És el moment de descobrir l'arxiu establert a Sevilla l'any 1.785. Heu de saber, nenes i nens, que aquest edifici custòdia els fons de les institucions creades per al govern i administració dels territoris ultramarins espanyols. Molts dels documents que podem consultar els van generar les institucions següents: Consejo de Indias, Secretarias de Estado y Despacho, Casa de Contratación, Consulados de Sevilla y Cádiz.
Només entrar hi ha un rigorós control de seguretat. Amb molta amabilitat em diuen on puc fer fotografies, i em donen un llibret editat pel Ministerio de Cultura que servirà per explicar-vos tots els detalls de l'arxiu, Després de passar el detector de metalls em quedo molt sorprès de l'escala de marbre policrom per accedir a la primera planta obra de Lucas Cíntora, que fou l'encarregat de la reforma que va transformar La Casa Lonja en Arxivo General de Indias.
Ja pujarem més tard per aquesta majestuosa escala, ara visitarem la planta baixa, en la que es guarden la majoria dels fons documentals. També trobem en aquesta planta la sala de restauració i digitalització de documents. Els prestatges plens d'arxivadors comencen a omplir l'espai. Un canó sembla protegir-los.
Els documents ens ajuden a comprendre més de quatre segles de la història colonial espanyola, des de 1.492 fins al segle XIX. Els fons ocupen gairebé 49.000 lligalls i omplen 9 quilòmetres de prestatges. Recordeu que un lligall és un conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix tema.
També hi ha documents referents a les Filipines, Estats Units i Brasil. Alguns dels prestatges estan al costat del pati, espai central d'aquest edifici de planta quadrada de 56 metres de costat. El voleu veure?
Atentament.
Senyor i
Ja pujarem més tard per aquesta majestuosa escala, ara visitarem la planta baixa, en la que es guarden la majoria dels fons documentals. També trobem en aquesta planta la sala de restauració i digitalització de documents. Els prestatges plens d'arxivadors comencen a omplir l'espai. Un canó sembla protegir-los.
Els documents ens ajuden a comprendre més de quatre segles de la història colonial espanyola, des de 1.492 fins al segle XIX. Els fons ocupen gairebé 49.000 lligalls i omplen 9 quilòmetres de prestatges. Recordeu que un lligall és un conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix tema.
També hi ha documents referents a les Filipines, Estats Units i Brasil. Alguns dels prestatges estan al costat del pati, espai central d'aquest edifici de planta quadrada de 56 metres de costat. El voleu veure?
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada