dissabte, 18 d’abril de 2015

L'ocell del volcà.

Deixem Reykjavík per la carretera 1 en direcció est i una mica abans d'arribar a Selfoos agafem la carretera 35 per anar a Kerið, un volcà que es va formar fa 6.500 anys i en el que actualment trobem un llac misteriós. El Kerið es troba a l'extrem nord d'una filera de cràters coneguda com Tjarnarhólar. La caldera i la resta de roca volcànica de la zona, a diferència de molts llocs d'Islàndia, és de color vermell i no negre. La barreja dels vermells de la roca volcànica, els negres de la cendra i els verds de la molsa transforma aquest espai en un racó de gran bellesa. Un caminet dóna la volta al volcà i un altre permet baixar fins al llac.


La caldera és un oval d'uns 270 metres de llarg, 170 metres d'ample i 55 metres de profunditat. Al llac interior la fondària de l'aigua va dels 7 als 14 metres. El vent bufa amb força mentre passejo pel camí circular. El silenci gairebé absolut es trenca per un cant estrany. M'aturo ràpidament, agafo la càmera i m'adono que molt a prop meu, un Spói està escoltant el cant...


El primer que em deixa bocabadat és l'immens bec d'aquest ocell. Es tracta d'un Polit cantaire, Zarapito trinador en castellà, el seu nom científic és Numenius phaeopus.


Té una longitud de 37 a 45 centímetres, inclòs el bec que fa entre 6 i 9 centímetres. El de les femelles és més llarg que el dels mascles. La seva envergadura va dels 76 als 89 centímetres. Cria en aiguamolls de la taigà, en muntanyes per sobre del límit del bosc i a la tundra. Els adults tenen les plomes de la part superior fosques amb taques brunes. Aquestes taques són més clares en les exemplars joves.  A la propera fotografia podeu veure com el Polit cantaire s'arregla el plomatge per anar a la cita...


S'alimenta d'invertebrats i matèria vegetal. Fa el niu al sòl on pon 3 o 4 ous. Es reprodueix en zones del nord de l'hemisferi nord: nord d'Amèrica, Islàndia i nord d'Europa. En el proper vídeo podeu escoltar el cant del Polit cantaire. Costa una mica veure'l, està sobre una roca. Les imatges no són gaire bones, ja us he dit que feia força vent, però el cant el sentireu molt bé.


A l'hivern es desplaça al sud i és relativament fàcil observar-lo a la costa cantàbrica. Aquest ocell està considerat una espècie d'Interès Especial en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada