou advocat del rei Carles I. L'edifici de 1.916 fou enderrocat l'any 1.887 per edificar la Central Library, un edifici d'estil renaixentista francès obra de l'arquitecte Sir George Washington Browne.
Si aixequem la mirada en el moment d'entrar a la biblioteca podem llegir a la llinda de la porta: LET THERE BE LIGTT ( Deixa que hi hagi llum ). Com veureu, de llum no ens en faltarà, ni de la natural ni de la que il·lumina l'esperit...
L'estatunidenc Andrew Carnegie, industrial, empresari i filantrop d'origen escocès; finançà amb 50.000 lliures la construcció de la Biblioteca Central. Donà durant bona part de la seva vida milions de dòlars per construir biblioteques. Quan s'inaugurà la Central Library d'Edinburgh llegiren un telegrama d'en Carnegie que deia: " Confiem que aquesta Biblioteca creixi en utilitat any rere any, i demostri ser una de les entitats més potents per al bé de les persones al llarg del temps".
El primer any de funcionament la biblioteca va fer 440.000 préstecs de llibres. Un segle després anualment es presten mig milió de llibres. Abans de pujar a la primera planta, anem a donar un cop d'ull a la biblioteca de préstec de la planta baixa.
A la Central Library hi ha diferents seccions: biblioteca de referència, consultes generals, biblioteca de préstecs, col·lecció d'Edinburgh i Escòcia, biblioteca infantil i la biblioteca d'Art i Disseny.
Deixem la biblioteca de préstecs. Pujant a la primera planta trobem un senzill espai que recorda a Elsie Maud Ingils ( 1.864-1.917 ), metgessa innovadora escocesa, sufragista i fundadora les hospitals escocesos de dones.
Continuem enfilant l'escala per accedir a la biblioteca de referència situada a la primera planta, gaudint de l'edifici d'en George Washington Browne, que exercí d'arquitecte principalment a Edinburgh on dissenyà nombrosos edificis públics i comercials.
Si a la biblioteca de préstecs la llum natural ens ofereix un magnífic regal, a la biblioteca de referència de la primera planta, la llum d'Edinburgh inunda l'espai...
La cúpula és de les més impressionants d'Escòcia. Aquest element arquitectònic es pot veure a molts edificis d'Edinburgh d'aquest període. El disseny cruciforme de la biblioteca de referència optimitza al màxim la llum natural.
Com podeu apreciar a la dreta de la propera fotografia, una escala de cargol oculta a l'interior de la paret per respectar l'estètica, permet l'accés als prestatges superiors que envolten la gran sala. Una barana protegeix a la persona que accedeix als llibres.
La biblioteca de referència es manté pràcticamenrt com es va dissenyar fa gairebé cent trenta anys. Cal dir que originalment hi havia una petita sala separada per acollir exclusivament a les dones que volien utilitzar la biblioteca. Evidentment aquesta separació absurda ja no existeix. Les taules de l'antiga biblioteca, en les que resulta molt difícil trobar un espai per treballar, s'han omplert de portàtils.
A la paret est encara podeu veure els petits calaixos de fusta que contenen el catàleg de la biblioteca. Aquesta cura dels centenaris objectes de la biblioteca es dona la mà amb l'acurat espai web on fer mil i una consultes. La majoria de les biblioteques públiques d'Escòcia utilitzen el sistema de classificació decimal de Dewey, però la biblioteca de préstecs d'adults de la Central Libray utilitza el sistema de classificació de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units...
Sortim de l'edifici d'estil renaixentista francès i abans d'apropar-nos al Greyfrians Bobby Memorial, des de George IV Bridge donem un cop d'ull al carrer Cowgate que forma part del nivell més baix del nucli antic d'Edinburgh, sota els carrers elevats de South Bridge i el pont de George IV. A la propera fotografia podeu veure el campanar de The Magdalen Chapel, construïda entre 1.541 i 1.544.
Continuem passejant per George IV Bridge, immens pont construït entre 1.829 i 1.832 per connectar South Side d'Edinburgh amb el New Town. Per fer el pont van enderrocar dos carrers de la ciutat vella.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada