dijous, 9 d’octubre del 2025

Un cop d'ull a Bari Vecchia ( i 7 ).

Tornem al frontispici i pugem els quatre gaons de l'escala per entrar a l'església romànic-barroca de San Giacomo, d'una sola nau de vint-i-quatre metres de llargària amb absis i coberta de volta de canó.
 
 
A la fotografia anterior no s'aprecia la bellesa del paviment del segle XVIII de terracota vidrada del taller Mazza , de mil set-centres rajoles, que al centre de la nau està molt atrotinat. 
Al centre del presbiteri hi ha el majestuós altar major del segle XVII amb incrustacions de marbre vermell dissenyat per l'escultor, pintor i arquitecte napolità Domenico Antonio Vaccaro.
A l'absis podeu veure el quadre del 1.713 de Paolo De Matteis de la Verge Maria amb el Nen entre àngels i als seus peus Sant Jaume ( esquerra ) i Sant Roc ( dreta ).


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar més detalladament l'alt relleu central de l'altar major dedicat a San Giacomo


Als murs laterals els pilars i els arcs cecs de mig punt formen una sèrie de capelles decorades amb volutes de guix en les que hi ha sis altars i sis quadres. Les pintures estan fetes entre el segle XVII i XIX.


De la més propera a la portalada d'entrada, d'esquerra a dreta cap a l'altar major, tenim les pintures de Santa Francesca Romana ( Paolo De Matteis 1.713 ), Immaculada ( R.Carmelo segle XIX ) i San Benedetto ( Ludovico Vaccaro 1.740 ) -fotografia anterior-.
De l'altar major, d'esquerra a dreta cap a la portalada d'entrada: San Bernardo de'Tolomei ( 1.713 ), Adorazione dei Pastori i Santa Ana e Maria bambiba ( els dos de Ludovico Vaccaro 1.740 ). -fotografia següent-.


M'apropo a un dels sis altars idèntics per fer la propera fotografia de detall d'un querubí, àngel representat només amb un cap de nen amb dues ales.
 

Si anem fins als primers bancs podem observar bocabadats el paviment del segle XVIII de terracota vidrada amb motius florals obra del taller Mazza, que en aquest indret de la petita església  a tocar de l'altar major està més ben conservat.

Col·locant-me al centre de la nau i donant mitja volta faig la fotografia següent dels cors amb la gelosia de fusta que era el lloc accessible per a les monges del clausura del convent contigu.
 
 
A la part superior de la fotografia anterior, sobre la gelosia de fusta, es veu el gran finestral barroc del frontispici que omple de llum natural aquesta part del cor. També es veuen parcialment dues de les quatre finestres tapiades d'arc de mig punt del frontispici.


El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament el delicat treball del cor amb la seva gelosia.


Vaig fins a les columnes que sostenen el cor, a tocar de la portalada d'accés a l'església, per fer les fotografies anterior i propera en les que constatareu que la gelosia de fusta ressegueix els murs de la nau fins al presbiteri. També podreu veure els finestrals de les façanes est, sud i oest que omplen de llum natural San Giacomo.


Visitant l'església és fàcil adonar-se que li cal una restauració urgent que aturi la seva degradació. Cal solucionar els problemes d'humitats, restaurar part del paviment de terracota vidrada, la portalada de fusta d'accés a l'església... A la propera fotografia podeu veure l'estat lamentable del mur en el que hi ha una de les acquasantiere ( petites piles d'aigua beneïda ) del segle XVIII de marbre que està trencada en diferents punt i li falten alguns fragments com una de les ales de l'Esperit Sant...


Sortim de la chiesa di San Giacomo per acabar la passejada per Bari Vecchia tornant a la Piazza Federico II di Svevia i en dos minuts arribem a l'strada Arco Basso un estret carrer en el que trobareu una colla mestresses de casa de Bari fent al carrer les orecchiette...

El carrer també es coneix popularment com l'strada delle orecchiette, carrer en el que les protagonistes són les dones de Baria que cada dia fans milers d'orecchiette assegudes davant de les seves senzilles taules de fusta.
 
 
Els ingredients bàsics de les orecchiette  són la farina de blat dur, aigua i sal però hi poden afegir naps, anxoves, pebrot sec esmicolat o en pols, espinacs, tomata... Les clàssiques són groguenques, però com podeu constatar a la propera fotografia de detall n'hi ha de marrons, verdes, vermelles, taronges, granades...

Després de tallar la pasta amb el ganivet ràpidament aplanen el petit bocí donant-li la forma d'una petita orella ( orecchiette ).
 
 
La signora Nunzia Caputo és tota una ambaixadora de Bari, fins i tot va anar a New York per promocionar els millors productes de la Puglia.


Si visiteu la capital de la Puglia és imprescindible passejar per Bari Vecchia i apropar-se a l'strada Arco Basso per veure com aquestes dones elaboren les orecchiette de pasta fresca, un plat típic que podeu comprar i trobar en tots els restaurants.
 
 
Deixem Bari per apropar-nos a la propera entrada dedicada a terres del sud d'Itàlia a Matera una ciutat que pertany a la regió de la Basilicata però està a pocs quilòmetres de la Puglia.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada