La primera entrada dedicada al parc de Sant Eloi la vàrem acabar al torricó sud-oest gaudint del regal visual de la ciutat de Tàrrega i observant alguns dels edificis singulars de la capital de la comarca de l'Urgell a vista d'ocell.
Girem cua i baixem del torricó, un dels tres que es van construir l'any 1.872 durant la tercera guerra carlina, juntament amb la muralla, per fortificar l'ermita.
A la propera fotografia , al mur sud, es veu un dels contraforts i el campanar que es va construir durant la reforma feta entre els anys 1.964 i 1.971. El campanar de cadireta, d'un ull i una campana, abans d'aquesta reforma tenia a sota el portal d'accés de l'ermita però el frontispici va canviar d'orientació i al seu antic emplaçament s'edificà l'absis pentagonal.
Anant cap a la dreta puc ensenyar-vos la façana nord amb els seus contraforts. En aquesta façana no hi ha cap finestra. La llum natural entra a l'ermita per les dues finestres amb vitralls del frontispici, les tres de la façana sud i les dues de l'absis pentagonal.
La nova portalada està precedida per un porxo amb dues arcades enreixades d'arc de mig punt sobre les que hi ha dues finestres amb vitralls. Entre les arcades i les finestres, al centre, hi ha un escut de pedra de la ciutat de Tàrrega. El penell de forja és del 1.954.
Només entrar al porxo als murs nord i sud hi trobem panells de ceràmica vidrada. El del mur nord, esquerra, inaugurat al setembre del 1.952, és del mestre ceramista A. Arroyo de l'escola ceramista de Talavera de la Reina. Es tracta d'una majòlica dedicada a Sant Eloi.
Aquest panell es col·locà sobre la porta d'accés a l'ermita, però ja us he explicat abans que es canvià l'orientació de la nau, llavors es traslladà al mur nord. Just davant del panell de Sant Eloi, al mur sud hi ha un altre panell de ceràmica vidrada més senzill dedicat a Sant Magí.
L'ermita gairebé sempre està tancada però gràcies a la gentilesa de l'Associació d'Amics de l'Arbre hi podem entrar. Com podeu constatar a la propers fotografia la clau de la porta no es pot posar en un clauer i guardar-la a la butxaca.
Poc queda de l'antiga ermita gòtica construïda l'any 1.245 per la voluntat de l'argenter targarí Simó Canet que en el seu testament ordenà fer una capella en honor a Sant Eloi patró dels orfebres.
L'ermita, com podeu veure a la fotografia anterior, és de nau única amb coberta de dues aigües amb un embigat de fusta que està sostingut per arcs de diafragma apuntats. Aquesta arcs de diafragma es recolzen, com podeu veure millor a la propera fotografia, en semicolumnes adossades als murs nord ( esquerra ) i sud ( dreta ).
L'any 1.936 l'ermita, durant la Guerra Civil, fou saquejada i desmantellada i van calar foc als altars de Sant Eloi i Sant Magí.
El vint-i-nou d'agost del 1.970 els paletes que treballaven en la reforma de l'ermita a l'enderrocar una paret de tàpia hi van trobar amagada una escultura de pedra del segle XIV, trencada en tres trossos, de Sant Eloi.
Donant mitja volta, en lloc del presbiteri el que veiem és el mur oest en el que l'any 2.020 l'artista targarí Josep Minguell i Cardenyes durant el confinament va fer-hi aquestes pintures murals al fresc que emmarquen el portal d'entrada i la balconada del cor.
Les pintures murals al fresc tenen una superfície de trenta-quatre metres quadrats i decoren tot el mur oest que mesura set metres i quaranta-vuit centímetres d'alçària per set metres i mig d'amplària.
A la part superior del mur, des de sota de la coberta de fusta fins a la llinda del portal d'accés a l'ermita, s'hi representa la creació del parc de Sant Eloi. A l'esquerra es veu el parc de nit amb la lluna plena il·luminant-lo i a la dreta el parc de dia banyat per la llum del sol. La bellesa de la natura, amb els arbres i arbustos de protagonistes principals d'aquesta part del mur oest.
A la fotografia següent veureu millor el cor de l'ermita amb una escultura de Sant Eloi al centre flanquejada pels vitralls emplomats de Vitralls Bonet, empresa fundada l'any 1.923 pels germans Josep Maria i Xavier Bonet. El vitrall emplomat de l'esquerra representa a Sant Francersc d'Assís amb l'hàbit de franciscà, cinyell de corda, el crucifix a la mà dreta i acompanyat per un llop. Al vitrall emplomat de la dreta veiem a Sant Eloi amb la indumentària de bisbe i eines d'orfebre ( enclusa i martell ).
Les pintures murals al fresc i els vitralls emplomats són dues de les intervencions més destacades de la commemoració del cinquantè aniversari de la troballa de la imatge gòtica de Sant Eloi.
A esquerra i dreta del portal d'entrada a l'ermita a les pintures murals al fresc hi ha representades de manera simbòlica dues referències a Sant Eloi. A l'esquerra ( fotografies anterior i següent ) les mans del sant treballant amb les eines del seu ofici. Aquestes mans ens recorden que era orfebre i hi ha representada l'enclusa, martells, alicates...
Josep Minguell i Cardenyes ( Tàrrega 1.959 ) és especialista en pintura al fresc aplicada a grans espais arquitectònics. S'inicià en la pintura al fresc al taller del seu pare Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 ) que fou membre del Grup Cogul, un col·lectiu de sis artistes lleidatans d'avantguarda creta l'any 1.964.
A la dreta del portal d'accés a l'ermita, també a l'interior de cercles concèntrics, les dues mans més grans fan referència a Sant Eloi bisbe que fundà diversos monestirs a França. Una de les mans sosté un dels monestirs i l'altra agafa el bàcul que porten els bisbes.
A més a més de les mans de Sant Eloi a sota es veuen sis mans més, enfeinades trasplantant arbres, que ens recorden la tasca feta per l'Associació d'Amics de l'Arbre durant molts anys que ha transformat l'erm turó en un espai ple de vegetació.
A la fotografia anterior de detall podeu veure les quatre mans pintades a l'esquerra del bàcul i a la propera les dues mans que estan pintades a la dreta del bàcul i que també estan trasplantant arbres. A la pedra hi ha l'escut de la ciutat de Tàrrega.
Aixecant la mirada puc mostrar-vos millor una garsa, un dels ocells que Josep Minguell hi ha pintat. Si observeu bé les pintures murals hi trobareu una puput, una parella de tórtores i un mussol banyut.
Deixem l'ermita i baixem del Tossal de Sant Eloi per, a la propera entrada dedicada a Tàrrega, apropar-nos a la plaça Sant Antoni i al carrer de l'Hospital en el que al número cinc vull mostrar-vos una curiosa llinda...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada