Després de visitar il Quartiere di Eleonora, situat a la part més antiga del palau, la visita continua per la Sala dei Priori. Els Priori dell' Arti ( Priors de les Arts ) eren els membres de l'òrgan de govern a l'època de la República Florentina. Durant el seu mandat, de dos mesos, tenien l'obligació d'allotjar-se al Palazzo Vecchio.
La Sala di Gualdrada del Quartiere di Eleonora i la Capella dei Priori estan comunicades per un passadís que recorre la Torre d'Arnolfo des de l'interior. Al passadís s'hi pot veure la màscara de Dante Alighieri feta en guix. Dant fou Priori de Florència entre el quinze de juny i el quinze d'agost del 1.300.
La Sala delle Udienze té aquest nom perquè a l'època de la Signoria s'hi feien reunions i es rebia a la ciutadania. Cosimo I de' Medici encarregà a Francesco Salviati el fresc de les partes de la sala, pintats entre els anys 1.543 i 1.545, amb històries de Marco Furio Camillo.
A la pintura al fresc que hi ha a la paret per la que entrem a la sala hi podem veure a Camil vencent als gals a Ardea ( esquerra ). El sacrifici d'Isaac (entre al·legories de la fe, l'esperança, la caritat i la fortalesa ) i el monograma de Crist IHS ( al centre ). A la dreta, Camil fa apallissar al mestre.
A les tres properes fotografies podeu observar la pintura al fresc de la paret de la dreta de l'entrada a la sala, obra que també va fer Francesco Salviati entre 1.543 i 1.545.
A la fotografia anterior de la part esquerra de la pintura al fresc podeu veure a Camil desfilant triomfalment, coronat per la fama i precedit per un carro amb l'estàtua de Juno, després de la conquesta de Veii ( que fou una important ciutat etrusca a setze quilòmetres de Roma ).
A la part central, protagonista de la fotografia següent, hi ha sobre la petita estàtua de la Justícia, el fresc amb una al·legoria de la Pau que crema les armes.
Si dirigim la mirada a la dreta de la pintura al fresc veurem representat a Camil interrompent el pesatge d'or després que Breno, que dirigia als sènons -poble gal- truqués els pesos amb els que es mesurava el rescat de la ciutat.
L'enteixinat del sostre i el fris de fusta daurada i pintada el van fer l'arquitecte i escultor Giuliano da Maiano i els seus ajudants entre 1.472 i 1.475.
La propera sala és la Sala dei Gigli, que té aquest nom per la decoració de flors de lis ( representació simbòlica dels lliris - gigli en italià - que hi ha pintats a les parets i a l'enteixinat del sostre.
La flor de lis és el símbol de Firenze ( Florència ) des del segle IX, però en el cas d'aquesta sala les flors de lis representen a la corona francesa. El de Firenze és vermell sobre fons de plata ( blanc ) i el lliri té estams. El de la corona francesa és daurat sobre fons blau.
A la següent fotografia de detall podeu constatar millor la quantitat de flors de lis que hi ha a l'enteixinat del sostre, obra del 1.490 de Bernardo di Stefano Rosselli.
La decoració de la sala és un homenatge als Anjou, protectors del costat güelf. El conflicte entre güelfs ( defensors del papat ) i gibel·lins ( defensors del Sacre Imperi Romà ) suposà en el cas d'Itàlia la lluita entre el centre i el nord de la península durant els segles XII i XIII.
A la paret est de la Sala dei Gigli hi ha una porta flanquejada per dues columnes de marbre negre que ens convida a entrar a la Sala delle Carte Geografiche ubicada al Quartiere della Guardaroba.
La sala, creada per ordre de Cosimo I de' Medici per Giorgio Vasari juntament amb el cosmògraf Fra' Miniato Pitti entre 1.561 i 1.565, fou utilitzada com a sala de cosmografia.
Es volia la representació del món conegut a mitjans del segle XVI, però el projecte no es va acabar. Als armaris de fusta de noguer hi ha taules geogràfiques a les portes fetes per Dionigi di Matteo Nigetti entre 1.564 i 1.571.
Inicialment als armaris hi havia vestidures i tapissos, després s'hi van guardar l'or i la plata i finalment era el lloc on es custodiaven les armes antigues.
Es van fer cinquanta-tres taules geogràfiques de les que trenta són obra del dominic Egnazio Danti i les altres vint-i-tres del monjo olivetà Stefano Bonsignori. La Geographia del geògraf grec Ptolomeu també coneguda com a Atles del Món, del segle II dC, fou la font per fer vint-i-set taules.
Entre 1.564 i 1.571 Egnazio Danti creà un gran globus terrestre d'uns dos metres i vint centímetres de diàmetre, que en el seu moment fou el més gran del món. Aquest globus que està a la Sala delle Carte Geografiche des de 1.958 tingué anteriorment altres ubicacions, potser al Palazzo Pitti.
Aixecant la mirada podem observar el sostre de fusta de la sala. El projecte de disseny fet per Giorgio Vasari incloia pintures de constel·lacions al sostre i imatges de fauna i flora dels fiferents territoris a les bases dels armaris. Malauradament l'ambiciós projecte no es va acabar.
Deixem les sales del palau per sortir al camí de ronda des d'on podem donar un cop d'ull a la Piazza della Signoria a vista d'ocell. Passejar pel seu camminamento di ronda emmerletat és tot un regal visual.
D'aquest camí de ronda que ressegueix perimetralment la part més antiga del palau en podeu veure a la fotografia anterior els tretze grans finestrals enreixats d'arc de mig punt ( entre els escuts i els merlets ) orientats a la Piazza della Signoria.
A la propera fotografia feta des del camminamento di ronda podem observar una part de la Piazza della Signoria.
Deixem el camminamento di ronda i enfilem el tram d'escala que ens permetrà arribar fins a la part superior emmerletada de la Torre d'Arnolfo de noranta-cinc metres d'alçària a la que es pot pujar per l'escala interior de dos-cents vint-i-tres graons.
Enfilant-nos a la torre trobem una petita cel·la anomenada l'Alberghetto, en la que fou empresonat Cosimo in Vecchio abans del seu exili d'un any acusat de conspiració contra la república. En la mateixa cel·la esperà a ser executat per heretgia a la Piazza della Signoria el frare dominic Girolamo Savonarola.
Una placa de marbre recorda a dos dels presoners. Cosimo il Vecchio hi va estar tancat del set de setembre al tres d'octubre del 1.433 i Girolamo Savonarola del divuit d'abril al vint-i-tres de maig del 1.428.
La torre, construïda al 1.310 quan el cos més antic del palau estava gairebé acabat, conserva encara el mecanisme del rellotge del 1.667.
A la propera fotografia, en la que podeu veure la part superior de la torre, constatareu que el petit camminamento di ronda superior està sostingut per grans mènsules amb arcs apuntats i coronat per merlets gibelins ( cua d'oreneta ).
A sobre hi ha la cel·la del campanar en la que quatre grans columnes sostenen els arcs de mig punt sobre els que hi ha un petit terrat emmerletat. Recordeu que la cel·la és el lloc on hi ha les campanes. Corona la torre el gran penell protagonista de la propera fotografia de detall.
El penell, de gairebé tres metres d'alçària, representa al lleó Marzocco amb la flor de lis. A la República Florentina el Marzocco era el lleó símbol del poder popular. El penell original de coure daurat fou substituït per una còpia l'any 1.981. L'original està al Quartiere di Cosimo del palau.
A la fotografia anterior podeu veure l'estret passadís que ressegueix perimetralment el cos sostingut per mènsules. Era un lloc perfecte per controlar la ciutat i actualment un mirador espectacular.
La propera fotografia de detall ens permet observar la part superior d'una de les dotze columnes, i el seu capitell, de marbre que hi ha al centre dels finestrals enreixats.
Aquestes dotze obertures ens regalen unes vistes espectaculars de la capital de la Toscana. A la fotografia següent podeu observar d'esquerra a dreta: Il Battistero di San Giovani (1), Il Campanile di Gioto (2), la Cattedrale di Santa Maria del Fiore -Duomo- (3) i la Cupola di Brunelleschi (4).
Sobre el cos del camminamento di ronda hi ha les cel·les del campanar amb tres campanes: la Martinella ( la que crida als florentins a protegir-se ), la del mezzogiorno ( la del migdia ) i la dei rintocchi ( la dels repics, que és la més gran ).
A la fotografia anterior podeu veure l'estructura de fusta de la cel·la per sota que està sostinguda per quatre grans columnes. En una d'aquestes columnes hi ha una petita escala de caragol que permet accedir a la part superior de la cel·la del campanar, on hi ha les campanes. Com constatareu a la propera fotografia una reixa no permet enfilar-se més amunt dels merlets perquè el perill és evident.
Al fulletó informatiu de la torre, que podeu veure parcialment a la fotografia següent, ens ajuda a fer-nos una idea de l'alçària de la Torre d'Arnolfo. De la Plazza della Signoria fins al començament de les mènsules que suporten el camminamento di ronda (1) hi ha trenta-dos metres. Fins als merlets gibelins -cua d'oreneta- que coronen les cel·les del campanar (2) l'alçària és de vuitanta-sis metres i fins a la flor de lis del penell (3) hi ha noranta-cinc metres.
Abans de baixar faig l'última fotografia a tocar dels merlets gibelins, a tocar de les grans columnes que suporten les cel·les del campanar. A vista d'ocell el protagonisme és per a la
Baixem de la torre d'Arnolfo i marxem del Palazzo Vecchio per anar, a la propera entrada dedicada a Firenze, a la Basílica di San Lorenzo.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada