La primera entrada dedicada a l'antiga destil·leria d'aiguardent, transformada en museu, ens ajudà a comprendre el procés de destil·lació de la fassina Balanyà. Aquesta petita joia de l'Espluga de Francolí fou construïda l'any 1.834 i reconstruïda a finals del segle XIX. Vam seguir el camí de la brisa fermentada des de les olles o calderes de brisa a l'escaldavins, per acabar al refredador o refrigerador on es condensa i liqua el vapor alcohòlic en forma d'aiguardent. Però ens quedava descobrir el camí que seguien els diferents residus, sòlids i líquids, d'aquest procés. Quan s'havia acabat la vaporització de la brisa fermentada, s'obria l'aixeta de la caldera de brisa i el líquid restant es canalitzava fins a les bótes de la zona exterior. Aquest líquid reposava un temps en aquestes bótes fins que a la base sedimentava el tartrà. Aleshores es buidava el líquid de les bótes i es treia el tartrà, que es portava a la terrassa perquè assequés.
Tornem a la caldera de brisa ara ja sense líquid. El pas següent era buidar-la dels residus sòlids: pinyols, pells i rapes que mitjançant un vis sens fi anaven a la triadora.
El pinyol que passava pel sedàs s'aprofitava per alimentar el bestiar i la resta de rapa i pellofa es posava als dipòsits, que contenien aigua amb salfumant, durant tres o quatre hores. Amb aquesta operació precipitava el tartrà que passava als remenadors, Les restes de brisa que queden als dipòsits s'extreien per posar-los a les caixes que podeu veure a la propera fotografia.
Els operaris trepitjaven aquestes restes de brisa per compactar-les i posteriorment les col·locaven en una vagoneta que conduïa a la premsa hidràulica que extreia tot el líquid. Una plataforma giratòria de fusta permetia maniobrar amb la vagoneta des de la premsa fins a l'exterior.
Un cop premsades, els treballadors de la fassina empenyien les vagonetes al pati exterior on els paquets de restes de brisa, un cop secs, s'apilaven. Aquest paquets eren el combustible per produir vapor a la caldera.
Al cobert on s'emmagatzemaven aquests paquets compactats de restes de brisa, actualment quan visiteu la fassina Balanyà podreu veure en directe la producció d'aiguardent a petita escala.
Un matràs Erlenmeyer fa la funció de caldera de vaporització de la brisa, i un serpentí és el refrigerador. Com podeu veure a la propera fotografia de detall, de la dreta del serpentí surten dos tubs pels quals entra i surt aigua frega. Finalment, un vas de precipitats, recull l'aiguardent resultant ( a l'esquerra).
Mitja volta i tornem a entrar a la zona interior de la fassina. Abans ens saluda -orgullosa- la xemeneia de la destil·leria. Però, quin és l'origen del fum que hi sortia durant molts anys?
A la tercera i última entrada dedicada a la fassina Balanyà descobrirem la zona de producció d'energia de l'antiga destil·leria d'aiguardent.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada