Entrem al Mas...

El mes de  setembre del 2.013 a l'entrada "Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 3 )" us explicava que la rehabilitació i adequació de l'antiga masia i dels magatzems feta per l'arquitecte Josep Bunyesc i Palacin ja estava acabada, però que l'edifici estava tancat i barrat. L'exposició "Els secans de Lleida", produïda per IBC Solucions Audiovisuals, quedava atrapada al seu interior sense possibilitat de visitar-la en directe. Però gràcies a la fotografia esfèrica de Jordi Clariana, la poguérem gaudir virtualment...

Però des del mes de juliol del 2.017 si us apropeu al Mas els dissabtes, diumenges i festius de les nou del matí a les dues de la tarda trobareu la porta oberta...

Moltes vegades, després d'una llarga passejada per la Reserva Natural de Mas de Melons m'havia apropat al Mas amb l'esperança de poder-hi entrar. Fins i tot al coincidir amb el guarda pels camins, ell tampoc tenia clar quan els enamorats d'aquesta zona estèpica podríem gaudir del Mas rehabilitat.

Només entrar trobareu molta informació sobre Mas de Melons: plànols, sortides ornitològiques, tallers i mostres, excursions, exposicions temporals... Totes les activitats són gratuïtes prèvia inscripció.

Visitar personalment l'exposició de la que havia visitat virtualment cada racó, és to un plaer. Mentre visiteu tranquil·lament aquest espai expositiu us acompanyarà una magnífica volta de pedra.

La rehabilitació i adequació de la masia i els magatzems, un projecte de l'any 2.012, ha permès transformar l'antic edifici en un espai d'us administratiu, oficines, sala d'actes, sala d'exposicions... Comencem a treure el nas pels espais del mas, començant per la sala d'exposicions de la planta baixa.

L'espai Bosc d'Auriculars, us permetrà escoltar els sons dels secans lleidatans. Sense presses, observeu la pantalla i escolteu: el gaig blau, la ganga, el torlit, la perdiu roja, el xoriguer petit, el mussol comú, l'abellerol, la xurra, el sisó, el gripau corredor, la guineu... Sons que podreu escoltar en directe quan passegeu per la Reserva Natural del Mas de Melons.

Les zones estèpiques són d'una espectacularitat minimal. Si observeu amb atenció el paisatge trobareu que, malgrat els sols àrids, salins o guixencs, la flora especialitzada és impressionant...

No oblideu d'aturar-vos als plafons que ens expliquen el diàleg entre l'home i la terra on descobrireu les tipologies de les cabanes de volta, la seva tècnica constructiva, les estances de les cabanes...

Deixem la sala d'exposicions i la planta baixa per pujar a la primera planta on trobarem la gran sala d'actes, que ocupa l'espai central de l'antiga masia amb les obertures de dos balcons i dos finestrals a la façana principal.

Aquest espai té un altell, que podeu veure a la propera fotografia, al que podem accedir per una escala que hi ha a l'habitació contigua. L'estructura de fusta d'aquest altell és de nova construcció.

A l'esquerra de la sala d'actes, sota l'altell, tenim un espai menys espectacular, però força acollidor, per fer reunions en les que la llum natural comparteix protagonisme amb el sostre de fusta.

Per les finestres podem veure la nova coberta dels magatzems i els diferents espais on dormen els ramats d'ovelles després de pasturar per la Reserva Natural del Mas de Melons.

Deixem el Centre d'Interpretació de Mas de Melons i, abans de marxar, donem un últim cop d'ull a la colla de caixes niu que hi ha als magatzems.

No deixeu de consultar la web de La Llena. Serveis i projectes ambientals on trobareu el programa de cursos, jornades i sortides que es fan a Mas de Melons.
Atentament.
Senyor i

Botigues amb restes arqueològiques ( 1 ).

A les entrades "Al soterrani de la llibreria" i " No només al soterrani", publicades el passat mes de gener, vàrem donar un cop d'ull a l'antic celler del segle XVII amb parets i volta de pedra del soterrani, a les restes de la façana de la planta baixa, i a l'antiga porta de pedra de la tercera planta que es conserven a la llibreria Caselles al número quaranta-sis del carrer Major de Lleida. 

Al llarguíssim Eix Comercial de la capital de Segrià hi ha una colla de botigues amb restes arqueològiques visitables. Avui comencem a visitar-les virtualment recordant les restes que ja vam veure fugaçment quan vam entrar a les botigues centenàries de la ciutat. Parlo de la joieria Lavaquial de la plaça de la Paeria número nou i de l' Antiga Casa Inglés del carrer Major número setanta-vuit.

El dia 8 de desembre de 1.890 Joan Lavaquial obrí la selecta joieria Lavaquial del la que avui la Maria Antonieta, quarta generació de la nissaga de joiers, és la responsable. Un negoci que conserva en la seva estructura restes d'una paret mitgera dels segles XIV - XVI , un cup i un celler dels segles XVI - XVII.

Les restes estan perfectament integrades a la botiga gràcies al projecte de rehabilitació de l'arquitecte lleidatà Ramon Maria Puig i Andreu. És impressionant observar el gran cup, en perfectes condicions de conservació, que ocupa dos pisos. A la propera fotografia podeu veure la part superior que actualment té la funció de lavabo.

Al pis inferior el cup s'ha transformat en un petit espai per descansar i pensar detalladament quines joies i complements comprareu... Us sorprendran les magnífiques rajoles  que folren aquest espai cilíndric.

L'espai del soterrani que fa de magatzem, probablement fou un antic celler. A la propera fotografia podeu observar la volta de pedra.

Deixem la joieria per passejar pel carrer Major fins on hi havia l'Antiga Casa Inglés, una armeria oberta l'any 1.874 per Josep Inglés. Malauradament la seva besnéta Laureana , quarta generació, tancà el negoci familiar el 15 de juliol del 2.015 després de 141 anys obert al mateix edifici.

Al local podem gaudir de les restes del casalot medieval construït durant els segles XIII - XIV. Al pujar per l'escala que s'enfila fins ala primera planta es passava a tocar la magnífica paret de l'antiga cuina amb una colla d'orificis que servien de prestatge.

A la segona fotografia d'aquesta sorprenent paret podeu veure que la Laureana ja havia retirat gairebé tots els objectes que tenia als antics "prestatges" de l'antiga cuina. La fotografia està feta pocs dies abans de tancar la botiga centenària.

Si pujar a la primera planta tenia premi, baixar al soterrani de l'antiga armeria també ens recorda l'antic casalot sobre el que es construí l'edifici actual. En aquest espai, en el que hi havia els armaris de seguretat i es guardaven les caixes de munició, hi ha arcs que ens parlen de la Lleida medieval. La munició menys perillosa no estava tancada als armaris, com les caixes de perdigons que podeu veure a la dreta de la propera fotografia.

Al soterrani també es conserva una volta de maó per la que es "passejaven" els cablejats elèctrics de l'antiga armeria. Suposo que malgrat el canvi de propietaris la llei els obliga a la conservació d'aquestes  restes arqueològiques i que si ho demaneu les podreu visitar.

Després de recordar les restes que acullen les botigues centenàries de la ciutat, començarem un periple per l'Eix Comercial per descobrir les restes que amaguen les nostres botigues.

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 34 ).

Quan arribem al final de la Rambla de Ferran girem a l'esquerra per continuar passejant pel carrer d'Anselm Clavé fins al número quaranta-tres on ens espera una casa modernista atribuïda a Francesc de Paula Morera i Gatell que, des de 1.906 durant trenta-cinc anys, fou l'arquitecte municipal de Lleida.

El carrer d'Anselm Clavé no convida a gaudir-ne i per això no ens fixem gaire en els seus edificis però puc assegurar-vos que la petita casa protagonista de l'entrada d'avui mereix que ens aturem a mirar-la i admirar-la.

No és un edifici catalogat i m'ha costat documentar-me, però al primer llibre de la col·lecció La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana titulat " Morera, arquitecte modernista ? " de Frederic Vilà i Tornos, editat per l'Ajuntament de Lleida l'any 1.982, hi vaig trobar la primera referència.

A la pàgina vint-i-quatre, Frederic Vilà explica sobre l'edifici quaranta-u dels gairebé centenar dels que parla el llibre dient:

a) Vivenda al carrer Anselm Clavé.

b) Per deducció cal situar-lo pels voltants de l'any 1.922.

c) Atribuïda a en Morera.

d) Arxiu particular.

e) Actualment existent ( recordeu que el llibre és del 1.982, amb data d'avui també existeix ).

Una segona referència la vaig llegir a la pàgina vint-i-vuit del llibre " Guia de Lleida. Una gran ciutat tota per descobrir ", editat l'any 2.015 per la Universitat de Lleida i dirigit pel Ximo Company.

Quan parla del carrer d'Anselm Clavé podem llegir: " Al núm. 43 hi ha un peculiar habitatge ( ca 1.920 ) atribuït a Morera i Gatell, on hi preval l'elegància de la tribuna i de la balustrada, així com el fi tractament del mur." Les fotografies anteriors donen la raó al petit text del llibre i a la següent, de detall, podeu observar atentament una de les dues finestres ovalades idèntiques de la balustrada.

 El primer pis pot presumir de la senzilla barana de ferro forjat del petit balcó, de la balconada amb una balustrada amb balustres de pedra i de la tribuna de la que podeu gaudir detalladament a la quarta fotografia.

Fixeu-vos en la colla de mènsules que sostenen la cornisa, totes decorades i el fris de sota també amb un treball que envelleix la coronació del misteriós edifici.

Les set finestres del segon pis, acabades en un arc de mig punt, tenen a la part superior una decoració floral de marqueteria com podeu apreciar a la propera fotografia de detall.

Deixem el carrer d'Anselm Clavé per continuar passejant per la nostra estimada ciutat a la recerca de més cases singulars, però una mica preocupats perquè alguns d'aquests edificis no estan catalogat ni protegits.
Atentament.
Senyor i

A poc a poc...

L'estiu passat us explicava que la Paeria estava restaurant el Pilar del General i renovant  íntegrament el malmès carrer del General, un dels accessos transversals entre el Centre Històric i el Turó de la Seu Vella. Un carrer que formava part de la trama medieval de la Lleida del segle XIII.

Recordeu que el Pilar del General forma part de l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII coneguda com el Porxos de Dalt.

Les obres per rehabilitar una superfície de gairebé tres-cents metres quadrats tenen un pressupost d'uns 137.000 €. Estava projectat acabar-les a finals del passat mes de juny, però està clar que es fan a poc a poc...

Des del  mes d'octubre podem veure la restauració del Pilar del General però encara ens caldrà esperar bastant per tornar a passejar pel carrer del General. Si compareu la propera fotografia amb la primera de l'entrada d'avui podreu valorar la feina feta.

Les "Obres del projecte de reurbanització del carrer del General, dins l'àmbit del portal Magdalena/Noguerola de Lleida", responsabilitat de l'Empresa Municipal d'Urbanisme de Lleida S.L. avancen molt lentament en l'intent de retornar l'antiga funció al carrer, salvant un desnivell de quinze metres.

El mal estat del carrer fa molt difícil conservar l'estructura d'origen medieval i dignificar l'atrotinat espai que amaga part de la nostra història.

Quan les obres acabaran podreu veure al blog el resultat d'aquesta dignificació imprescindible d'un dels carrers més antic de la ciutat de Lleida.

De moment podem gaudir del Pilar del General, que fou construït, adossat a l'estructura dels porxos medievals, al voltant de 1.730 i que s'anomena així perquè en aquest lloc hi tenia casa el Diputat General de Catalunya. Al pilar es penjaven els requeriments de l'antiga Generalitat i posteriorment els principals documents reials i del municipi. Si observeu l'àngel que hi ha a l'esquerra del bust podreu llegir-hi 1.759, amb un cinc sorprenent...

El bust, dedicat a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos - primer Marquès de Blondel de l'Estany- que fou el responsable d'obres que modernitzaren la ciutat de Lleida, està actualment net com una patena.

En aquest pilar antigament hi havia una argolla a la que lligaven als delinqüents per exhibir-los i humiliar-los públicament.
Malgrat la neteja encara costa llegir la part inferior esquerra de la placa datada el 15 de maig de 1.958 per la degradació del material amb la que està feta.

El text diu: "A la memoria del Marqués de Blondel que de forma meritoria ejerció el gobierno de la ciudad de Lérida desde 1.785 (..) 1.794.  (Sus) edictos fijados en este pilar, con(tribu)yeron (efic)azmente a su mayor progreso y desarrollo.

XV - V - MCMLVIII"

Cal esperar per veure el resultat de la reurbanització del carrer del General. Quan sigui possible hi passejarem virtualment al blog.

Atentament.

Senyor i

Enfilant el cementiri de New Calton Burial Ground.

Després de visitar el nou Parlament d'Escòcia i l'abadia d'Holyrood tornem a la rotonda on s'acaba The Royal Mile, i en lloc de pujar per la via principal de la Ciutat Vella, anem a la dreta per Calton Road. Molt aviat anirem a la dreta per passejar entre les tombes del cementiri de New Calton Burial Ground.

L'objectiu de l'entrada d'avui és pujar al turó de Calton Hill, un dels millors llocs d'Edinburgh per mirar i admirar la ciutat. La construcció els primers anys del segle XIX de Waterloo Place afectà plenament l'antic cementiri de Calton i calgué traslladar les tombes afectades. El nou cementiri es construí entre 1.817 i 1.820.

Aproximadament hi ha unes mil làpides, monuments funeraris i tombes dels segles XVIII i XIX. Mentre pugem pel cementiri, si ens girem, podrem gaudir de vistes excepcionals del Park d'Holyrood, del turó d'Arthur's Seat, del nou parlament d'Escòcia i del palau d'Holyrood.

Abans de fer-hi el cementiri era una zona de pastures. Si van fer enterraments almenys fins l'any 1.874 i probablement fins a mitjans del segle XX.

Passejant entre les tombes podeu gaudir del nou parlament d'Escòcia, obra de l'arquitecte barceloní Enric Miralles i Moya, i dels turons d'Holyrood Park; la zona verda més gran d'Edinburgh de 260 hectàrees amb turons, llacs i jardins. S'anomena també parc de la Reina perquè es propietat de la corona...

Entre les tombes destaquen les d'alguns membres de la família de Robert Louis Stevenson ( 1.850-1.894 ), novel·lista, poeta i assagista escocès nascut a Edinburgh. Archibald Elliot, un dels principals arquitectes d'Edinburgh del segle XIX, està enterrat al cementiri. Una de les seves obres més destacades fou Waterloo Place. A la fotografia anterior, darrere de les tombes podeu veure el palau d'Holyrood.

Després de pujar les diferents terrasses est-oest que formen el cementiri, arribem al final, però encara queda un últim esforç per coronar el turó de Calton Hill. El conjunt arquitectònic del turó està inclòs al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, però abans de continuar enfilant el turó, al sortir del cementiri trobem The Burns Monument, edifici dedicat al poeta nacional d'Escòcia Robert Burns ( 1.759-1.796 ). El templet circular amb columnes corínties fou construït l'any 1.830 per l'arquitecte Thomas Hamilton.

Deixem el monument que recorda a Robert Bruns i continuem pujant el turó. L'últim esforç és un tram d'escales  que ens deixa al cim. A la propera fotografia podeu veure al centre The National Monument of Scotland, dedicat als soldats escocesos que van morir lluitant a les guerres napoleòniques. Dissenyat entre 1.823 i 1.826 per Charles Robert Cockerell i William Henry Playfair inspirant-se clarament en el Partenó d'Atenes. A la dreta The Nelson Monument, una torre de trenta-dos metres d'alçària que commemora la victòria de l'almirall Horatio Nelson ( 1.758-1.805 ) a la batalla de Trafalgar, en la que va morir.

A la fotografia següent, feta des del Castell d'Edinburg, podeu observar Calton Hill amb el mar del Nord al fons. Al centre, el monument a Nelson, darrere seu el Monument Nacional d'Escòcia, a l'esquerra l'observatori astronòmic amb la gran cúpula que acull el telescopi, i davant seu el monument dedicat a Dugald Stewart ( 1.753 - 1.828 ).

Dugald Stewart Monument és un homenatge al filòsof escocès i professor de la Universitat d'Edinburgh. Dissenyat per l'arquitecte William Henry Playfair i acabat l'any 1.831, s'inspira clarament en el monument de Lisícrates d'Atenes. Un temple circular amb vuit columnes corínties estriades i amb unes vistes impressionants d'Edinburgh.

Si visiteu la capital d'Escòcia i fa bon temps, no deixeu de pujar a Calton Hill perquè als vostres peus podreu observar detingudament la ciutat d'Edinburgh.
Atentament.
Senyor i