Començo avui una sèrie d'entrades que ens permetran gaudir de la màgia d'Edinburgh passejant per Victoria Street, un dels carrers més fascinants d'Old Town ( la ciutat vella ). Dissenyat al segle XVII per crear un accés des de l'oest de la capital d'Escòcia fins a Royal Mile, té dos nivells. Al superior hi ha terrasses de restaurants i al nivell inferior molíssimes petites botigues independents bars i restaurants.
El carrer comença a enfilar-se i, ràpidament ens sorprèn la part baixa de diferents colors de les façanes. A la fotografia anterior, a la dreta del cotxe que puja, podeu veure la font West Bow Well, construïda l'any 1.681 quan s'instal·là la primera xarxa d'aigua a Edinburgh.
Victoria Street s'enfila i ens regala una passejada memorable. Diuen que J.K Rowling s'inspirà en aquest carrer per inventar-se el Carreró Diagon en el que els mags compren el material que necessiten. L'escriptora havia arribat l'any 1.994 a Edinburgh amb la seva filla molt petita. Havia escrit els primers capítols de "Harry Potter i la pedra filosofal" a Oporto, on feia de professora d'anglès. Començà a visitar diferents cafeteries d'Edinburgh on escrivia mentre la seva filla dormia. La fama la va obligar a deixar les cafeteries...
A la fotografia anterior podeu apreciar els dos nivells de Victoria Street. Però continuem pujant el carrer i molt aviatveurem el nostre objectiu d'avui: la Biblioteca Nacional d'Escòcia.
Només cal creuar George IV Bridge, "un carrer ple de llibres", per observar atentament la National Library of Scotland. L'edifici es començà a construir l'any 1.938 però les obres s'aturaren durant la Segona Guerra Mundial. Fins al 1.956 no van acabar-la. La biblioteca s'edificà gràcies a diverses donacions, que avui suposarien sis milions de lliures.
Als anys 70 del segle passat el volum de llibres ja deixava clar que l'espai era insuficient, per això es construí un edifici nou a Causewayside, a la zona residencial dels barris del sud de la ciutat. S'inaugurà en dues fases diferents: al 1.986 i al 1.995. El nou edifici, que va costar gairebé cinquanta milions de lliures, acull algunes col·leccions especialitzades: mapes, atles, llibres cartogràfics de referència i la biblioteca de ciències.
El 1.925 fou l'any de la creació, mitjançant una acta del Parlament, de la Biblioteca Nacional. Abans la Biblioteca de Dipòsit d'Escòcia fou l'Advocates Library, la biblioteca de dret del Col·legi d'Advocats d'Edinburgh fundada l'any 1.682.
Si ens apropem més a la porta d'entrada podem observar atentament l'Escut del Regne Unit usat a Escòcia. El lleó rampant, símbol d'Escòcia, és al primer i quart quarters de l'escut que hi ha entre l'unicorn i el lleó. Al segon quarter hi ha els tres lleopards que simbolitzen Anglaterra, i al tercer l'arpa - símbol d'Irlanda. El lema de la part superior: IN DEFENS i a la part inferior podem llegir el lema del Regne d'Escòcia NEMO ME IMPUNE LACESSIT ( Ningú m'ofèn impunement ).
John Scally, director general de la Biblioteca Nacional d'Escòcia, deixa clar un dels objectius: "Volem que les persones de tot el món puguin llegir la història d'Escòcia només prement el ratolí".
A la seu central de George IV Bridge hi ha tres sales: la de lectura general ( per revistes, diaris i llibres impresos després de 1.850 ), la sala de lectura de col·leccions especials ( per manuscrits, música i llibres rars ), i la sala multimedia.
Les escales d'accés a les diferents sales es decoren insapirant-se en les exposicions temporals que acull la Biblioteca Nacional.
Pujant l'últim tram d'escala ens observa atentament Muriel Sarah Cambery, coneguda com Muriel Sparck, una de les millors novel·listes escoceses, nascuda a Edinburgh l'any 1.918 i que fou protagonista de l'exposició temporal " The International Style of Muriel Sapark" que acollí la Biblioteca Nacional entre el 8 de desembre del 2.017 i el 13 de maig del 2.018.
La National Library of Scotland amb les seves col·leccions de més de 26 milions d'articles us permet consultar des dels antics manuscrits, als primers llibres impresos, i avançar fins a l'era digital. Una biblioteca imprescindible per conèixer a fons la nació escocesa. El creixement anual del seu fons és d'un quart de milió d'articles...
Als dos edificis podem trobar: més de setze milions d'articles impresos, més de dos milions de mapes, set milions de manuscrits, dos milions de publicacions oficials del Regne Unit - Parlament Escocès i Commonwealth ( USA), 370.000 referències de tot tipus de música, 46.000 documents - pel·lícules,cintes de vídeo, arxius digitals,...
Deixem l'edifici i creuem George IV Bridge, on ens espera a pocs metres la Biblioteca Central d'Edingurgh. Abans d'entrar-hi fem un últim cop d'ull a la National Library of Scotland.
Atentament.
Senyor I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada