Com vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella, les tres portes romàniques del segle XIII de l'Escola de Lleida que hi ha a la galeria est del claustre eren les portes del frontispici. Però entre finals del segle XIII i el segle XIV es construí el claustre atípicament als peus del temple i van passar a ser tres portes que comuniquen el claustre amb l'església.
A l'entrada d'avui mirarem i admirarem aquestes portes, sobre tot la Porta Major que dóna accés a la nau central.
La Porta Major, més gran que les laterals, és l'única de les tres que està construïda en un cos sobresortint. Té set arquivoltes en degradació sobre columnes amb capitells molt treballats amb motius vegetals i animals.
Gairebé no es conserva res de l'arquivolta exterior ni de la cornisa de la que només queden les onze mètopes. Aquesta trencadissa és el resultat de la lamentable compartimentació de l'espai claustral en dues altures per adequar-lo a les funcions militars...
A la fotografia següent podeu apreciar millor la destrucció del patrimoni que suposà transformar l'antiga catedral lleidatana en caserna militar.
De dins a fora veiem a la primera arquivolta una decoració de tiges en forma de roleus que a l'interior tenen un animal. La segona arquivolta hi ha una ziga-zaga que amaga puntes de diamant en la que les superfícies triangulars no estan decorades. A la tercera arquivolta hi ha roleus vegetals en espiral.
La quarta arquivolta està decorada amb arcuacions de mig punt creuades. La cinquena és de punta de diamant i a la sisena de bossell amb anellaments triples. A la setena hi ha una ziga-zaga però aquesta, a diferència de la segona arquivolta, té els espais triangulars decorats amb una palmeta.
A les dues fotografies anteriors podeu veure els brancals esquerre i dret amb el fris dels capitells i l'arrencada de les arquivoltes.
Al guardapols la decoració és de roleus vegetals en espiral que a l'interior tenen un animal, com a la primera arquivolta. Als extrems del guardapols hi ha dos caps grotescos.
Fixant-nos en els frisos amb capitells, a la part superior hi ha una imposta amb decoracions vegetals. Als capitells predominen els temes animalístics.
Començant pel brancal esquerre, a la part més externa hi ha dracs amb les cues que s'enrosquen a l'angle, un fris de tiges que s'entrecreuen i acaben en palmetes, dracs rampants coronats, dues àguiles que amb el bec piquen una tija. Segueixen dos dracs afrontats amb el cap girat cap enfora. Al següent, cap a la dreta, veiem grans roleus vegetals amb animals fantàstics entrellaçats. A l'angle de següent capitells els becs de dos animals fantàstics alats es toquen.
Al següent, que a la propera fotografia és el segon per l'esquerra, dues figures humanes despullades s'agafen els braços a l'angle del capitell. Unes tiges perlades els hi agafen les cames i diferents parts del cos. Al fris següent hi ha dos animals fantàstics enfrontats i l'últim capitell està decorat amb roleus vegetals.
Al brancal dret veiem dos dracs afrontats que enrosquen els seus colls, dos dracs afrontats que mosseguen tiges, un fris amb un griu i un lleó afrontats, un drac amb cap de felí ( en una cara ) i un drac alat atacat per un lleó ( a l'altra cara).
Als capitells següents hi ha un lleó rampant i un drac entre tiges, roleus amb quadrúpedes inscrits, una parella de grius rampants afrontats.
Segueixen animals rampants entre tiges, lleons aculats i un fris simètric al del brancal esquerre amb decoració similar.
Sobre la Porta Major construïda al que fou el frontispici de l'església, hi ha la rosassa que podeu veure a la propera fotografia que vaig fer des del campanar. Conjuntament amb les rosasses dels braços sud i nord del transsepte, omplen de llum natural l'interior de l'antiga catedral.
A les dues portes laterals, molt més senzilles, cadascuna només té una arquivolta decorada amb puntes de diamant, i a les altres el motlluratge és llis.
A la fotografia anterior i a les cinc properes la protagonista és la Porta de les Fonts, que dóna accés al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Aixecant la mirada puc mostrar-vos la cornisa amb motllures i les mètopes sense treball escultòric.
A la fotografia de detall següent veureu millor les vuit mènsules esculpides que sostenen la cornisa. D'esquerra a dreta hi ha el cap d'un animal fantàstic que treu la llengua, la segona està trencada, un altre cap d'animal fantàstic que treu la llengua, part dels braços i restes d'un personatge també trencat, un drac amb el cap trencat. Les dues següents, parcialment trencades, només conserven el perfil del que hi havia esculpit, i la vuitena és un cap d'animal fantàstic que ensenya les dents.
Com podeu constatar a la propera fotografia només l'arquivolta més externa està decorada amb puntes de diamant i el motlluratge de les altres és llis.
La fotografia següent és del brancal esquerre en el que hi ha dos capitells amb entrellaçat de cintes perlades, fulles d'acant i pinyes
Al capitell esquerre del brancal de la dreta hi ha dos éssers fantàstics amb plomes entra tiges perlejades que s'afronten a l'angle. Al de la seva dreta dues àguiles també entre tiges perlejades.
Sobre la Porta del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha una cornisa sostinguda per nou mènsules.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, de les nou mènsules que sostenen la cornisa, les tres de l'esquerra i la de l'extrem dret conserven la decoració original. Les tres mènsules centrals es van col·locar durant la restauració i la setena i la vuitena són originals però han perdut la decoració.
A la fotografia anterior de detall, d'esquerra a dreta hi ha el cap d'un home barbut amb un casquet al cap i els cabells rinxolats. A la seva dreta una figura decapitada asseguda en un tron que té un llibre entre les cames. La mènsula de la dreta està decorada amb el cap d'un animal fantàstic, amb banyes, ulls i nas grans que treu la llengua.
La propera fotografia de detall és de les dues mènsules de la dreta. A la de l'esquerra només es conserva la zona del coll del cap que hi havia esculpit. Al seu costat hi ha un altre cap d'animal fantàstic, similar a de la tercera mènsula, amb banyes, els ulls i el nas grans i la boca oberta traient la llengua.
Com a la Porta de les Fonts ( o de l'Evangeli ) a la Porta de l'Epístola només hi ha una arquivolta està decorada amb puntes de diamant. Als brancals té un capitell per banda.
El capitell del brancal esquerre té decoració figurada a les quatre cares. En la que està mig amagada hi ha l'escena de l'Anunciació, a la frontal la Visitació i a la seva dreta la Nativitat. A l'altra cara, totalment amagada, possiblement hi ha esculpida l'escena de l'Epifania.
Que el capitell tingui quatre cares esculpides malgrat ser un capitell d'angle i l'estil radicalment diferents al treball escultòric de les altres portes fa pensar que sigui un capitell reaprofitat.
El capitell del brancal de la dret, decorat amb un entrellaçat de tiges amb palmetes i fruits d'àrum, és del mateix estil que els capitells de les altres portes de l'antic frontispici.
A la propera entrada dedicada a la Seu Vella accedirem a l'església per la Porta de les Fonts, també coneguda com Porta de l'Evangeli.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada