Cases singulars de Lleida ( 41 ).

Després de visitar virtualment el soterrani del Palau de la Paeria, al que vaig dedicar tres entrades al final de l'estiu passat, recuperem la passejada que ens apropa a les cases singulars de Lleida.

Deixem el cor de la ciutat per anar a l'eixample. L'any 1.861 la Paeria de Lleida aconseguí l'autorització per enderrocar part de la muralla. Tres anys més tard, Josep Fontseré i Mestre, es comprometé amb l'ajuntament a dissenyar una proposta de pla d'eixample. No fou fins al 1.922, recuperant part del plantejament de Fontseré, que Albert Florensa i Ricard Giralt feren el gran pla d'eixample lleidatà.

A la fotografia a vista d'ocell  anterior podeu veure bona part del conjunt de cases construïdes entre 1.927 i 1.932 conegudes com les cases barates, que en aquell moment estaven als afores de la ciutat, cap al Camp de Mart. A la propera fotografia, a la dreta, l'eix vertebrador d'aquell grup de cases, el casal social, que actualment és l'escola pública Sant Josep de Calassanç.

Avui, gairebé fagocitades per edificis alts, aquestes casetes són les protagonistes dels carrers Nadal Meroles, Rejolar, Pau Claris, Humbert Torres, Comesssa Elvira, Pintor Benseny, Alfred Perenya, Amics de Lleida, Aribau i Plaça Social. Una magnífica illa de tranquil·litat al mig de Lleida.

Als anys 20 del segle passat Lleida havia crescut i calia fer més construccions. Entre Prat de la Riba, Alcalde Porqueres i Rovira Roure es varen edificar una cinquantena de xalets unifamiliars. La zona va créixer tant que el 20 de setembre de 1.984 s'inaugurà al carrer Pau Claris una altra escola on hi ha els alumnes de primària. De l'antiga casa social, en gaudeixen els nens i nenes d'educació infantil.

Deixem la Plaça Social i anem pel carrer Enric Granados. Després de creuar el Passeig de Ronda continuem passejant per l'avinguda alcalde Rovira Roure. A pocs metres trobem l'avinguda de Navarra, en la que podem gaudir d'una altra illa amb casetes.

Tornem a Rovira Roure i, de seguida, veiem el segon grup de construccions protagonistes de l'entrada d'avui: l'hospital de Santa Maria.

Abans d'entrar-hi és una bona idea observar atentament les ondulacions de maó vista que ens regala el mur que envolta tot el recinte hospitalari.

Els edificis noucentistes són obra dels arquitectes Joaquim Porqueres Bañeres i Jaume Mestres Fossas. El complex hospitalari s'edificà entre 1.922 i 1.928.

Només entrar al recinte hospitalari, a l'esquerra trobareu la Facultat de Medicina de Lleida, la més antiga de la Corona d'Aragó i la quarta de la península, creada pel rei Jaume II l'any 1.300...

Si quan entrem , en lloc d'anar a l'esquerra anem a la dreta, ens esperen uns jardins en els que oblidar-se de la velocitat amb la que vivim el dia a dia és fàcil.

Mentre passegeu i us relaxeu pels jardins trobareu un faristol que recorda a un dels il·lustre pacients que s'han recuperat de les seves habitacions.

Parlo del novel·lista, assagista, periodista i crític anglès Eric Arthur Blair ( 1.903 - 1.950 ), a qui coneixem pel seu pseudònim literari: George Orwel. Un escriptor que parla molt clar de la injustícia social, oposat radicalment al totalitarisme i compromès amb el socialisme democràtic. Fou milicià antifeixista i resultà ferir per un franctirador - al coll - durant la Guerra Civil al front d'Aragó. El mes de maig de 1.937 el va passar ingressat a l'hospital de Sant Maria per recuperar-se. La seva participació a la Guerra Civil el dugué a escriure "Homenatge a Catalunya". Aquest espai del complex hospitalari el coneixem com Jardins George Orwell.

El primer hospital de Santa Maria començat a construir l'any 1.454 i inaugurat al 1.519, unificà els set hospitals que hi havia a Lleida. Actualment aquesta joia del gòtic civil català és la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Entre 1.714 i 1.854 fou hospital militar. Al 1.915 la Diputació de Lleida es va fer càrrec del vell hospital, però era evident que calia fer-ne un de nou. La Mancomunitat de Catalunya aprovà la seva construcció a l'entrada de la ciutat per la carretera d'Osca. Al 1.967 es construí l'edifici annex per assisstir als malalts mentals. Des de la dècada dels 80 del segle passat s'han anat fent ampliacions i remodelacions.

L'any 1.992 les competències sanitàries que encara tenien les diputacions provincials es traspassaren a la Gereralitat de Catalunya. L'empresa Gestió de Serveis Sanitaris ( GCC ) assumí totes les instal·lacions i treballadors. Al juliol del 2.015 va passar a ser hospital universitari.

Sortim del complex hospitalari per anar passejant tranquil·lament per l'avinguda alcalde Rovira Roure direcció a la Plaça Ricar Vinyes a la recerca de més cases singulars.

Atentament.

Senyor i