A les dues entrades anteriors dedicades a la Basílica de San Isidoro Real Colegiata de León vaig mostrar-vos detalladament la façana sud amb la Puerta del Cordero i la Puerta del Perdón, i el Museo de San Isidoro Real Colegiata.
A l'entrada d'avui entrarem a la basílica per la Puerta del Cordero que podeu veure al centre de la fotografia anterior i a la propera fotografia. Aquesta és la porta principal per la que s'accedeix al temple. Ja vaig explicar-vos que l'altra, la Puerta del Perdón anomenada també Puerta de San Pedro, actualment només està oberta els anys de Jubileu Compostel·là. Per ella hi entre i hi entraven els peregrins del Camí de Sant Jaume per aconseguir indulgències.
El temple s'edificà sobre l'església de tàpia i maó que havia manat construir Alfonso V de León amb advocació a Sant Joan Baptista. L'any 1.065 fou reedificada en pedra i estil romànic per Fernando I i Sancha de León sota l'advocació de San Isidoro i posteriorment ampliada al segle XII per Sancha Raimúndez.
L'església actual té planta de creu llatina i tres naus, la central de més alçària i amplària que les laterals. La major alçària de la nau central facilita l'entrada de llum natural pels finestrals.
Les naus estan dividides en sis trams dels quals els tres del fons del temple estan ocupats per un cor alt del segle XV. Apropant-me una mica al presbiteri i fent mitja volta puc fer la propera fotografia del fons del temple en la que podeu observar el cor.
Torno cap al fons del temple i quan estic sota el cor faig la fotografia en la que podeu veure millor les dues portes. A la de l'esquerra, d'arc de mig punt, hi ha un timpà amb un crismó trinitari ( format per vuit braços ) i a la de l centre dues arquivoltes de ferradura, la més interior polilobulada. Darrere d'aquest mur hi ha el Panteón Real que vàrem observar a l'entrada anterior dedicada a León. Les dues portes estan tapiades.
El cor alt es va fer a la primera meitat del segle XV per ordre de l'abat Simón Álvarez. En una de les claus de la volta hi ha l'escut de l'abat.
A la nau central hi ha pilars cruciformes amb semicolumnes adossades amb capitells vegetals i historiats que sostenen arcs doblats de mig punt peraltats. El claristori ( nivell més alt de la nau d'una basílica o església romànica o gòtica) té grans finestrals de doble esqueixada.
La coberta és de volta de canó amb arcs torals, uns recolzats sobre mènsules, altres sobre semicolumnes i altres sobre pilars amb semicolumnes. Tots estan reforçats a l'exterior amb contraforts.
L'obra de Doña Urraca de Zamora tenia previst introduir el transsepte, però el que es va fer a l'època d'Alfonso VII de León fou elevar l'alçària de la nau central per construir el claristori amb el cos de finestres que omplia el temple de llum natural i cobrir la nau central amb volta de canó i les laterals amb volta d'aresta.
Aquest canvi en el projecte provocà el col·lapse de la meitat occidental de la basílica. En el regnat de Fernando II de León es va dur a terme una important intervenció en diferents voltes de la nau central i de les laterals. La restauració de les voltes es va fer amb maó i es reforçaren amb arcs torals i els seu suports amb semicolumnes.
A les fotografies en les que es veu la volta de canó, les parts esquerdejades ( arrebossades amb morter de sorra gruixuda ) són les que es van reconstruir amb maó.
A la fotografia anterior podeu veure una de les tres escultures gòtiques que es conserven. És la de l'Arcàngel Sant Gabriel, adossat al polar del mur del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cam a l'altar ). Està just abans del transsepte.
A la capçalera hi ha tres absis, però el central romànic fou enderrocat al segle XVI per construir l'actual en estil gòtic. A partir de 1.513 amb el patrocino del padre Juan de Cusanza i la direcció d'obres de Juan de Badajoz "El Viejo" es substituí l'antic absis romànic per la Capilla Mayor gòtica de planta rectangular.
El creuer té la coberta de volta de canó de pedra i la de la Capilla Mayor es d'arcs tercelets. El tercelet o arc tercelet és cadascun dels nervis o arcs d'una volta de creueria complexa.
El retaule major gòtic fou traslladat l'any 1.920 des de l'església de Santo Tomás de Pozuelo de la Orden, un petit poble de la província de Valladolid fins a la basílica de San Isidoro. Aquell anys la parròquia de Pozuelo de la Orden pertanyia al bisbat de León. El retaule substituí el que hi havia a la basílica que fou destruït per un incendi provocat l'any 1.811 per l'exèrcit francès que també transformà el Panteón Real en un estable...
El van fer entre 1,525 i 1.531 amb feines de talla i assemblatge encara gòtiques. Té predel·la, tres cossos i set carrers. Un guardapols amb decoració vegetal en el que també hi ha animals , dracs i altres éssers fantàstics.
Consta de vint-i-quatre taules pintades per Lorenzo de Ávila, Antonio Vázquez i Andrés Melgar amb escenes de la vida de la Mare de Déu, la Passió de Crist i la vida de Sant Tomàs ( titular de l'església d'on procedeix el retaule, actualment en ruïna.
A la part inferior del carrer central hi ha una custòdia de plata que substitueix una escultura de Sant Tomàs. Una custòdia és una peça d'or o un altre metall preciós en la que es col·loca l'hòstia després de consagrar-la perquè l'adorin els fidels. També s'anomena ostensori. A sobre de la custòdia hi ha una talla de l'Assumpció sota dosser que no es considera original del retaule. Sota la custòdia hi ha una urna neoclàssica de plata feta l'any 1.847 per l'argenter lleonès Antonio Rebollo que conté les restes de San Isidoro.
De la capçalera romànica del segle XII només es conserven els absis semicirculars de les capelles laterals. La protagonista de la propera fotografia és la capella absidal del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).
L'absis que acull aquesta capella us el vaig ensenyar a la primera entrada dedicada a la basílica. Només es veu parcialment perquè la resta queda a l'interior del cos rectangular de l'absis gòtic del segle XVI.
Girem cua i abans de sortir de la basílica ens aturem un moment per observar l'escacat de la base d'un dels pilars cruciformes amb semicolumnes adossades.
Sortim de la basílica i només en cinc minuts passejant arribem a El Arco de la Cárcel , una de les quatre entrades de l'antiga muralla romana de León. Només sortir del recinte emmurallat anem a la dreta per la Calle Carreras i continuem per la Avenida de los Cubos. A la propera entrada dedicada a León, passejant per aquests dos carrers gaudirem de la muralla lleonesa.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada