Aqua a l'Arxiu Capitutar ( 3 ).

Després de sorprende'ns amb les rogatives per la pluja continuem donant un cop d'ull als documents de la segona taula. Vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a l'exposició Aqua que avui descobriríem l'illa de Mallorca de la ciutat de Lleida...

El primer document del que us parlaré és un pergamí datat el 7 d'abril de 1.305, amb unes mides de 315 X 285 mil·límetres. En ell els blanquers lleidatans Arnau i Guillermo Escolar venen a Bertran d'Uliola, Canonge i administrador de les capellanies de la seu de Lleida, dues faneques i mitja d'hort situades a la partida de Fontanet en un lloc anomenat illa de Mallorca...

Lleida ha perdut gairebé tots els noms de carrers relacionats amb oficis però encara avui podem passejar pel carrer blanquers, sota el qual es conserven les adoberies de la ciutat, les més antigues ( segle XIII ) i millor conservades de tot l'estat, i les úniques que mantenen el sistema de proveïment d'aigua original.

Si voleu recordar la visita virtual que vàrem fer-hi  al desembre del 2.010 cliqueu el proper enllaç: " El gran misteri del carrer Blanquers ( 2 ) ".

Si ens apropem més, a la propera fotografia de detall podem llegir clarament a la quarta línia ...in insula vocata Maioricarum...

L'illa de Mallorca ja apareix documentada l'any 1.150, quan s'explica la repoblació de Cappont. Era una mitjana ( illa al mig del riu ) gran situada davant de la ciutat. Hi ha constància documental d'aquesta illa fluvial des del segle XII fins al segle XVIII. Sobre ella hi havia un dels extrems de l'antic pont de pedra. Fins al segle XVII fou propietat rural de l'horta de Lleida. A la propera fotografia de la cartel·la que hi havia a l'esquerra del pergamí, podeu veure l'illa assenyalada amb una fletxa vermella.

Deixem l'illa de Mallorca lleidatana per centrar-nos en el proper pergamí datat l'1 de juliol de 1.457 que ens explica que el prevere Bernat Carnicer redueix el que havia de pagar Llorenç de Rialp, notari de Lleida, per una terra anomenada Sot del Rei de Rufea. El motiu de la rebaixa de preu fou una inundació del riu Segre.

La propera fotografia de detall em va quedar molt malament, però si us esforceu una mica, a la cinquena línia es pot llegir ... inundacionem aquarum fluvii Sicoris...

El pergamí següent és una carta de donació i concessió feta per Ramon de Golmés, cedint a Guillem Babot, Joan de Gavet i a tots els hereus de Tabach, el pas per una sèquia i d'una peixera a canvi de 10 sous jaquesos anuals.

El pergamí especifica que els sous jaquesos han de ser de la millor moneda lleidatana i que el pagament anual es faria el dia de sant Joan. Datat el 23 de març de 1.246, el pergamí fa 395 X 245 mil·límetres.

Un petit pergamí ( 135 X 160 mil·límetres ), datat el 13 d'abril del 1.207 , explica una donació de quatre diners censals sobre els calciners que tenen vora del riu Segre Duran de Pena, Catala Corretger, Ramon Pere i Pere Folc.

El calcinaire separava el pèl de la pell. Després d'assecar les pells i netejar-les remullant-les a l'aigua i tallar-les eren lliurades als calcinaires que les tractava en aigua i calç per extreure el pèl i la carn amb el raspat. Al centre de la propera fotografia de detall podeu llegir la paraula ...calcinariis...

 L'últim pergamí al que avui donem un cop d'ull està datat l'1 de desembre del 1.199 i mesura 170 X 150 mil·límetres. És una donació feta per Duran de Pena ( que també apareix citat al pergamí anterior ) i la seva dona Gallarda, a favor de Pere de Talarn d'un calciner situat a la parròquia de santa Maria Magdalena.

Al final del document es deixa clar que l'escala de pedra que hi ha a la riba del riu Segre, davant del calciner, serà sempre d'ús comú per tothom. A la fotografia de detall podeu llegir, al centre, ..scala petre...

Deixem la segona taula que completa el Panell 1 per observar detalladament a la propera entrada dedicada a l'exposició Aqua, la tercera taula, protagonista del Panell 2.
Atentament.
Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 38 ).

Deixem el centre històric de Lleida per anar al barri de la Bordeta que es formà poc després que el valí al-Muzaffar ibn Sulayman es rendí als comtes catalans el 24 d'octubre de 1.149. En aquell moment històric el nom del barri era Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet o Vilanoveta. A l'avinguda d'Artesa, eix vertebrador del barri, ens espera, impacient, la protagonista de l'entrada d'avui.

El nom actual del barri té l'origen en un hostal, anomenat la Bordeta, que es construí l'any 1.787. En aquest barri, amb una marcada personalitat, l'any 2.014 hi vivien 13.416 lleidatans. 

A la fotografia anterior podeu veure la façana de l'avinguda d'Artesa de Vil·la Remei, i a la propera la façana principal al xamfrà de l'avinguda amb el carrer Nostra Senyora del Carme.

L'habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa i pis està envoltat d'edificis moderns. De les quatre façanes cal destacar la cantonada que es transforma en una torre.

Aquest xalet modernista, catalogat com bé cultural d'interès local, s'està rehabilitant després d'un llarg període d'abandó. A la part superior del balcó central, encara es pot llegir el nom de la casa, una mica esborrat.

El que en el seu moment fou un jardí, durant molt temps s'ha omplert de males herbes. Malgrat la deixadesa, el treball de maó vist que emmarca les obertures i les rajoles de ceràmica vidrada continuen mostrant-se elegants...

A la part central del coronament de les quatre façanes, la senzilla cornisa de maó vist, es substituïda per uns merlets, també de maó, que embelleixen Vil·la Remei.

Als pilars de la tanca del jardí trobem també elements decoratius que han resistit el pas del temps. Entre aquests pilars Vil·la Remei pot presumir d'una reixa de ferro forjat.

Es conserven en bon estat les senzilles franges de rajola vidrada que decoren la llinda de les portes i la part superior de les finestres.

Vil·la Remei ens recorda que la Bordeta de principis del segle XX era la ciutat jardí de Lleida.  Molts d'aquests xalets han desaparegut i altres es veuen ofegats per les noves construccions. 

Cal destacar el coronament de maó vist de les quatre cantonades i les obertures. A la propera fotografia podeu veure un dels quatre pinacles que decoren les cantonades

Vil·la Remei és un edifici que ens ajuda a imaginar-nos com fou el barri de la Bordeta amb els seus xalets amb patis enjardinats. A diferència d'altres xalets d'aquella època, no ha tingut reutilitzacions importants i conserva l'essència que tenia a primers del segle XX, quan es construí.

Després d'estar uns anys a la venda i de dècades desocupada, l'any passat un administrador de finques del mateix barri comprà Vil·la Remei. Malgrat l'abandó encara mostra l'elegància de les seves parets arrebossades i de la decoració amb maó vist als emmarcaments i de rajola vidrada.

L'administrador de finques transformarà Vil·la Remei en la nova seu i es traslladarà pocs metres del carrer Hostal a l'avinguda d'Artesa. Els nous propietaris tenen la intenció de cedir espais per a actes culturals i d'entitats.

Cal destacar el compromís d'una empresa del barri perquè no era fàcil trobar-ne una que es volgués fer càrrec d'un edifici protegit que cal rehabilitar. Espero poder mostrar-vos al blog el resultat d'aquesta rehabilitació.
Atentament.
Senyor i

... oh lleidatà tossut...

Els pocs llibres de la col·lecció La cara fosca de les lletres que publica cròniques i epistolaris , de Club Editor, són tot un luxe. Aquesta editorial independent fundada l'any 1.959 per Joan Sales i Vallès ( 1.912-1.983 ) i  Xavier Benguerel i Llobet ( 1.905-1.990 ), sorgí de la iniciativa de l'editorial Aymà, quan l'any 1.955 creà de la mà de Joan Oliver i Sallarès ( 1.899.1.986 ) la col·lecció de novel·la en català El Club dels Novel·listes.

Al juliol del 2.015 us recomanava el primer llibre de la col·lecció, obra d'un dels fundadors de Club Editor. "Cartes a Màrius Torres" és un compilació de  la correspondència de Joan Sales amb Màrius Torres i Mercè Figueras, els seus grans amics ingressats al sanatori de Puig d'Olena. La seva lectura ens permet conèixer de primera mà la convulsa situació del país des de 1.936 a 1.941. Cartes que parlen de política, poesia, amistat i amor.

L'octubre del 2.017 s'edità el número sis de la col·lecció La cara fosca de les lletres. Cartes a Mahalta  aplega cent setze  de les cinc-centes tres cartes que s'escrigueren Màrius Torres i Mercè Figueras. Aquest mig miler de cartes el podeu consultar lliurement a la Biblioteca Virtual Màrius Torres del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida.

Vuitanta-sis de les cartes les va escriure Màrius Torres a Mercè Figueras, les altres trenta fou la gironina l'escriptora i en Màrius el lector. Màrius i Mercè van conviure durant set anys al sanatori. Els dos joves de gran sensibilitat, enamorats de la música, la lectura i la natura és van conèixer a Puig d'Olena. Malgrat estar debilitats per la tuberculosi van compartir il·lusions i desitjos durant la Guerra Civil i els primers quatre anys de la dictadura.
A la carta del vint-i-u d'abril del 1.937 Mercè Figueras li diu al seu estimat " oh, lleidatà tossut", i parla d'ella com "la gironina ofesa". El poeta lleidatà no va superar la tuberculosi i morí el vint-i-nou de desembre de 1.942. Mercè Figueras - Mahalta - va guanyar la lluita contra la tuberculosi i visqué fins al 1.976.
A la propera fotografia els podeu veure al Mas Blanc, a quatre quilòmetres del sanatori, l'any de la mort d'en Màrius. La vaig fer a l'Espai Màrius Torres, a la segona planta de la Biblioteca Pública de Lleida. A la fotografia de la coberta del llibre, també del 1.942, Mercè i Màrius també estan al Mas Blanc.

Margarida Prats explica al pròleg la seva relació amb Mercè Figueras que conegué al desembre de 1.975 quan la visità acompanyada de la germana petita d'en Màrius Torres al sobreàtic del carrer Balmes de Barcelona, on Mahalta vivia amb la seva germana Esperança. A la tercera visita, el gran amor de Màrius Torres li deixà una capsa amb cartes que el porta lleidatà li escrigué...
Aprofiteu per fer una lectura tranquil·la de Cartes a Mahalta, la nova joia de la col·lecció La cara fosca de les lletres.
Atentament.
Senyor i

Rehabilitació de la Casa Joan Roure.

Al març de l'any passat vàrem, donar un cop d'ull a la Casa Joan Roure situada a la cantonada del passeig de Sant Antoni Maria Claret amb el carrer del bisbe Vidal i Barraquer de Solsona.

Les arcades amb arc conopial de ferradura de la planta baixa, les balconades i balcons del primer i segon pis - amb les seves baranes de ferro forjat-, i les columnes - també de ferro forjat- que sostenen la balconada cantonera del segon pis, fan de la Casa Joan Roure en edifici singular.

La façana d'estuc i pedra artificial bellament decorada  en alguns indrets es trobava en mal estat, havia caigut l'estucat i les humitats deixaven clar que calia una urgent rehabilitació.

Tinc una magnífica notícia per als qui estimeu el patrimoni. Ja sabeu que vaig sovint a Solsona i en la meva última visita el cap de setmana passat vaig repetir la fotografia anterior, però...

Estava molt clar que la gent de Solsona, amb un gust exquisit, no podia oblidar-se d'una de les seves cases singulars.

Joan Roure i Torres i la seva dona Maria Aubets Mosella varen comprar un terreny al Camp del Jalmar l'any 1.924, i al 1.935 demanaren permís per construir-hi la casa.

El passeig de Sant Antoni Maria Claret recupera una dels seus edificis més emblemàtics, una casa que fa temps va perdre la balustrada que la coronava i ara la torna a lluir.

Sempre és un plaer tornar a Solsona, però si la visita coincideix amb la rehabilitació d'un dels seus edificis singulars. l'alegria és molt gran.

Atentament.

Senyor i

Botigues amb restes arqueològiques ( 4 ).

Deixem el carrer Magdalena, on hem vist quatre establiment que llueixen grans arcs medievals dels segles XIII - XIV, per passejar tranquil·lament  fins al número catorze del carrer del Carme on hi ha la botiga de roba infantil Sergent Major.

Entrarem per una portada moderna de pedra dels segles XVI - XVII que emmarca perfectament l'aparador d'aquest establiment.

Només entrar, a l'esquerra, us donarà la benvinguda una gran arcada medieval dels segles XIII-XIV. Si aixequeu la mirada també podreu gaudir d'un sostre embigat.

La petita botiga presumeix de les seves restes arqueològiques i a les seves arcades exposa orgullosa els seus productes de moda per la gent més petita de la família.

Deixem Sergent Major per anar a la ferreteria Fremiñán, també al carrer del Carme, al número onze que està especialitzada en parament de la llar i articles de decoració. Baixant les escales que hi ha a la meitat de la botiga ens espera un petit tresor...

Aquest soterrani amb restes medievals i modernes ens regala fragments de mur amb carreus de pedra , pilars de pedra i pilars i voltes de maó com la que podeu veure a la propera fotografia.

Els elements arquitectònics que podem situar entre els segles XIII i XVIII serveixen per exposar una colla d'objectes per decorar casa vostra.

Els carreus de pedra dels murs i els pilars de maó us faran companyia mentre gaudiu de la descoberta d'aquest misteriós soterrani del carrer del Carme.

En el moment de marxar del soterrani veureu com els nous materials de l'escala d'acer inoxidable i graons de vidre, que podeu veure a la dreta de la propera fotografia, conviuen perfectament amb les restes arqueològiques.

L'edifici on hi ha la ferreteria Fermiñán té forma de lletra L i per això una de les façanes dóna a la Baixada de la Trinitat. Baixem per aquest carrer fins al número tres on trobem l'agència de viatges Garola on, també al soterrani, ens esperen restes de la muralla andalusina del segle XII i un pou romà del regle I.

Teniu a tocat la cuirassa de Porta Ferrissa de la que els historiadors ens expliquen que començava l'actual baluard de la Reina i, el línia recta, baixava fins al riu Segre.

Al soterrani també hi ha un pou de l'època romana. Estem parlant de la Lleida de fa dos mil anys quan la nostra estimada ciutat es deia Ilerda. Malauradament no funciona la il·luminació interior i la propera fotografia poc us pot aportar.

Es tracta d'un petit pou de tipus domèstic que estava probablement al pati d'una casa romana. La propera fotografia és de l'Arxiu Arqueològic de Lleida. Podeu consultar tota la feina que els arqueòlegs municipals van fer consultant de la pàgina 23 a la 27 del Catàleg de Bens Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ( POUM ) de Lleida del 30 de gener del 1,018.

Font fotografia: Arxiu Arqueològic Ajuntament de Lleida.

 Tornem a pujar el tram d'escales de la Baixada de la Trinitat per caminar uns metres fins a la Plaça de la Sal número vuit on al soterrani de la gelateria-orxateria Los Jijonencos ens esperen restes de l'època medieval andalusina ( segle X ) i de l'època moderna ( segles XVI - XVII ).

Només baixar les escales que ens porten al soterrani trobem les restes d'un arc de maó que es recolza sobre un fragment d'arcada i d'un mur de carreus de pedra com podeu veure a la fotografia anterior. A més a més de les restes d'aquest antic celler dels segles XVI - XVII també podreu veure part de l'antiga cuirassa de Porta Ferrissa del segle X, que hem observat també a l'agència de viatges Garola.

Gairebé a tocar, al número deu de la Plaça de la Sal, als baixos de la Casa Bergós - edifici modernista construït entre 1.906 i 1.920 per Francesc de Paula Morera i Gatell- hi ha la joieria Ag925grams.

Com en una colla de botigues de l'Eix Comercial, aquest petit establiment també pot presumir de la seva arcada medieval dels segles XIII - XIV.

Anem a La Birreria del Clot de les Monges on podeu tastar magnífiques cerveses acompanyats de restes arqueològiques que ens recorden la Lleida dels segles XIV i  XV.

Podreu entrar a l'interior del trull que veieu a l'anterior fotografia de detall. Al sortir-ne accedireu a l'antic celler que actualment acull moltíssimes cerveses. Trieu-ne una, seieu i assaboriu-la envoltats de construccions de més de cinc-cents anys...

Els carreus de pedra dels murs i les arcades us acompanyaran per bona part d'aquest establiment especialitzat en les cerveses de qualitat de tot el món.

Abans de continuar el nostre periple per l'Eix Comercial donant un cop d'ull a les restes arqueològiques que acullen força botigues, aprofitem per fer una última mirada al celler.

Sortim de La Birreria per anar fins a la Plaça de sant Joan per visitar virtualment Artfang i a l'Avinguda de Francesc Macià on la botoga dedicada a l'interiorisme Albert Lajara us deixarà amb la boca oberta...
Atentament.
Senyor i