dilluns, 14 de setembre de 2015

El Museu de Lleida ( 8 ).

A l'última entrada dedicada al M:LL us explicava que entre el patrimoni que conserva el museu hi ha 113 peces d'art originaries de diverses parròquies de la Franja de Ponent. A partir del 1.995, amb la creació de la nova Diòcesi de Barbastre-Montsó, començà un llarg litigi per les obres d'art que provenien de les parròquies de la Franja que canviaren de diòcesi. El Tribunal de la Rota resolgué al maig del 2.008, que calia entregar les peces a Barbastre-Montsó, i monsenyor Joan Piris, que aquell estiu va ser nomenat bisbe de Lleida, anuncià que no recorreria la sentència. Però  com que a més a més del Bisbat de Lleida, Ajuntament, Diputació i Generalitat formen part del consorci del M:LL; i les obres pertanyen al catàleg d'obres d'art de Catalunya, les peces no es van entregar a la Diòcesi de Barbastre-Montsó.
Mig any abans de la sentencia del Tribunal de Rota, s'inaugurà  el nou museu. A la propera fotografia podeu veure el tram final de les obres.


Font fotografia: Museu de Lleida

Deixem l'accidentada història del museu per tornar a passejar virtualment per les seves sales. En el mateix espai, baixant unes escales, on hem vist les peces que embellien la Seu Vella; podem gaudir de la pintura gòtica. El gòtic internacional fou el corrent artístic nascut cap a l'any 1.400 a l'entorn de diverses corts europees, formades per persones cultes i refinades. Els contactes comercials i culturals de Catalunya amb França i el nord d'Europa, introdueixen aquest estil al nostre petit país. Els màxims representants foren els pintors Lluís Borrasà, Rafael Destorrents i Bernat Martorell. Destorremts i Martorell van treballar per a l'antiga catedral de Lleida.
La taula de Sant Julià, atribuïda a Jaume Ferrer II, representa al sant gaudint dels plaers de la vida, en aquest cas la cacera amb falcó.


Aquesta pintura al tremp sobre fusta, de mitjan del segle XV procedent de la Capella de l'Antic Palau Episcopal d'Aspa; representa a Sant Julià envoltat d'aquest univers cavalleresc. El Museu Nacional de Catalunya ens explica que la pintura al tremp, és la tècnica pictòrica que usa l’aigua per dissoldre l’aglutinant i per diluir el color. Les principals matèries aglutinants són les coles animals, les coles vegetals, les gomes, la caseïna, l’ou i la cera.


A la propera fotografia podeu veure el retaule de Sant Antoni Abat i Sant Pau, una pintura al tremp d'ou sobre fusta de pi i daurats del segon quart del segle XV. Procedeix de l'església del Salvador de Vilanova de Sixena ( Osca ).


Els tècnics pensen que abans estava a la capella del campanar de la Seu Vella, dedicada a la mateixa advocació. Sortí de l'antiga catedral a partir del 1.707 per anar a la parròquia de Vilanova se Sixena. La representació dels paranys del mal, són al·lucinants...


L'any 1.895, gràcies al seu ingrés al Museu Diocesà, no va entrar al mercat dels antiquaris que n'oferien cinc-centes pessetes.


Convertir la nostra antiga catedral en caserna militar suposà que una part molt important del patrimoni que ornamentava l'interior de la Seu Vella, es distribuís per tota la Diòcesi de Lleida. Les taules del Naixement i Epifania, pintura al tremp sobre fusta feta per Jaume Ferrer entre 1.430 i 1.434, probablement havien decorat la Capella de l'Epifania de la Seu Vella, i a partir del 1.707 foren traslladades a l'església de Binacet ( Osca ).


Aquestes taules pintades expliquen històries i són una mena de llibre il·lustrat . Eren finançades per nobles, burgesos, parròquies, catedrals o ajuntaments.


Per acabar, un cop d'ull al retaule del Salvador, atribuït a Jaume Ferrer. És una pintura al tremp sobre fusta del primer quart del segle XV. Sembla que també estava a la Seu Vella abans de traslladar-lo a l'església de Sant Salvador d'Albatàrrec.


Deixem aquest espai , pugem les escales i continuem passejant i gaudint d'algunes peces importants de l'etapa final del gòtic, i del camí que va del gòtic al renaixement.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada