Agafem el tramvia 22 per pujar a la biblioteca de Strahov.

Passejar per Praha pressuposa acostumar-se a caminar per les llambordes i vigilar amb la gran quantitat de tramvies que recorren la ciutat.El número 22 ens facilita arribar a la zona del Castell, Loreto i el Monestir de Strahov. Un cop creuem el riu Vltava ( Moldava ), molt aviat comencem a pujar el turó en el que descobrirem una biblioteca extraordinària ...

L'any 1.140 el príncep txec Vladislao i el bisbe Jindrich Zdik van fundar aquest monestir, en el que des de 1.143 han viscut els monjos premostratencs. Recordeu que en el nostre Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, els premostratencs hi van viure 650 anys.

Com podeu veure a les fotografies, l'aspecte no es correspon amb el que tenia quan el van fundar al segle XII. Nombroses destruccions continuades són les responsables de que quedin pocs espais que conservin l'estil romànic. L'estil que predomina és el barroc de finals del segle XVII.

Arribo a la porta de la biblioteca i,... està tancada ! Són dos quarts d'una i és hora de dinar. Els nostres horaris són molt diferents. Però a la una podrem entrar. Voleu visitar aquesta biblioteca barroca?

La Sala de Filosofia i la Sala de Teologia ens esperen a la Strahovská Knihovna ( Biblioteca de Strahov).

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 4 ).

De les històries que explica l'arxiver, la més sorprenent és la de la gran rata. Fa deu anys uns treballadors estaven restaurant l'església parroquial de Vilanova de la Sal. Calia desmantellar un edifici annex que feia de sagristia. Damunt hi havia una mena de golfes i un accés al terrat. En el moment que un dels paletes va donar un cop, el terra es va enfonsar aproximadament un metre. Va aparèixer un fals sostre entre el trebol del primer pis i les golfes. Ningú coneixia l'existència d'aquest espai.

Molt sorpresos van veure uns sacs tots bruts de cendra. En obrir els sacs hi van trobar diverses caixes de fusta. Se suposa que les cendres eren per conservar millor les caixes. En una de les caixes va aparèixer una rata grossa , morta i seca ( semblava dissecada). A sota hi havia 77 pergamins ben plegats i en bon estat de conservació. A les altres caixes hi havia llibres vells sobre la comptabilitat del monestir i algun llibre de la biblioteca.

Després de remenar una estona i deduir el valor de la troballa, decidiren tornar a posar els pergamins a la caixa de fusta, tancar-la i avisar a les autoritats. Però..., sorpresa, no hi cabien i no podien tancar-la !

Els pergamins, fets habitualment amb pell de corder, vaca o cabra, en contacte amb l'aire s'havien unflat i no cabien a la caixa. Això vol dir que la caixa de fusta estava tancada al buit...

Però, com s'ho van fer fa 170 anys per aconseguir-ho? Quina antiguitat tenien els pergamins? I, quin  era el paper de la gran rata?

Molt aviat al blog descobrireu la solució d'aquest enigma.

Atentament.

Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 2 ).

Al terme de Castelldans ( Les Garrigues ) , al costat de la carretera que uneix aquest poble amb Aspa, trobem una antiga masia que serà el centre neuràlgic de Mas de Melons. Els promotors d'aquesta proposta  de rehabilitació i adequació en el marc del projecte Secans, són la Generalitat de Catalunya ( Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ) i el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. L'arquitecte responsable és Josep Bunyesc i Palacin.

La rehabilitació i adequació permetrà que la masia i el magatzem tinguin un ús administratiu, oficines, sala d'exposicions, sala d'actes,.... Els enamorats dels secans esperem fer aviat un curs en aquest espai. El presupost del projecte és de 614.399,25 €. És la primera obra pública de Lleida en incorporar el cotó reciclat com aïllant, un material 100 % natural.

A la documentació medieval, després de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, ja apareixen referits els termes de Mas de Melons i Matxerri. L'any 1.151 aquestes terres van passar a mans dels templers. Al segle XV el propietari era el prohom de la ciutat de Lleida Onofre Cerveró. Als segles XVII i XVIII era propietària la Cartoixa d'Escaladei. Actualment és de la Generalitat.

Podem deixar el cotxe a la zona d'aparcament i començar a caminar per les rutes proposades. Trobarem plafons, cartells i senyals amb diferents explicacions d'arquitectura popular, sobre les espècies que podem veure passejant, i, molt important, sobre els períodes en els que no es pot passar per segons quins camins...

L'obra està acabada, i per començar a caminar la seva primera proposta era l'exposició "Els secans de Ponent". Però comencem malament, perquè aquesta exposició que ja estava preparada per visitar-la...

Molt aviat descobrireu al blog el misteri .

Atentament.

Senyor i

Vint-i-sis contes.

Fa pocs dies Quaderns Crema va editar el nou llibre de Sergi Pàmies " Cançons d'amor i de pluja". L'escriptor nascut a París va entrant a l'edat madura a la mateixa velocitat que la meva, els dos vam néixer l'any 1.960. Sempre m'ha agradat la seva construcció a l'hora d'escriure. Històries genials amb finals sorprenents, omplen els seus llibres. Fer-se gran implica un canvi en la interpretació de les sensacions i els sentiments; i una relativització del que ens toca viure.

Abans de començar la lectura dels vint-i-sis contes, una declaració d'intencions: " Les millors cartes d'amor són fetes pels que no estan enamorats" Santiago Rusiñol  ( Màximes i mals pensaments ).

A la pàgina 127 comença El nínxol, en el que l'autor es despulla i parla dels tres germans López Raimundo; el seu pare Gregorio  i els tiets Antonio i Joaquín. El conte comença retratant una situació sorprenent, el protagonista porta al maleter del cotxe una làpida en la que podem llegir: Depositat el cadàver d' Antonio  López Raimundo el 23 de juliol de 1.936. Descobrir que hi fa aquesta làpida al maleter del cotxe ens porta a conèixer moments dolorosos de la família.També llegireu que no tot és el que sembla o el que s'ha explicat sempre, i sabreu qui va assassinar realment al tiet Antonio...

Alguns contes comencen amb una genialitat, com  Humor : " No es just que pugui donar el meu cos a la ciència i no a les lletres ....."

El llibre acaba amb La posteritat en el que el protagonista , el mort, ha previst tots els detalls del seu funeral.... Però tot no es pot preveure i l'actitud dels assistents al final és demolidora.

Sergi Pàmies ens acarona i copeja amb la mateixa intensitat.

Atentament.

Senyor i

Després d'esclafar la primavera ...

A l'entrada 21.srpen 1968 ( 21 d'agost del 1.968 ), recordàvem el 45è aniversari del final sobtat de la Primavera de Praha. Txecoslovàquia envaïda per les tropes del Pacte de Varsòvia, despertava del seu somni i entrava en un malson...
Sembla que l'estàtua eqüestre de sant Václav ( Wenceslao ), obra de Josef Myslbek, domini amb la seva mirada aquest gran espai urbà.

Malgrat que el sistema repressiu soviètic va durar vint anys més, als cinc mesos d'aquests fets, concretament el 16 de gener del 1.969; l'estudiant Jan Palach es va immolar en aquesta plaça.

Tres dies després de transformar-se en una torxa humana, Jan Palach moria .Els funerals del dia 25 de gener del 1.969 van ser un acte massiu de protesta. Només havia passat un mes quan un altre estudiant, Jan Zajíc, s'immolava de la mateixa manera a la plaça. Dos mesos després, Euzen Plocek, feia el mateix a Jihlava.

Una senzilla placa recorda a dos d'aquestes tres persones que no podien viure sense llibertat. Concretament les dues que van morir a la plaça.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l' AMBA ( 3 ).

L'Arxiu generat des de 1.166  el va classificar , ordenar i engrandir al segle XVIII Jaume Caresmar i Alemany, historiador i eclesiàstic destacat dels premostratencs. Va ser nomenat en dues ocasions abat del monestir de Santa Maria de Bellpùig de les Avellanes, a Os de Balaguer.

Va dedicar grans esforços a classificar i ordenar la gran quantitat de pergamins que hi havia al monestir. Però tota aquests feinada va resultar truncada com a conseqüència de la Desmortització de Mendizábal ( 1.836 - 1.837 ) . L'arxiu dels premostratencs i tot el monestir va ser saquejat i espoliat. 

L'arxiver m'explica curiositats com la dels llibres que van retornar al monestir però als que prèviament havien retallat els segells per amagar el seu origen... A la propera fotografia podeu veure , perfectament , la retallada....

Expliquen que un sabater de Balaguer embolicava les sabates amb els immensos fulls d'un diccionari molt antic..I si això us sembla sorprenent..., diuen que els fonaments d'algunes cases d'Os de Balaguer els van fer amb els grans llibres pispats a l'arxiu del monestir.

Dels vint-i-set armaris metàl·lics que trobareu a la sala de treball i consulta, només els dos del fons contenen caixes amb el fons antic.

Però si les històries del sabater de Balaguer o dels fonaments de les cases d'Os, us han sorprès, espereu a descobrir la de la gran rata, és al·lucinant !

Atentament.

Senyor i  

Aquest vespre al veure el primer estel ...

Josefov ,antic gueto o barri jueu de Praha, és una de les descobertes imprescindibles si visiteu la ciutat. L'any 1.906 es va crear un museu per conservar les peces procedents de les sinagogues del barri. El van tancar durant la Segona Guerra Mundial i, fins l'any 1.994 no va ser retornat a la comunitat jueva.

Un cop visitat el museu, les sinagogues i el cementiri jueu ; passejar pels carrers del barri és un luxe.

Encara emocionat per les sensacions de la sinagoga Vella-Nova, una de les més antigues d'Europa, fundada l'any 1.270, on diu la tradició que hi ha el cos inert del Golem;  una furgoneta em sorprèn..." King Solomon. Original kosher restaurant since 5.760". Al girar, torno a mirar la part del darrere per assegurar-me del que he llegit.

Està molt clar, aquest restaurant que segueix la llei jueva a l'hora de menjar, està al servei del públic des de l'any 5.760. Com podeu veure la comunitat jueva no viu al 2.013. El canvi d'any jueu es celebra el primer i el segon dia de Tisheri ( el nostre setembre-octubre ).

L'any nou jueu, Rosh Hashaná, comença avui al capvespre al sortir el primer estel, i continua els dies 5 i 6 de setembre.La vigília del Rosh Hashaná, el so del shofar ( banya ), convida a la comunitat jueva a la meditació crítica i al penediment.Aquests dies de reflexió, penitència i oració acaben amb el Yon Kippur ( dia del perdó), que començarà el 13 de setembre al vespre.

El calendari comença amb la Gènesi del món, que segons la tradició jueva, va passar el 7 d'octubre del 3.761 abans de Crist.

Totes les cultures tenim moments de reflexió i penediment. Sembla que volem esforçar-nos en la diferència, quan l'esforç hauria de ser per el coneixement mutu, el respecte i la vida en pau.

Per cert, aquest vespre, demà i demà passat comença l'any 5.774 dels jueus.

Atentament.

Senyor i

La posada.

Els primers anys del segle XX la capçalera del riu Flamisell , a la Vall Fosca, va viure una gran revolució... Grans quantitats de treballadors van arribar-hi per fer una feina molt dura.

Leonardo Vidal, avi de l'actual propietària, i el seu cunyat Josep Gallart, van construir a Senterada una posada i una botiga d'ultramarins. Un s'ocupava de subministrar aliments a la gent que treballava al nord de la vall, i l'altre de l'hostal. 

Amb el pas del temps en Leonardo es va quedar el negoci. Quan va morir, la seva dona Maria Rollan, va regentar el negoci fins l'any 1.977 , en que es va jubilar. L'hostatgeria i la botiga van tancar les portes.

L'any 2.001 la seva neta va decidir reobrir el negoci. Primer el cafè-bar i posteriorment la casa de turisme rural, amb vuit habitacions  a la que la Generalitat ha concedit quatre espigues , la màxima distinció possible. 

Si aneu Senterada, atureu-vos a Casa Leonardo, un racó que ens parla del gran canvi viscut a la zona ara fa cent anys. Si obriu els ulls veureu, ràpidament, detalls que ens parlen del passat com, per exemple, el tirador i els vidres de la porta d'entrada.

No dubteu a demanar als propietaris que us ensenyin l'antiga botiga. Si ja teniu uns anyets segur que recordareu alguns dels productes, la venda a granel, les balances, el molinet de cafè ...

Però tornem al començament de l'entrada d'avui... Algú de vosaltres s'imagina per què el Josep i el Leonardo van obrir aquest negoci? Què feien tanta i tanta gent treballant al nord de la Vall Fosca?

Atentament.

Senyor i

21.srpen 1.968.

Passejar per Praha és molt difícil d'oblidar, no seré jo el que descobrirà la bellesa de la ciutat. La capital de la regió de Bohemia i de la República Txeca té un casc històric que des de 1.992 és Patrimoni de la Humanitat. La Plaça de Wenceslao ( Václavské námessti ) va ser fundada per Carles IV l'any 1.348 i durant segles s'anomenava el mercat de cavalls. A la Primavera de Praha i la Revolució de Vellut va acollir grans manifestacions...

La casualitat ha fet coincidir la meva passejada per aquest immens espai amb la celebració del 45è aniversari del final contundent de la Primavera de Praha. Una pantalla gegant i els plafons plens de fotografies amb explicacions en txec i anglès s'encarregaven de recordar el 21 d'agost del 1.968 ( 21.srpen 1.968 ) .

El 21 d'agost del 1.968 va acabar , a la força, la Primavera de Praha. Tancs i soldats del Pacte de Varsòvia , amb l'excepció de Romania, van ocupat les principals ciutats de Txecoslovàquia. L'Operació Danubi  va polvoritzar el somni d'un socialisme de rostre humà.

Les autoritats del Kremlin van decidir avortar l'experiment txecoslovac. La matinada del 21 d'agost des de 18 llocs estratègics de la frontera txecoslovaca van entrar les tropes del Pacte de Varsòvia. Els paracaigudistes soviètics van ocupar els aeroports de Praha i Bratislava.

En poques hores els dirigents txecoslovacs van ser detinguts per agents del KGB. La gent va protestar, però la raó de la força va guanyar a la força de la raó.

Les reformes democràtiques promogudes per Alexánder Dubcek  no van agradar als dirigents soviètics, i malgrat que el poble cridava rusove tahnete domu ( russos a casa) , el sistema repressiu va durar vint anys més...

La gent que s'aturava una estona davant dels plafons i la pantalla gegant s'emocionava recordant... Fins i tot algunes llàgrimes van lliscar dels ulls infinitament clars d'alguns txecs fins caure a les llambordes que omplen la ciutat.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 2 ).

Robert Porta, l'arxiver, m'explica només entrar a l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (AMBA), que l'espai on està ubicat l'arxiu històric, era el noviciat. Aquí feien les classes d'aquest temps de prova  a l'inici de la vida religiosa.

Aquesta és la sala de treball i de consulta. Forma part de l'edifici noucentista construït l'any 1.924. És l'espai de treball de l'arxiver i lloc de consulta dels usuaris. Hi ha una petita part del dipòsit i la biblioteca hemeroteca auxiliar de l'Arxiu històric dels Germans Maristes de Catalunya.

L'arxiu és d'accés lliure. Cal demanar cita prèvia i explicar el motiu de la consulta. Evidentment caldrà que ens identifiquem. 

Del 1.166 al 1.835 van habitar el monestir els premostratencs. De l'antic arxiu i biblioteca, avui queda ben poca cosa a l'AMBA.

Gairebé tota la documentació que formava part d'aquest arxiu ha desaparegut, està en mans particulars, o bé forma part de diferents arxius públics i privats...

Voleu saber el per què?

Atentament.

Senyor i

Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 ).

Al juliol del 2.010 l'entrada Artesans de la Lleida Medieval ens va permetre passejar pel carrer Plateria i descobrir l'ofici de la gent que treballava fa uns segles al Ravalet de la plateria. Amb satisfacció vam comprovar que encara queden artesans en aquest carrer. 

Avui començo una sèrie d'entrades en les que veurem carrers que ens parlen d'oficis antics. Per documentar-me he consultat a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (I.E.I) el llibre de Josep Lladonosa " Els carrers i les places de Lleida a través de la història".

Sortim de l'I.E.I per la porta de la Catedral Nova, i girem a la dreta. El segon carrer que trobarem a la nostra esquerra ens transporta a la Lleida medieval, és el carrer Caldereries.

Veureu, quan arribeu al bar, que el carrer es bifurca . Continuant recte s'arriba al carrer de l'Almodí Vell  , si gireu a la dreta el carrer Caldereries s'enfila fins arribar al carrer Carniceries.

El carrer Caldereries és dels pocs carrers de la nostra ciutat que mai ha canviat de nom des del segle XIV. Al segle XII estava inclòs a la moreria, però aviat hi van treballar calderers àrabs i cristians. Al segle XIV hi havia diversos obradors, on es fabricaven tota mena de recipients de coure. Era tanta la feina que feien que, fins i tot, ocupaven la via pública. No queda rastre dels artesans.

La propera fotografia la vaig fer a Istanbul, on encara existeixen els gremis que ocupen zones concretes de la ciutat.

 

Abans de tornar al Carrer Major, doneu un cop d'ull al número 2 del carrer que estem descobrint avui. Cal fer un salt en el temps i situar-nos a finals del segle XIX. En aquest edifici que fa cantonada amb el carrer Major va néixer  l'any 1.875 i va viure la seva infantesa el pianista lleidatà Ricard Vinyes.

La caldereria, ofici o art de treballar metalls per a fer-ne calderes i treballs d'ornamentació, ja no existeix al carrer que porta el seu nom.
Atentament.
Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 1 ).

A l'entrada El gaig blau al costat de casa, vaig parlar-vos dels secans de Mas de Melons, un espai que tenim pocs quilòmetres de la nostra ciutat i que forma part de la Xarxa Natura 2.000. Malgrat la proximitat, és un gran desconegut per a la majoria dels lleidatans... En aquest paisatge estepari podem veure ocells d'observació molt desitjada i buscada pels ornitòlegs.

Si sou prou pacients i el visiteu sovint, podreu veure una colla d'ocells poc comuns. Gaig blau, ganga, sisó, trenca, calàndria, torlit, terrerola,cogullada,...

La presència de preses ( guatlles, perdius, conills,...), fa possible la vida de diferents rapinyaires com l'àguila daurada, àguila cuabarrada, àguila marcenca, esparver cendrós, falcó mostatxut, falcó pelegrí,....

Però, a més a més dels valors naturals, els enamorats de l'arquitectura popular xalareu amb les construccions de pedra seca: cabanes de volta, pous, basses, cisternes, parets, tancats per al bestiar,...

La Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, tindrà el seu centre d'interpretació, actualment en obres. El voleu veure?

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 1 ).

Molt atentament, la gent de recepció avisa l'arxiver. Mentre espero, camino altra vegada pel claustre romànic d'aquest monestir fundat al segle XII per l'ordre religiosa dels premostratencs, que hi van viure 650 anys.

Surto un moment al porxo d'entrada al monestir i torno a observar les grans portes penjades a la paret.  L'any 2.001 es va iniciar el projecte "un monestir de portes obertes". Res millor que aquestes antigues portes fetes entre els segle XVII i XVIII com a símbol del projecte. Provenen d'una de les portes de l'antiga muralla del monestir, la porta agrícola.

Encara podeu veure aquesta porta on hi ha actualment el monument a Joan d'Organyà, premostratenc fundador del monestir .

La noia de recepció surt un moment al porxo per comunicar-me que en Robert Porta, arxiver del monestir, ja em pot atendre. Ens saludem , pugem unes escales i ...

Voleu entrar a l'AMBA ( Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes) ?

Atentament.

Senyor i

Füsun.

L'escriptor turc Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura l'any 2.006, va concebre un projecte sorprenent... El museu de la innocència , editada per Mondadori amb traducció de Rafael Izquierdo, ens explica detalladament la història d'amor obsessiu que Kemal sent per Füsun, una parenta llunyana. 

La lectura del llibre ens permet gaudir del retrat d'Istanbul de l'últim quart del segle XX. A l'epíleg Kemal li explica a Orhan Pamuk la seva història d'amor i li demana que en faci una novel.la.

Però El museu de la innocència no sabem si és un museu que neix d'una  novel·la o una novel·la que neix d'un museu ...

Orhan Pamuk, va comprar al cor d'Istanbul l'any 1.999 un edifici molt atrotinat per transformar-lo en museu en el que situaria una història d'amor. Tot el museu està basat en els personatges ficticis de la novel·la. L'edifici està a prop de la,  malauradament famosa, plaça Taksim.

Centenars d'objectes de la vida quotidiana de Füsun estan exposats en les 83 vitrines del museu, corresponents als 83 capítols del llibre. Molts dels objectes els robava Kemal quan visitava Füsun a casa dels seus pares. Si voleu entrar gratuïtament al museu, només cal portar el llibre i a l'entrada que hi ha a l'últim capítol us estamparan amb un segell de cautxú, una papallona...

Si esteu per Istanbul, passejant pel Pont de Galata, i passa un Chevrolet del 56, obriu molt bé els ulls,potser veureu a Kemal Basmaci i Füsun Hanim...Aprofiteu també per olorar la ciutat ( pàgina 570):

..."En el puente de Galata abrimos las ventanillas y aspiramos felices ese olor de Estambul mezcla de algas, mar, guano de palomas, humo de carbón, tubos de escape y flores de tilo"...

En el proper vídeo podeu visitar virtualment el Museu de la innocència i escoltar a Orhan Pamuk explicant tot el complicat procés creatiu .

 El museu de la innocència , un retrat fascinat d'Istanbul.
Atentament.
Senyor i

Enfeinats al Forn Jordi.

Al juny del 2.009 a l'entrada Magdalenes per a intrèpids excursionistes , gràcies a la gentilesa dels propietaris del Forn Jordi de Prades,vam poder seguir fotogràficament l'elaboració de les magdalenes que ens mengem amb els nens i nenes de cicle inicial en arribar a l'ermita de l'Abellera després d'una passejada plena de bellesa.

Aquest passat mes de maig, el grupet de nenes i nens que em van acompanyar al forn, van veure que no estem parlant de pastisseria industrial, sinó de feina molt casolana. La batedora gegant va tornar a barrejar ous, oli, llevat, sucre i farina.

Enguany,a més a més de les fotografies, tenim un petit vídeo que recull la feina feta pel Jordi i el seu ajudant amb la mànega de pastisseria, el sucre , el forn...

Gràcies per la vostra paciència. Espero que els nens i nenes recordin l'estada al vostre forn i la bona feina que feu cada dia.
Atentament.
Senyor i