divendres, 3 d’abril de 2015

L'ocell de l'aigua calenta.

Avui passejarem pel sud d'Islàndia, als peus de la glacera Mýrdalsjökull que literalment podem traduir com la capa de gel de la vall pantanosa. Aquesta capa de gel cobreix varis cons volcànics, el més important és el volcà Kafla que entra en erupció cada 40 - 80 anys.
Els viatgers enamorats del senderisme tenen una cita ineludible a Landmannalaugar, una petita regió del Parc Natural de Fjallabak, zona amb una intensa activitat volcànica, plena de camps de lava i muntanyes de colors per la presència de la riolita.
La travessa de Landmannalaugar a Þórsmörk coneguda popularment com Laugavergurinn es fa normalment en quatre etapes d'uns 12 a 15 quilòmetres. Al final de cada etapa trobem un refugi. El de Landmannalaugar és l'inici de la gran passejada...


Un cop comencem a enfilar-nos el campament es veu més petit en la gran immensitat del paisatge. Després de caminar una estona passem per grans extensions de lluent obsidiana. A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure dues persones, una amb anorac blau, que us ajuden a entendre la mida d'aquest vidre volcànic.


La boira em fa tornar a Landmannalaugar on una colla de cavalls trotant embelleixen encara més aquest espai volcànic multicolor.


Sorprèn ràpidament veure el riuet que passa pel costat del refugi amb aigua molt neta i... fumejant. Recordeu que estem passejant per una zona volcànica.


Tocar l'aigua amb la mà et deixa molt clar el perquè fumeja. No trigo gaire a veure un banyista molt especial gaudint de les aigües calentes del riu.


Aquest estrany ocell, en islandès Óðinshani ( Phalaropus lobatus ), té un comportament infreqüent ja que els rols sexuals estan invertits. Els mascles s'encarreguen de covar els ous i cuidar als pollets, i les femelles competeixen pels mascles.


A la primavera menja animals aquàtics dels estanys de la tundra i a l'hivern plàncton. Cria a les regions àrtiques i hiverna als mars tropicals de l'hemisferi sud.


El seu nom en català és Escuraflascons becfí i en castellà Falaropo picofino. Té una llargària de 17 a 19 centímetres i una envergadura alar de 30 a 34 centímetres. A l'hivern el plomatge és poc cridaner, gris i blanc, però a l'estiu llueix una taca de color vermell. Les fotografies són l'estiu passat i mentre les feia em va sorprendre que per la passarel·la de fusta on estava, venien corrent gent amb vestir de bany. Encara que era estiu la temperatura no convidava a fer-ho. Els segueixo i...


Mira que bé, sembla que l' Óðinshani no és l'únic que gaudeix del riuet d'aigua calenta. La gent es posa el banyador al refugi de Landmannalaugar i va corrent per la passarel·la fins a la zona de bany per estalviar-se el fred, o es canvien allà mateix.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari