dimarts, 14 de febrer del 2023

El taller d'exvots i d'imatges religioses de cera...

Ja vaig explicar-vos al final de l'entrada " Gràcies Antoon van der Wijngaerde ", del passat mes de novembre, que l'any 1.642 durant la Guerra dels Segadors les tropes castellanes van conquerir i destruir la Pobla de Cappont. Per això no queda res del dibuixà l'any 1.561 l'artista d'origen flamenc.
La propera fotografia de detall de la reproducció a gran escala del dibuix Vista de Lleida ( presidí l'exposició temporal del Museu de Lleida "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI " ) mostra part de Cappont abans de la seva destrucció.  


Varen enderrocar les fortificacions que hi havia i construïren un revellí, una fortificació triangular que tenia com objectiu dividir a la força atacant. 
Al barri de Cappont, que podeu veure a la propera fotografia que vaig fer des de la Seu Vella,  hi vivien molts pagesos i una colla d'artesans. Es feien activitats de manufactura tèxtil. Al barri hi havia els monestirs dels agustins i dels trinitaris.


No s'hi podia viure ni treballar, però malgrat la prohibició s'hi van instal·lar petites industries ( serradors, sargaires, filadores... Abans d'aquesta repressió, entre els anys 1.625 i 1.642 l'activitat artesanal de Cappont fou molt important.
En una de les vitrines de l'exposició " Imago Urbis. La Lleida del segle XVI ", que podeu veure a la fotografia següent, hi havia una matriu i diversos motlles d'un taller de Cappont que es dedicava a la manufactura d'exvots i d'imatges religioses de cera. Al barri també hi havia cistellers, fusters, ferrers...


A l'entrada d'avui observarem detalladament algunes de les peces que es conserven d'aquest taller de Cappont. Malgrat la recerca que he fet no he trobat documentació sobre aquest taller, per això el que us explicaré de les peces és dels plafons informatius i del catàleg de l'exposició temporal.
La matriu, els motlles i altres estris que s'hi van poder documentar estan custodiats a l'Arxiu Arqueològic de Lleida. Una part foren exposats al museu de Lleida.


L'ocupació de la riba esquerra del riu Segre va començar després de la conquesta de la ciutat de Lleida l'any 1.149. El barri estava habitat per la població andalusina.
A la propera fotografia de detall, d'una matriu per a l'estampació de motlles de terrissa, hi podeu observar una sirena mirant-se al mirall i pentinant-se.


A la segona meitat del segle XIX, quan Manuel Fuster i Arnaldo ( 1.808 - 1.864 ) era el Paer en Cap de l'Ajunatment de Lleida ( La Paeria ), es decidí recuperar el barri de Cappont construint uns jardins públics on hi hagué la Pobla de Cappont. A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull als Camps Elisis amb les dues llargues rengleres d'impressionants plàtans provinents de la Devesa de Girona que foren trasplantats l'any 1.864.


Tornem a la vitrina amb la matriu i els motlles. La propera fotografia és del motlle bivalve d'una figura femenina. Aquest motlle s'emprava per fer un exvot de cera.


Les dues fotografies següents també són de motlles bivalves per fer exvots de cera. A la primera podeu veure el d'una mà i a la segona el d'un cor.



Per acabar l'observació detallada de les peces de la vitrina a les quatre properes fotografies podeu veure motlles que probablement s'utilitzaven per fabricar segell per al Monument de Setmana Santa. Si cliqueu sobre el proper enllaç " Els segells de cera " podreu llegir l'entrada dedicada al blog Pedres de Girona que explica la història d'aquests segells abans i després de l'establiment al segle XIV del Monument de Setmana Santa.

Deixem la matriu i els motlles del taller de Cappont que es dedicava a la fabricació d'exvots i d'imatges de religioses de cera per, en una propera entrada, observar detalladament el quadre " Socors de la plaça de Lleida " que també formava part de l'esposició temporal del Museu de Lleida " Imago Urbis. La Lleida del segle XVI ".
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada