divendres, 17 d’octubre de 2014

Esperant la resurrecció...

Després de pujar els 47 graons de l'escala feta el segle XII pels creuats per sortir de la cripta on hi ha la tomba de la Verge Maria, deixem l'església de l'Assumpció. Avui passejarem per un dels espais més impactants de la vall de Josafat que és la part de la vall de Cedró compresa entre la muralla de Jerusalem i el Mont de les Oliveres on,  segons el profeta Joel (יואל) , Déu pronunciarà el Judici Final. Josafat significa judici de Jehovà.
La carretera de Jericó ens permet observar la magnitud del cementiri jueu del Mont de les Oliveres.La vista del cementiri i la ciutat des del Santuari de Dominus Flevit ( El Senyor va plorar ), és difícil d'oblidar.


La Cúpula de la Roca, omnipresent en el paisatge de Jerusalem,  es veu darrere d'algunes tombes. L'última restauració feta els anys 60 de segle passat d'aquesta joia l'encarregà el rei Hussein de Jordània. Van canviar les cobertes de plom de la cúpula per planxes d'alumini xapat en or.
Aquest és el més important i antic cementiri de la ciutat. Els enterraments al Mont de les Oliveres van començar fa 3.000 anys. Hi ha unes 150.000 tombes, en moltes de les quals hi ha petites pedres que dipositen els que la visiten. Els jueus no deixen flors sinó pedres perquè la pedra és eterna...


El llibre del profeta Zacaries (  זְכַרְיָה ) cita el Mont de les Oliveres i diu que serà el lloc des del que Déu començarà a redimir als morts a la fi dels temps. Escrit  l'any 520 abans de Crist,  és un llibre de l'Antic Testament pertanyent al cànon de la Bíblia i de la Tanaj jueva. La Tanaj està formada per 24 llibres sagrats que documenten la història dels jutges, reis i profetes d'Israel, les seves profecies i ensenyaments.


Recordeu que a l'entrada "El plaer de passejar pel barri musulmà ( 1 )" abans d'entrar al barri per la Porta dels Lleons, vam fer una petita visita al cementiri musulmà on vèiem, darrere de les làpides, l'església ortodoxa russa de Santa Maria Magdalena. Avui veiem una part del cementiri musulmà i la Porta dels Lleons, a l'esquerra de la fotografia, des de Santa Maria Magdalena. 

 
El cementiri està orientat cap a la Porta Daurada, l'entrada més antiga de la muralla que envolta la Ciutat Vella. És del segle V i també es coneix com a Porta de la Misericòrdia o Porta de la Vida Eterna. L'any 1.541 Solimà el Magnífic la va tancar. Per aquesta porta esperen els jueus que entri el Messies...


Durant l'ocupació per Jordània entre les guerres araboisraelianes dels anys 1.948 i 1.967, unes 50.000 làpides, algunes de més de mil anys d'antiguitat, van ser remogudes i utilitzades per a la construcció. Després de la guerra dels sis dies del 1.967, es van recuperar i retornar al seu lloc tantes làpides com fou possible.


Els jueus sempre han desitjat aquest lloc per ser enterrats. Els mateix profeta Zacaries i molts rabins, del segle XV al XX, descansen en aquest cementiri.


Si mirem amunt, la imatge de milers de tombes; moltes amb les seves pedretes , algunes de les quals tenen sota notes amb peticions i precs escrits en petits papers, ens recorda que molts jueus de tot el món desitgen ser enterrats en el que ells consideren la seva terra sagrada. Aquí esperen l'Olam Habá ( món futur).
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada