Després d'explicar-vos a la primera entrada la rehabilitació dels palaus Nadal i del Marquès de Llió, que acullen des de l'any 2.015 el Museu Etnològic i de Cultures del Mon, vàrem entrar al museu per començar la visita virtual a l'Espai Introductori.
A l'entrada d'avui el protagonisme resà per les sales dedicades a Àfrica on les seves estàtues cerimonials i les màscares ens permeten conèixer una mica els rituals i formes artístiques de diferents pobles africans. A les primeres vitrines hi ha els guardians del reliquiari...
A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure el guardià del reliquiari eyema byeri del grup ètnic fang. Està fet a Guinea Equatorial, entre finals del segle XIX i inicis del XX, amb fusta tallada, metall, collarets de perles de vidre amb incrustacions. A la dreta un altre guardià del reliquiari eyema byeri, també dels fang. Fet a Guinea Equatorial al segle XIX amb fusta tallada i aplicacions de llautó.
El culte als ancestres era molt important pels fang, un grup ètnic de Camerun, Gabon i Guinea Equatorial. Els eyema byeri preservaven els cranis i els ossos dels avantpassats conservats en caixes d'escorça, eren bàsics en la iniciació dels joves. Aquestes figures també eren consultades en cas de malaltia, guerra, cacera... A mitjans del segle XX aquestes pràctiques es van abandonar.
La fotografia següent és de tres guardians del reliquiari eyema byeri dels fang, fets amb fusta tallada i aplicacions de llautó a Guinea Equatorial al segle XIX.
La fotografia de detall és d'un guardià del reliquiari eyema byeri del grup ntumu dels fang ( nord de Guinea Equatorial ) fet amb fusta tallada amb aplicacions de metall als segles XIX-XX.
Deixem els guardians del reliquiari dels fang per observar algunes vitrines dedicades al Regne de Benín, un antic estat africà fundat pels edos amb una clara influència dels iorubes, que estava al sud-oest de l'actual Nigèria. Del seu art destaca l'estatuari de bronze. La fotografia és d'una placa decorativa amb un alt dignatari armat feta entre els segles XVI i XVII amb llautó, emprant la tècnica de la cera perduda. Es va fer per revestir els pilars de fusta del palau de l'oba, el reu del Regne de Benín.
Les figures alusi destinades al culte de divinitats tutelars ( deïtats menors adorades a la mitologia igbo de Nigèria ) protagonitzen la propera fotografia. Són de la primera meitat del segle XX i estan fetes de fusta tallada, pigment i teixit de cotó.
Els retrats commemoratius de terra cuita modelada a mà, pessic i xurros, del grup ètnic del àkans ( que viuen al sud de Ghana, est de la Costa d'Ivori i part de Togo ) us deixaran bocabadats.
Aquests retrats, fets als segles XVII - XIX possiblement a la regió de Twifo-Hemang ( Ghana ), formen part de la col·lecció Folch.
Després de les sales que exposen peces de l'Àfrica occidental i central, que podeu veure parcialment a la propera fotografia, anirem a l'espai dedicat a Etiòpia.
A Etiòpia gran part de la seva cultura i costums van de la mà de la tradició cristiana a diferència de la resta del continent africà. La tradició cristiana hi fou introduïda al segle IV per la conversió del rei axumita Ezana.
A la fotografia següent podeu observar el tríptic amb la Mare de Déu, escenes de la vida de Jesús i sants. És una pintura sobre taula de l'últim quart del segle XVII.
La creu, molt venerada a Etiòpia com a principal símbol de la cristiandat, és omnipresent en la vida religiosa. Hi ha creus de bàcul, processionals, de mà i pectorals.
La fotografia anterior de detall és d'una creu processional del segle XIX feta a Addis Abeba amb argent daurat, i a la propera fotografia podeu veure una creu de mà de fusta tallada feta també a Addis Abeba als segles XVIII-XIX.
A Etiòpia encara hi ha l'antiga tradició de crear amulets. Molts d'ells són rotlles de pergamí en els que hi ha escrites oracions, cites de les Sagrades Escriptures, encanteris, fórmules màgiques...escrites en ge'ez una llengua que malauradament ja només parla la gent molt gran. Aquests escrits estan acompanyats amb imatges màgiques. El rotlle màgic de la fotografia següent, procedent d'Addis Abbeba, està fet amb pigment i pergamí l'últim quart del segle XVIII.
L' escultor Olowe d'Ise (c 1.873 - 1.937 ) és un dels artistes més importants del segle XX del poble ioruba ( Nigèria ). Les peces que podeu observar a les dues properes fotografies estan atribuïdes a ell i el seu taller. Fetes a la dècada de 1.920, són de fusta tallada i pintada.
La de l'esquerra representa a
Osun, deessa de l'aigua dolça i els rius, acompanyada d'assistents, i la de la dreta és una dona amb un recipient
agere per contenir els instruments d'
endevinació Ifá ( en el que a el llançament de petites peces - nous,closques- sobre una safata anomenada Opon Ifá genera un nombre que va de l'1 al 256 que es correspon amb un fragment de poema. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu llegir tota l'explicació d'aquesta endevinació Ifá ).
Per acabar el cop d'ull a les manifestacions artístiques africanes entrem a la sala que acull les màscares, un espai on mirar i admirar les peces exposades i l'arquitectura d'aquesta part de la planta baixa amb quatre voltes a la catalana fetes amb la tècnica del maó pla que es recolzen en una columna central.
A la fotografia anterior en primer terme i a la propera de detall podem veure la màscara-casc kipoco , que es porta en els ritus de pas. És del pende ( poble bantu ) orientals, riu Kwango a la República Democràtica del Congo. Feta a inicis del segle XX amb fusta tallada i policromada.
Les màscares africanes són molt diverses. Poden ser d'aspecte humà, animal, híbrid, naturalistes o abstractes. Hi ha diverses maneres de portar-les: damunt de la cara, cobrint el cap, a l'espatlla...
A la fotografia anterior podem observar una màscara kiwoyo o giwoyo. que simbolitza un avantpassat. És de la cultura pende oriental, de la regió entre els rius Kwango i Kwilu de la República Democràtica del Congo. Feta a inicis del segle XX amb fusta tallada, fibra i pigment.
La propera fotografia de detall és d'una màscara ikawara utilitzada als rituals justiciers. És de Tsangui, regió del riu Ogooue ( Gabon ). Feta als segles XIX-XX amb fusta tallada amb aplicacions de coure.
La fotografia següent és d'una màscara mmwo, utilitzada per commemorar els ancestres femenins, de l'ètnia igbo ( Nigèria ). És de la primera meitat del segle XX i està feta de fusta tallada i pintada.
El poble senufo viu des del sud de Mali, la part més occidental de Burkina Faso, fins a la Costa d'Ivori. Les màscares-casc kponyugo són un dels objectes més valorats de la societat masculina poro, una de les trenta-una regions de Costa d'Ivori ).
Aquestes màscares d'aspecte ferotge s'utilitzen en rituals funeraris, per castigar malfactors i allunyar forces adverses i per protegir a la comunitat. Les fotografies anterior i propera són d'una màscara-casc kponyugo, dels senufo de la Costa d'Ivori. Està feta a la primera meitat del segle XX amb fusta tallada.
Per acabar, la màscara-casc sowei per a danses rituals femenines del poble mende de Sierra Leone o Libèria. Està feta a la primera meitat del segle XX amb fusta tallada. Aquestes màscares-casc que encarnen l'esperit de l'aigua, pertanyen a la societat secreta sande contrapartida femenina dels poro. Són les úniques màscares africanes ballades per dones.
Deixem la planta baixa i l'espai dedicat d Àfrica per, en una propera entrada, pujar a les plantes superiors i gaudir de les sales dedicades a Oceania, Àsia i Amèrica.
Atentament.
Senyor i
