El passat mes d'abril, a l'entrada " Imago Urbis. La Lleida del segle XVI " us recomanava la visita a la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida. Gràcies a la reproducció a gran escala del dibuix Vista de Lleida, que el pintor i dibuixant d'origen flamenc Antoon van den Wijngaerde va fer des de l'actual barri de la Bordeta, durant gairebé quatre mesos vàrem poder "passejar" per la Lleida del segle XVI.
Només entrar a la sala d'exposicions temporals, abans de baixar-hi, aquest dibuix et deixava bocabadat. A la barana, en un plafó de dimensions més reduïdes, hi havia indicats els edificis singulars més destacats.
En aquella entrada ja vaig explicar-vos que en una de propera observaríem amb més detall el dibuix que Antoon van den Wijngaerde va fer l'any 1.563. El rei Felip II li encarregà una col·lecció de vistes de les ciutats més importants de la Península que l'artista d'origen flamenc va fer entre 1.561 i 1.571.
D'esquerra a dreta de la reproducció a gran escala del dibuix, seguint el model de les dues fotografies anteriors, avui us mostraré primer la fotografia de detall de Vista de Lleida seguida de la del petit plafó informatiu que hi havia sota del gran dibuix. Aquets plafons els podeu veure a les dues primeres fotografies de l'entrada d'avui. Si cliqueu sobre els enllaços podreu recordar algunes de les entrades del blog que en fan referència.
A les dues fotografies anteriors el protagonista és el castell templer de Gardeny i a les dues properes l'hospital de Santa Maria, una joia de l'arquitectura del gòtic civil català dels segles XV i XVI.
Les properes fotografies són de la part del dibuix de Vista de Lleida - on es veuen les esglésies de Sant Llorenç ( centre esquerra ) i de Sant Martí ( centre dreta ) - i dels dos plafons informatius. L'església de Sant Llorenç té una nau central romànica ( de la segona meitat del segle XII ) i dues naus laterals i una torre campanar ( de la segona meitat del segle XIV o la primera meitat del segle XV ). L'església de Sant Martí és una petita joia romànica datada al segle XIII, però la parròquia de Sant Martí ja està citada en un document del 1.168.
El castell de la Suda ( a l'esquerra de la fotografia de detall de Vista de Lleida ), la Seu Vella ( al centre ) i el Palau del Bisbe - enderrocat l'any 1.707- ( a la dreta ) coronaven el turó. Malauradament les diferents guerres van esguerrar o eliminar tor aquest espectacular patrimoni.
A les dues fotografies següents podeu observar i comparar la zona del palau de la Paeria ( construït a principis del segle XIII ), el portal de Pont ( obra neoclàssica que substitueix l'antiga porta d'Alcàntara ja documentada al segle XII ), el pont vell ( que s'endugué parcialment la riuada del 1.866 i que els republicans en van volar la resta durant la seva retirada ) i el riu.
Continuem passejant per la Lleida de fa gairebé quatre-cents setanta anys per aturar-nos en una de les esglésies de la ciutat amb una història més trista. Penseu que l'església de Sant Joan, la romànica, fou enderrocada per una equivocadíssima decisió dels polítics lleidatans...
De drama a drama, de l'església romànica de Sant Joan passem a l'església de Santa Maria Magdalena construïda en l'época de transició del romànic al gòtic. Amb unes dimensions similars a l'església de Sant Llorenç fou víctima de l'explosió del polvorí de la Suda del 1.812. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior veureu el poc que queda de l'antic edifici.
Per acabar, l'últim punt assenyalat a Vista de Lleida no és un edifici singular de Lleida sinó el barri de Cappont, el que hi ha al marge esquerre del riu Segre. Recordeu que l'Antoon van den Wijngaerde va fer el dibuix l'any 1.561, per això del que dibuixà no en queda res perquè l'any 1.642 durant la Guerra dels Segadors les tropes castellanes van conquerir i destruir la Pobla de Cappont. Pobre Lleida, amb tanta destrucció...
Gràcies a Antoon van den Wijngaerde els lleidatans ens podem imaginar la bellesa de la nostra ciutat al segle XVI que en aquell moment d'esplendor superava els sis mil habitants i era la quarta més gran del Principat de Catalunya. Però els conflictes bèl·lics posteriors suposaren la fortificació i enderroc de bona part de la ciutat i del seu patrimoni monumental. Lleida no va començar a recuperar-se parcialment fins a la segona meitat del segle XVIII...
Acabem l'entrada d'avui a Cappont, barri que serà protagonista d'una propera entrada da l'exposició Imago Urbis. La Lleida del segle XVI.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada