A les dues entrades anteriors dedicades ala capital de la comarca de l'Urgell estàvem enfilats al Tossal de Sant Eloi que domina la ciutat de Tàrrega gaudint del Parc de Sant Eloi, de l'ermita de Sant Eloi i de les vistes des del torricó nord-est.
L'ermita gòtica construïda l'any 1.248 però molt reformada gairebé sempre està tancada, però gràcies a la gentilesa de l'Associació d'Amics de l'Arbre vam poder entrar-hi i veure el poc que queda de l'antiga ermita: els arcs de diafragma apuntats que es recolzen en columnes adossades i l'escultura de pedra dels segle XIV de Sant Eloi que presideix el presbiteri.
Al mur oest vàrem observar detalladament les pintures murals al fresc que l'artista targarí Josep Minguell i Cardenyes hi va fer l'any 2.020.
A l'entrada d'avui baixarem del Tossal de Sant Eloi per anar al nucli antic de la ciutat, concretament a la plaça de Sant Antoni i al carrer de l'Hospital. Però abans ens aturarem un moment a la plaça major per recordar l'entrada que vaig dedicar a finals del passat novembre a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba, en la que a més a més dels detalls arquitectònics vàrem mirar i admirar les pintures murals al fresc obra dels targarins Josep Minguell i Miret ( fetes entre els anys 1.958 i 1.965 ) i del seu fill Josep Minguell i Cardenyes ( pintades entre els anys 2.004 i 2.022 ). Si les voleu tornar a veure cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Deixem la plaça Major i anem pel carrer Major fins a la plaça porxada de Sant Antoni, amb l'església de Sant Antoni ubicada a l'únic costat de la plaça sense porxos.
L'església es construí al segle XIV vinculada a l'Hospital homònim que hi ha a la seva esquerra. A la façana es veuen diferents etapes constructives i les reformes que s'hi han fet. Té un campanar de cadireta de tres ulls però només una campana construït sobre la casa veïna que era de la família Ardèvol, benefactora de l'hospital. Aquest campanar es construí l'any 1.685.
La senzilla portalada amb llinda recta sense decoració està flanquejada per estàtues sobre grans pedestals que formaven part de la desapareguda portalada gòtica del segle XIV de l'església parroquial de Sant Maria de l'Alba. Les dues estàtues són reproduccions de les originals custodiades al Museu Comarcal de l'Urgell que està a només un minut passejant, al carrer Major número onze.
La de l'esquerra ( fotografia anterior ) és de l'apòstol Sant Joan Evangelista i la de la dreta ( propera fotografia ) d'un apòstol no identificat. Al museu hi ha cinc apòstols de manera més o menys íntegra i els fragments dels apòstols reaprofitats a la nova església construïda entre 1.672 i 1.742 després de la caiguda del campanar romànic l'any 1.672 i recuperats entre els desperfectes causats per la Guerra Civil.
Sobre la llinda hi ha una petita fornícula amb la discreta escultura de Sant Antoni Abat sobre un petit pedestal que a sota té l'escut dels Antonians.
Entre els anys 1.599 i 1.602 a l'interior de l'església s'hi van fer enterraments massius dels morts a l'epidèmia de pesta que castigà durament Tàrrega. En unes obres de restauració, al 1.650, hi van trobar un crucifix romànic del segle XIII amb restes d'esmalt i incrustacions de pedreria conegut popularment com el Sant Crist Trobat.
Caminant uns metres cap a l'esquerra pel carrer de l'Hospital em giro per fer la propera fotografia en la que podeu veure a l'esquerra la portalada barroca de l'hospital de Sant Antoni coronada per una fornícula ( 1 ). Al fons l'estàtua de l'apòstol Sant Joan ( 2 ) que hi ha a l'esquerra de la portalada de l'església de San Antoni i a l'esquerra la curiosa llinda que hi ha al número cinc del carrer de l'Hospital ( 3 ). A la part assolellada es veuen parcialment els porxos de la plaça de Sant Antoni.
L'antic Hospital de Tàrrega fou fundat l'any 1.315 i els Antonians en van tenir cura fins al 1.787, any en el que el Papa Pius VI va suprimir l'Ordre de de Sant Antoni i aleshores va passar al Consell Municipal. Però abans, al segle XVII l'hospital no tenia les condicions mínimes i es renovà construint un nou edifici.
La fotografia de detall ens permet observar millor la fornícula emmarcada per pilastres i un voladís corbat. A la fornícula hi podem llegir l'any de construcció del "nou" hospital, 1.740 i al centre de la llinda hi ha l'escut de la ciutat de Tàrrega.
L'edifici s'estructura al voltant d'un pati central que recorda un claustre des d'on podem pujar al pis principal per una escalinata.
Els murs de l'antic hospital són de pedra però en algunes parts de la planta superior estan arrebossats. En les parts arrebossades es veu l'emmarcament de les obertures ( portes i finestres ) de pedra.
L'any 1.827 el Consell Municipal traspassà la cura i la gestió de l'hospital a les Germanes Carmelites de la Caritat de Sant Joaquima de Vedruna. L'any 1.972 es transformà en Residència Assistida i Centre de Dia que està gestionada per una Junta de Patronat.
Just davant de la portalada barroca hi ha una casa amb la façana arrebossada però en la que es veu la llinda de pedra de la porta i els carreus de la planta baixa des de la porta fins al tub que recull l'aigua de pluja de la teulada. Podeu veure millor aquesta porta a la fotografia següent.
Com que no trobava cap informació sobre la llinda vaig fer un correu electrònic al Museu Comarcal de l'Urgell adjuntant dues fotografies i ràpidament em van enviar un parell d'articles de Joan Yeguas i Gassó. Gràcies a l'article "Fragments d'art urgellenc i de les rodalies", concretament el fragment titulat "Un àngel tinent a Tàrrega ( cap a 1.550 )", puc explicar-vos que aquesta curiosa llinda, segons Planes Costa, podria haver format part de l'antic portal de la ciutat que estava en aquesta zona de Tàrrega.
Al centre hi ha la figura d'un àngel dempeus sota un arc conopial amb les ales obertes i el cabell llarg que està agafant un escut en el que hi ha una inscripció en lletra gòtica. A partir del segle XV a l'escultura gòtica es representa sovint l'àngel tinent. A l'escut que agafa aquest àngel s'informava qui era el promotor de l'obra. Però en aquest cas a l'escut no hi ha les armes sinó una inscripció.
Explica Joan Yeguas que s'hi llegeix "Antoni / Peres" nom que podria fer referència a un procurador fiscal de Tàrrega documentat al 1.566. Però pel tipus d'escriptura i el pentinat de l'àngel Yeguas afirma que caldria datar-lo cal al 1.550.
L'article no fa cap referència als dos alquercs que hi ha gravats a la pedra a la dreta de l'àngel tinent. El que està a tocar de l'àngel és més gran i ben gravat, però el més petits que està a la seva dreta és força matusser.
Abans aquesta llinda, exceptuant la figura de l'àngel tinent, estava arrebossada. El mur de la planta baixa de la dreta de la porta també estava arrebossat. Potser Joan Yeguas no va veure els alquercs perquè estaven tapats.
L'alquerc, paraula que ve de l'àrab al qirkat, és un joc d'estratègia que els experts pensen que va néixer a l'Antic Egipte i els àrabs el van portar a la Península Ibèrica. Aquest joc, que en castellà es diu alquerque, tenia molts seguidors a l'Edat Mitjana.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
A l'anterior il·lustració podeu veure com dos cavallers acompanyats dels seus arquers juguen a l'alquerc. És del Libro de los juegos que fou encomanat per Alfonso X de Castilla anomenat el Sabio.
A l'entrada "Al qirkat"del març del 2.014 vaig mostrar-vos un dels alquercs que hi ha al claustre de la Seu Vella de Lleida. En el finestral més proper al campanar hi ha gravat l'alquerc que podeu veure a la propera fotografia de detall.
És evident que la llinda del carrer de l'Hospital en algun moment estava paral·lela al terra i no perpendicular com ara per poder-hi col·locar les vint-i-quatre peces ( dotze per jugador ) amb les que es juga amb aquest l'alquerc.
Hi ha tres tipus d'alquerc: el de tres en el que cada jugador té tres peces, el de nou i el de dotze. Les fotografies de l'entrada d'avui són d'alquercs de dotze. El més senzill és l'alquerc de tres al que gairebé tothom hi ha jugat perquè és el que anomenem tres en ratlla. El joc de les dames es va crear unint les regles de l'alquerc amb un tauler d'escacs.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada