dimarts, 20 de desembre del 2011

Catorze centímetres de bellesa.

No és la primera vegada que al blog de la biblioteca parlo d'anellament d'ocells. Al mes d'octubre del 2.008 a l'entrada Petit regal, vam quedar bocabadats amb la cotxa blava anellada a l'Estany d'Ivars. Aquest dissabte al Parc de La Mitjana, malgrat el dia ventós, des de les sis del matí fins a la una del migdia una colla d'enamorats dels ocells van estar anellant. He de confessar-vos que hi vaig anar al final..., quina mandra anar-hi a les sis!
Tinc per vosaltres dos regals. A les fotografies podeu veure com anellen un pit-roig i un rossinyol bord.
Els ocells que queden enganxats a les xarxes es treuen amb molta cura i es guarden ens saquets de roba fins que apuntem a les fitxes d'observació les mides, pes, ... A la primera fotografia podeu veure a una companya de sisè de les escoles Alba, l'Ona, amb el saquet on hi ha el rossinyol bord.

Els anelladors agafen suaument els ocells,penseu que pesen sobre els vint grams, i apunten totes les dades a les fitxes d'observació: anella, espècie, subzona, hora oficial , edat, sexe, ala, pes, greix, múscul, anellador, observacions,...

Avui us presentaré dos petits ocells . Mireu si són petits que la seva mida és de 14 centímetres. Un de comportament molt confiat i fàcil de veure, el pit-roig; i l'altre molt esquerp i difícil de veure, el rossinyol bord.

Ja he explicat una colla de vegades el perquè del nom científic . Sense aquest nom és molt difícil saber de quin animal o planta parlem. Mireu com es diu el pit-roig en altres idiomes: petirrojo (castellà), txantxangorri ( euskera), paporrubio común ( gallec). El nom científic és Erithacus rubecula. És petit i rodanxó. L'adult és bàsicament marró oliva al damunt i blanc desgastat al dessota, amb la part anterior de la cara i pit d'un taronja vermellós vorejat de gris. El juvenil no té el pit vermell.

Pesa entre 16 i 22 grams. Poden viure fins a 13 anys. Sembla que hi veu amb molt poca llum.
El rossinyol bord ( Cettia cetti) ,ruiseñor bastardo ( castellà), errekatxindor ( euskera), reiseñor da auga (gallec),... ; té les parts superiors marró-rogenques fosques i la cella difusa blanquinosa.

Si teniu la sort de veure'l una de les seves característiques és que sovint aixeca la cua . Mireu si és petitet que pesa entre 12 i 18 grams.

A més a més de la bellesa i emoció que es viu en les sessions d'anellament pel fet de compartir una petita fracció de temps amb aquests animals que tenen la gran sort de volar, he de confessar-vos que em té el cor robat veure la cara dels més petits en el moment de deixar en llibertat als ocells anellats.

Si voleu gaudir de les petites joies que tenim amagades als parcs i jardins de la ciutat no deixeu escapar la propera sessió d'anellament.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada