A l'església de la Seu Vella ( 1 ).

A l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella vàrem mirar i admirar les tres portes romàniques del segle XIII, de l'Escola de Lleida, que hi ha a la galeria est del claustre. Abans de la construcció del claustre entre finals del segle XIII i el segle XIV, aquestes tres portes foren les del frontispici. Però com que el claustre s'edificà atípicament als peus del temple van perdre la seva funció d'accés principal a l'antiga catedral lleidatana.

Al final de l'entrada us explicava que a la següent dedicada a la Seu Vella entraríem a l'església per la Porta de les Fonts, coneguda també com Porta de l'Evangeli.

 

 

A l'entrada d'avui resseguirem perimetralment l'església i en properes entrades observarem detalladament la capçalera, algunes capelles i els espectaculars capitells.

L'església, de planta basilical de creu llatina, té tres naus de tres trams. A la propera fotografia podeu veure la nau del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels murant cap a l'altar ). Com la nau del costat de l'Epístola ( el dret ) és més estreta i més baixa que la nau central. El transsepte té la mateixa altura que la nau central.

 

 

A la propera fotografia constatareu que la nau central ( esquerra ) és més alta que la nau de l'Evangeli ( a la dreta perquè està feta mirant cap als peus del temple i no cap a l'altar ).

 

 

L'any 1.192, quan Gombau de Camporrells era bisbe de Lleida, es van comprar i permutar cases, albergs i solars del barri de la Suda amb l'objectiu de construir la nova església. Aquest espai també incloïa l'antiga Mesquita Major. Un any després. el Capítol contracta al metre d'obres Pere de Coma com a "Magister Operis Sedis Ilerdensis" per dissenyar l'església romànica. Com era habitual al construí una església es començà a construir-la per la capçalera i es continuà per la nau del transsepte i les naus central i laterals fins acabar al peu del temple. Quan Pere de Coma va morir l'any 1.220 sembla que ja havia construït fins al segon tram de les naus a l'altura de la Porta dels Fillols. No està clar qui va acabar l'obra començada per Pere de Coma. 

Les naus estan separades per arcs apuntats, pilars cruciformes romànics envoltats de setze columnes que suporten  els arcs torals i forners i els nervis de les voltes de creueria senzilla.

Si m'apropo a la segona rampa que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior de la nau de l'Evangeli, puc ensenyar-vos la part interior de la Porta del Lavacrum i el sepulcre de pedra de Berenguer Gallart, del segle XV. 

Aquesta porta de la façana nord a l'exterior està parcialment amagada per les capelles de Sant Vicenç i de Sant Esteve, les dues del segle XIII.

 

 Just davant de la Porta del Lavacrum, a la nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), podem veure la part interior de la Porta dels Fillols.

 

 

A la propera fotografia el protagonisme és pel gran treball escultòric de la Porta dels Fillols, la gran joia de l'Escola de Lleida, construïda a la façana sud a mitjans dels segle XIII.

 

 

Avançant uns metres més arribo al transsepte i dirigint la mirada a l'esquerra puc mostrar-vos des de l'interior la Porta de Sant Berenguer, construïda a l'extrem del braç nord. Però abans d'arribar-hi em giro i faig la fotografia de la nau de l'Evangeli amb la part interior de la Porta de les Fonts, per la que hem entrat a l'església, al fons.

 

 

Ara sí, les protagonistes de la propera fotografia és la Porta de Sant Berenguer del segle XIII, la més antiga de la Seu Vella, i la rosassa de l'extrem del braç nord del transsepte.

 

 

A la  fotografia següent podeu donar un cop d'ull a la sòbria i molt austera Porta de Sant Berenguer, que es construí en un cos rectangular que sobresurt una mica del mur, com les portes de l'Anunciata, dels Fillols i la Porta Major.

 

 

Des del mateix indret que he fet la fotografia de l'interior de la Porta de Sant Berenguer i la rosassa, fent mitja volta puc fotografiar la Porta de l'Anunciata i la rosassa de l'extrem del braç sud del transsepte.

 

A diferència de la Porta de Sant Berenguer la Porta de l'Anunciata està ricament esculpida. A les dues portes del transsepte, entre la porta i la cornisa, hi ha esculpit un crismó trinitari. 

Aixecant la mirada des del creuer puc fer la propera fotografia amb angle nadir ( totalment perpendicular al terra ) amb el cimbori octogonal al centre que, conjuntament amb les tres rosasses, omplen de llum natural l'església romànica. El cimbori té una galeria transitable i grans finestres apuntades bífores i trífores. 

L'església fou consagrada pel bisbe Guillem de Montcada l'any 1.278 però no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus l'any 1.286.

 

 

Baixant la mirada i dirigint-la a la capçalera, formada per un gran absis central i tres de més petits reconvertits en capelles, el protagonisme és per als tres finestrals d'arc de mig punt amb doble arquivolta de l'absis major.

 

 Deixem la capçalera, que observarem detalladament en una propera entrada dedicada a la Seu Vella, i el transsepte per dirigir la mirada a la nau central i als peus del temple on podeu observar la part interior la Porta Major flanquejat per les capelles de Santa Margarida i la de Sant Marc.

 

 

Apropant-me al peus del temple puc ensenyar-vos millor les capelles amb la Porta Major al centre. Sobre la porta i les capelles es veuen perfectament les cicatrius de la compartimentació que parí la Seu Vella quan fou transformada en caserna militar.

 

 A la capella de Sant Marc ( la de la dreta de la porta ) hi ha fragments dels batents de fusta i ferro de forja de la Porta Major, dels segles XIII -XIV.

 

 

La propera fotografia de la Porta Major ens permet gaudir de la bellesa escultòrica de l'Escola de Lleida malgrat el maltractament que ha fet malbé part de la porta romànica ( part de les arquivoltes exteriors, les mènsules que sostenien la cornisa i la mateixa cornisa ) durant la transformació de la catedral antiga en caserna...

 

 

Quan accedim a l'interior de l'església per aquesta portalada, que fou la principal del frontispici, malgrat lo despullada que ha deixat la història a la nostra estimada catedral la sensació és impressionant.

 

 

Gràcies a l'exposició que produí l'any 2.010 La Fundació " la Caixa" Obra Social per celebrar els 100 anys a Lleida i organitzà conjuntament amb el Museu de Lleida, durant uns mesos l'antiga catedral no estigué tan despullada. Un cop acabat el procés de restauració, els tapissos van tornar, 300 anys després, al seu lloc original.

 

 

A l'exposició hi havia un conjunt de disset tapissos flamencs que van ser part de la decoració de la Seu Vella durant segles. A la fotografia anterior hi ha tapissos de la Sèrie de David i Betsabé fets a Brussel·les c.1.530-1.540. A l'esquerra Betsabé va a casa de David i al centre David envia Uries a la mort. La fotografia següent de detall és de la Sèrie de "Mitologies", Brussel·les c.1.500-1.510.

 

 

Al 1.588 hi havia documentats vint tapissos. Quinze dels tapissos són propietat del capítol catedralici i estan custodiats al Museu de Lleida. Un dels tapissos està  al Museu Tèxtil i d'Indumentària  de Barcelona, i l'altre dividit entre el Museu del Castell de Peralada i la Fundació Toms Paulí de Lausana  ( Suïssa ). Es desconeix el parador dels tres tapissos que falten de la col·lecció catedralícia del segle XVI. 

Torno al creuer per anar a la dreta i mostrar-vos la nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). A l'esquerra de la fotografia següent hi ha la capella de Sant Tomàs ( segle XIII ) i la capella de l'Epifania o de la Família Requesens ( finals del segle XIV ). Al fons, a l'esquerra la capella de Santa Margarida ( segle XIV )  i la Porta de l'Epístola ( segle XIII ). En una propera entrada dedicada a la Seu Vella veurem aquestes capelles detalladament. 

 

 

Apropant-me als peus del temple apreciareu millor les pintures murals del segle XIV del Calvari i l'Apostolat  recuperades en els treballs de restauració de la capella de Santa Margarida.

 

 

Per acabar amb les fotografies dels dos costats de les portes, a la següent és de la Porta de l'Epístola que trobareu a la galeria est del claustre.

 

 

A la propera entrada dedicada a la Seu Vella tornarem a entrar a l'església per observar detalladament alguns del sepulcres i capelles.

Atentament.

Senyor i