divendres, 27 de gener de 2012

Llibres vells...

L'agost del 2.010 recomanava el llibre "Enfermos de libro. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas" de Miguel Albero, editat per la Universidad de Sevilla dins la Feria del Libro Antiguo. Avui torno als llibres editats en el marc d'aquesta fira per parlar del dietari de José Carlos Cataño " De rastros y encantes".

Tarragona, plaça de la Seu.

Editat conjuntament per la Universidad de Sevilla i l'associació Amigos del libro antiguo de la mateixa ciutat, no és exactament un dietari, però l'estructura és molt similar. L'autor ens descriu una colla de moments viscuts al llarg del temps remenant i remenant llibres al Mercat de Sant Antoni i als Encants Vells de Barcelona. També ens retrata aquesta passió pel llibre vell en mercats d'altres ciutats del món.

Tarragona. Llibres a les voltes gòtiques del segle XIV. Antic mercat medieval al carrer merceria.

Buscar als mercats del llibre vell ens fa pensar en la vida d'alguns dels que en aquell moment tenim a les mans... Fons desestimats per les editorials, biblioteques que els seus propietaris van crear amb molta il·lusió i ara els seus hereus les venen, cases que es buiden després de la mort dels propietaris,...

Cuesta de Moyano. Madrid

A la part final del llibre hi ha un recull de fotografies en blanc i negre dels dos centres de venda de llibre vell més importants de Barcelona: Els Encants Vells i el Mercat de Sant Antoni. Les fotografies que podeu veure en aquesta entrada no són del llibre, les he fet en diferents mercats a Tarragona, Madrid, Stockholm, Istanbul i París .

Al llibre "De rastros y encantes", l'autor ens explica la quotidianitat d'aquests mercats, la passió pel llibre vell que s'hi respira,... A la pàgina 21 podem llegir: ..." Luego, cuando acaba, empieza por disponer con cierta parsimonia las tijeras, los tablones, y nosotros le ayudamos con el trapo azul que dispone encima, y empezamos a subir los libros de las cajas de cartón que ha traído en el coche, y los colocamos sobre el paño que hemos extendido, que hemos alisado con meticulosidad de monaguillos"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

El retrat del que passa en aquells moments al mercat dels llibres vells ens pot emocionar, entristir, sorprendre... A la pàgina 88 ens parla de la seva frustració: ..." Ah, qué humillación para este pobre librero de lance tener que devolver al montón un Carl Schmitt de 1.934 porque le pedían ¡cincuenta euros!"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

També ens parla de la recerca de llibres per París. A la pàgina 70 ens comenta: ..."Las librerias de viejo apagan a las siete de la tarde y a mí me gusta ir con tiempo para derrocharlo en el encuentro casual. Por si fuera poco, los bouquinistas de estampitas y suvenires para turistas con inquietudes empezaban a cerrar las hornacinas"...

Les bouquinistes. Paris.

Podreu estar d'acord, o no, amb les opinions de José Carlos Caraño sobre els escriptors dels que parla. Però el que segur que us sorprendrà és la descripció de les interioritats en aquests mercats del llibre vell.

Les Bouquinistes. Paris

O la sorpresa al trobar després d'una colla d'estius a Suècia un mercat de llibres vells a Stockholm com ens explica a la pàgina 198: ...." En ninguno de estos años de verano en Suecia me había encontrado con un rastro. Aunque esto, lo de la calle Drottinggatan, no es un rastro, sino un mercadillo que ocupa el centro de la calzada, con mucho disco, con mucho libro nuevo en edición de bolsillo, con alguna parada en la que el poeta vende, con toda su escandinava dignidad, hermosos ejemplares, en edición limitada y numerada, en sueco"....


Parades de llibres a Stockholm.

Ja al final del dietari, ens parla de lllibres orfes i el trisi destí que tenen molts d'aquests llibres... La pàgina 285 és contundent: ... " En principio, cualquier librería de ocasión puede calificarse como depósito de libros huérfanos, salvo que se enoje el librero con ambiciones o quien la rige con el apelativo de librería anticuaria.
Si me apuran, cualquier librería de viejo, de nuevo, de medio hacer.., también es un montón de páginas cosidas o encoladas y huérfanas con sus cubiertas, aterradas ante la posibilidad de ser devueltas a los almacenes, o, en el caso más frecuente, de acabar en las máquinas trituradoras, que también hay libros nuevos a los que se les escucha el tiemblo de hojas con solo imaginar que, por no venderse, se convertiran en pasta de papel para editar títulos más llamativos"...
Entreu al món del llibre vell de la mà de José Carlos Cataño.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada