Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a León la Puerta del Cordero, la Puerta del Perdón també coneguda com a Puerta de San Pedro, l'absis romànic que a l'interior acull la capilla absidal de la Epístola i part del cos rectangular l'absis gòtic, sense marxar de la façana sud anem a l'esquerra de la Puerta del Cordero on trobarem l'entrada del Museo de San Isidoro Real Colegiata.
Un museu en el que, a més a més de gaudir del patrimoni custodiat, podem passejar per la muralla romana a la que accedirem per la Torre del Gallo. A la propera fotografia en podeu veure com la cuculla de pissarra coronada pel penell del gall treu el nas darrere de l'edifici del museu. Entrarem al museu per la porta que veieu a l'esquerra.
Només entrar al museu trobem les restes d'un forn de fosa de campanes que probablement són de l'època baixmedieval. Normalment aquests motlles de campana s'ubicaven prop de les torres per minimitzar el transport de les campanes ja foses.
A la part superior hi ha les restes de la base del motlle i a sota el canal de ventilació. Amb el combustible emprat, carbó, el forn treballava a mil graus centígrads. El bronze el feien amb un aliatge de coure ( 80 % ) i estany ( 20 % ).
Al costat de les restes de forn de fosa de campanes hi ha un plafó informatiu ( propera fotografia ) que ens explica com feien les campanes.
La Torre del Gallo, ubicada als peus del Panteó Reial, està encastada a la muralla romana. És de planta quadrada i té quatre cossos. Els dos primers, que tingueren funció defensiva, són del segle XI i els altres dos amb funció de campanar són del segle XII.
Està coronada amb una cuculla de pissarra amb un gall-penell que li dóna nom i que és un símbol de la ciutat de León.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos millor l'últim cos de la torre, la cuculla i el penell amb el gall. Aquest penell és una reproducció que substituí l'original.
A la dècada dels seixanta de segle passat es va dur a terme una important campanya de restauracions dirigides per l'arquitecte asturià Luis Menéndez Pidal.
El gall-penell original, del segle VI, fou substituït l'any 2.000 per una reproducció. El veurem després en una de les sales del museu.
Al cos superior de la torre, el de la cel·la - lloc de les campanes- ,
hi ha dos grans finestrals a cadascun dels murs amb triple arc de mig
punt recolzats els dos més exteriors sobre columnes amb capitells
esculpits. Al museu, al costat de gall-penell, veurem la campana de
campanar més antiga de la Península Ibèrica datada l'any 1.086.
Girem cua però abans de baixar al claustre faig la propera fotografia en la que podeu veure al fons una part del cos rectangular de l'absis central gòtic i en primer terme la façana nord de la nau i la coberta de la galeria romànica del claustre, al fons la coberta de la galeria est.
Ubicat als peus del temple hi ha el Panteón Real, un espai delimitat pel mur oest de l'església que tenia una porta d'entrada al temple que fou cegada a començament del segle XII.
L'interior de la basílica el visitarem a la propera entrada dedicada a León, però avui hi entrem un moment per observar els peus del temple, un espai en el que sota el cor hi ha dues portes.
Les podeu veure millor a la propera fotografia en la que a l'esquerra tenim una porta d'arc de mig punt en la que al timpà hi ha un crismó trinitari ( format per vuit braços ) amb restes de policromia.
A la seva dreta, al centre dels peus del temple, el protagonisme és per a la portalada amb dues arquivoltes de ferradura, la més interior polilobulada. Darrere seu hi ha el Panteón Real.
Tornem al claustre per accedir al Panteón Real és un petit espai en el que hi ha enterrats onze reis, dotze reines, deu infants, nou comtes i diferents nobles del Reino de León. La llum natural hi entra des del claustre per les obertures d'arc de mig punt enreixades.
Un espai quadrat de poca alçària, de vuit metres de costat, que està dividit en tres naus mitjançant les dues columnes centrals de fust baix, que podeu veure a la fotografia anterior, en les que es recolzen quatre grans arcs de mig punt que també ho fan en els pilars cruciformes i columnes adossades als murs Aquest espai ja formava part del primer temple que estava dedicat a San Juan Bautista.
Els capitells sobre els que es recolzen els arcs formers i torals estan esculpits amb motius vegetals de tradició mossàrab, animals i amb escenes historiades. Però les pintures al fresc que decoren les sis voltes d'aresta, els arcs i les llunetes, fetes entre finals del segle XI i principis del XII són la joia romànica de la basílica. Unes pintures molt ben conservades que no han estat restaurades.
Iconogràficament hi estan representades les escenes de l'Anunciació de la Verge, l'Anunciació als pastors ( fotografia anterior ), la matança dels Innocents, la fugida a Egipte, la presentació del Nen al Temple, el Sant Sopar, la Crucifixió, el Pantocràtor a l'interior d'una màndorla envoltat del Tetramorf - els Quatre Evangelistes- ( propera fotografia ). A l'intradós ( superfície còncava i interior ) d'un arc hi ha una representació del calendari agrícola.
Deixem el Panteó Reial i sortim al claustre processional en el que moltes capelles acullen part del museu. Hi ha un segon claustre d'estil barroc, construït al 1.735, que actualment forma part d'un hotel.
En una de les sales del claustre processional hi podem observar detalladament el penell-gall original que coronava la torre campanar.
Com podeu constatar a la fotografia anterior el gall-penell té tres parts: el gall, l'esfera i el con. La figura del gall mesura vuitanta-set centímetres des del bec a la cua i cinquanta-set centímetres i sis mil·límetres d'alçària. El van fer amb la tècnica de la cera perduda.
La prova del carboni 14 ha demostrat que el gall de coure plomat recobert d'or que des del segle XI s'instal·là com a penell de la torre-campanar és coetani de Mahoma. Les analítiques demostren que les la terra,el pol·len i les restes de les bresques de vespa terrissaire que es van trobar a l'interior del gall són d'Orient, potser de l'Iran, i daten del segle VI o primera meitat del segle VII.
A la mateixa sala hi ha exposada la Campana de San Lorenzo, de ferro fos, de l'any 1.086. A la part inferior hi ha una inscripció llatina gravada amb burí que diu: " En el nom de Déu, en honor del diaca san Lorenzo, Rodrigo Gonález va manar que es fes aquesta campana, l'any 1.086.
Deixem el claustre i el Museo de San Isidoro Real Colegiata per accedir a la propera entrada dedicada a León a la Basílica de San Isidoro.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada