A la primera entrada dedicada a la farinera de Gualda us vaig convidar a resseguir perimetralment l'antiga fàbrica de farines, obra popular dels segles XIX - XX. La farinera està construïda on antigament hi havia un molí del que només es conserva el canal d'entrada d'aigua fet amb carreus escairats al segle XVIII.
Al final de l'entrada us deia que gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que construí la farinera després de la Guerra Civil ) hi podríem entrar.
Josep Ramoneda Más sol·licità l'any 1.942 el permís d'obres per reconstruir la farinera malmesa durant la Guerra Civil. L'antiga fàbrica de farines era propietat d'Antoni Molins, que al juliol de 1.936 demanava l'autorització per construir els magatzems que podeu veure a la fotografia anterior. Dos dies abans d'esclatar la Guerra Civil, l'Ajuntament va donar el permís per edificar-los.
Com podeu observar, entre les portes dels dos magatzems hi ha una marquesina de gran volada. A l'esquerra podeu veure a la part inferior part de la font circular mig amagada per les males herbes i el petit edifici d'oficines i laboratori.
L'edifici principal del molí de Gualda, de planta baixa ( arrebossada i pintada de color gris ), quatre pisos i golfes ( arrebossats i pintats de blanc ), i coberta a dues aigües és un projecte del 1.942 de l'arquitecte noucentista lleidatà Ignasi de Villalonga i Casañés.
Com podeu constatar a la fotografia anterior totes les obertures, de grans dimensions i arc de mig punt, estan tapiades des de l'incendi de juny del 2.014.
A les dos fotografies anteriors podeu apreciar, des de dues perspectives diferents, el mal estat de la gran marquesina de la façana principal que protegia el moll de càrrega i descàrrega.
Vaig a l'esquerra i faig la fotografia següent en la que podeu veure la façana lateral -que com en les altres façanes - les obertures, seguint els eixos horitzontals i verticals, formen una quadrícula perfecta.
Perpendicular a la façana faig la propera fotografia en la que podeu constatar que bona part de l'arrebossat del tercer i quart pis ha caigut i es veu el maó de les parets. En aquesta façana (sota la cornisa ) i a la principal ( sota les golfes ) es podia llegir pintat sobre l'arrebossat blanc, FABRICA DE HARINAS "GUALDA". Com podeu veure els ampits de les grans finestres tenen un fort pendent cap a l'exterior.
Si des del mateix punt giro quaranta-cinc graus a la meva esquerra puc fer la fotografia en la que podeu veure una de les façanes de les sitges a les que, m'explica una familiar de Josep Ramoneda Más , afortunadament no va afectar l'incendi de juny del 2.014.
Anant una mica més a l'esquerra puc fotografiar una altra façana de les sitges. El projecte de construcció d'aquestes sitges, del 1.964, és de l'enginyer Eduardo Mías Codina. Abans de construir-les bona part dels magatzems, projectats l'any 1.936, eren el moll de blat.
A tocar de l'arbre de la fotografia anterior trobem el tancament perimetral de la farinera i a l'altre costat del mur hi ha la Sèquia Major del Canal de Pinyana seguint el seu recorregut que arribarà fins al municipi d'Alcarràs. Torno a ensenyar-vos una de les fotografies que vaig emprar a la primera entrada en la que l'arbre a tocar de les sitges us ajudarà a saber on estem en aquest moment. Quan s'acaben els edificis de la farinera, l'aigua que el partidor fa entrar a l'antic molí fariner torna a la Sèquia Major.
Donem mitja volta i tornem a l'edifici del molí. Abans d'entrar-hi, a les dues properes fotografies de detall, podeu constatar que en els llocs on ha caigut l'arrebossat pintat de gris de la planta baixa, es veuen perfectament els carreus de pedra d'aquesta part de l'edifici que fou reconstruït seguint el projecte arquitectònic del 1.942.
A la part superior dreta de la fotografia anterior podeu observar que on ha caigut part de l'arrebossat pintat de color blanc es veuen els maons de la resta de l'edifici ( els quatre pisos i les golfes ).
El saqueig que han patit els edificis de la farinera és espectacular. En algunes de les obertures tapiades han fet forats per entra-hi. Però l'únic que va patir les conseqüències de l'incendi al mes de juliol del 2.014 fou l'edifici del molí. El foc va cremar les bigues de fusta i els pisos i les golfes es van ensorrar. A la propera fotografia de detall podeu veure les restes cremades d'algunes d'aquestes bigues.
La teulada, de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal, va col·lapsar però les quatre façanes mantenen, malgrat tot, la seva dignitat. La teulada actual és metàl·lica com podreu veure a les properes fotografies. Un bon projecte arquitectònic podria donar vida novament, amb una funció diferent ( hotel, museu,...), a l'antic molí fariner.
El saqueig patit per la farinera tancada des de l'any 2.004, i el posterior incendi deu anys després ha deixat totalment despullat l'edifici principal. Fins i tot, com podeu constatar a la propera fotografia, no queda cap de les rajoles...
Sortint de l'edifici del molí la familiar de Jose Ramoneda Más, emocionada, m'ensenya el banc de pedra mig amagat per la vegetació en el que m'explica que al seu padrí li agradava seure per observar atentament la farinera.
Abans de marxar torno a agrair-li la seva gentilesa, m'aturo davant dels magatzems i faig l'última fotografia en la que podeu veure en primer terme entre les males herbes la font circular que donava la benvinguda al molí fariner.
Agafo el cotxe per baixar del Pla de Gualda al centre de la ciutat de Lleida amb una barreja de sensacions que van de l'alegria per la descoberta a la tristor per l'estat del nostre patrimoni industrial al que li calen projectes per rehabilitar-lo i donar-li una nova vida.
Atentament.
Senyor i.
