A l'entrada anterior dedicada a la llibreria Caselles, un negoci familiar de llibreria-papereria al número quaranta-sis del carrer Major de Lleida des del 1.934 però que començà l'any 1.914 com quiosc de diaris, vàrem donar un cop d'ull a l'antic celler del segle XVII que hi ha al soterrani. Al final de l'entrada us explicava que la llibreria amagava més secrets...
Pugem del soterrani per l'escala de cargol. Si al soterrani era molt evident la presència de les parets i la volta de pedra del celler, a la planta baixa les antigues restes estan una mica amagades.
A l'esquerra de la porta de vidre d'accés a la llibreria es poden apreciar restes de la façana de pedra de l'edifici antic.
Per descobrir més restes cal pujar a la tercera planta. Aquí no cal buscar-les, és molt evident que la porta d'emergència està col·locada aprofitant una antiga porta de pedra.
Obrint aquesta porta d'emergència accedim a un carrer ple d'història lleidatana, la Costa del Jan, que a l'època medieval era l'accés al barri jueu de la ciutat.
La tardor del 1.597 la Costa del Jan patí una esllavissada de roques que implicà una gran transformació del carrer. Accedim al costerut carrer passant per aquesta porta que sembla que separi dos mon i observem els grans murs de contenció que es van construir perquè el carrer fos segur.
Si pugem una mica les escales del carrer ben aviat podrem observar l'antiga porta de pedra gairebé a vista d'ocell. Us quedarà molt clar perquè el carrer té el nom de costa...
Explica en Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història" que el dia dos d'abril del 1.603 el Consell General acordà cedir als jesuïtes unes cases enderrocades de l'antiga cuirassa perquè poguessin edificar la seva residència. Durant uns anys el carrer s'anomenà Costa de la Companyia. Es van aixecar uns murs de pedra gruixuda per protegir-se de les esllavissades. Aquestes pedres procedien d'altres edificis, fins i tot potser de la mateixa sinagoga de Lleida perquè, afirma l'historiador lleidatà, entre els carreus hi ha columnes treballades...
Durant les obres de rehabilitació del call lleidatà, la Costa del Jan ha estat tancada i, com podeu veure a la fotografia anterior, les males herbes han ocupat bona part de l'escala. A la fotografia següent podeu constatar el canvi després del final d'aquestes obres.
Al final del tram d'escala, abans de baixar l'ultim fins al carrer Major, ens espera la font neoclàssica de la costa del Jan coneguda també com la font del governador Aparici. A la fotografia següent podeu observar-la atentament.
L'escut de Lleida de la part superior és dels anys 70 del segle passat. Aquesta font abans estava a la plaça de sant Francesc i l'any 1.884 es traslladà a la ubicació actual. Part de la font que hi havia anteriorment es va traslladar a la plaça de Ramon Berenguer IV i la coneixem com la font de l'Estació. La font es va trencar per la caiguda d'un mur...
Si compareu la fotografia anterior amb la propera podreu veure aquesta part de la costa del Jan durant les obres de rehabitilació del call i després de finalitzar-les. A més a més de la neteja evident de males herbes també constatareu que la barana central ja no existeix. La pintada de l'esquerra ha sobreviscut a les obres de rehabilitació...
Tornem a la llibreria Caselles i centrem la nostra mirada al brancal de la dreta de la porta de pedra. Gairebé a tocar del nou sistema de la porta d'emergència podem observar un forat al carreu central en el que es col·locava l'element que tancava l'antiga porta.
Al brancal de l'esquerra un altre carreu mostra un forat que tenia la mateixa funció, tancar bé la porta. El silenci i la solitud de la Costa del Jan i de la tercera planta de la llibreria Caselles és impressionant, sembla que el temps s'ha aturat...
Realment la porta d'emergència de la llibreria de referència de Lleida és una porta oberta a la història de la ciutat.Penseu que per aquest costerut carrer caminava el veí del call Crescas Abnarrabí, físic i cirurgià oftalmòleg que operà de cataractes, l'any 1.468, al rei Joan II...
Deixem la llibreria Caselles per tornar a passejar per l'Eix Comercial de Lleida on ens esperen altres restes arqueològiques visitables.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada