divendres, 8 de maig de 2015

Per què plora el gegant vell?

L'origen geganter de Solsona és molt antic. En una nota del llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, del 1.675, ja es fa referència a la primera parella de gegants, els Gegants Vells. La segona parella,coneguda com els Gegants Joves, està documentada al 1.727. Fins avui s'ha conservat el nombre de quatre gegants. De tot el folklore solsoní, el Gegant Vell i el Drac són les peces més importants. L'any 1.959 Manel Casserras i Boix va fer l'actual parella de Gegants Vells.


En Manel, sastre de professió, era un dels grans en el món de la imatgeria festiva de Catalunya. Fou un magnífic constructor de gegants. L'any 1.996 morí i el seu fill Manel Casserras i Solé, conegut per tothom com Manelet, agafà el timó del taller geganter. 
Torno al títol de l'entrada d'avui: Per què plora el Gegant Vell?. Sento dir-vos que plora perquè el passat dia 30 d'abril el Manelet, escultor i constructor de gegants va morir als cinquanta-set anys.
Molt gentilment Salvador Redó, Cap de Fotografia del diari Regió7, m'ha autoritzat a publicar fotografies del funeral. A la propera podeu veure al Gegant Vell acompanyant al Manelet.


 Font fotografia: Diari Regió7

Vaig tindre la gran sort de conèixer al Manelet l'any 2.008, visitant amb nens i nenes de sis i set anys, el seu taller màgic. Mentre treballava l'acompanyaven una colla de fotografies, una de les quals em captivà ràpidament. El Manelet agafat pel seu pare, mira meravellat les mans dels gegants que pengen per assecar-se. Escoltant-lo i mirant-lo vaig descobrir que per ell les mans eren molt importants...


En aquest taller s'han construït una bona part dels elements festius dels que podeu gaudir per Corpus, Festa Major i Carnestoltes. El Manelet ens va transmetre una gran passió pels gegants i els nens van descobrir un ofici que ens ajuda a ser feliços. A la propera fotografia podeu veure darrere dels nens al japonès Sano, aprenent l'ofici de constructor de gegants.


Penseu en la vostra infantesa, quina meravella quan ets un nen petit poder escoltar les explicacions d'un dels grans constructors de gegants del país. Espero que ells amb el pas dels anys recordin al Manelet...


Un dels moments viscuts que encara m' emociona és quan a la seva taula de treball explicava als nens com fer unes mans de cartró pedra. Tot en aquella taula eren mans: les del Manetet, les que imaginava estar fent, les del motllo, les acabades de pintar, les del nen del seu costat...


I quan va acabar la seva explicació de gran mestre, el somriure que ens va regalar és molt difícil d'oblidar. Com es pot ser tan genial i senzill alhora?



El  9 de setembre va ser nomenat geganter d’honor com a reconeixement a la feina feta per la ciutat de Solsona i el seus improperis.
El passat dissabte dia 2 de maig es celebrà el funeral a la Catedral de Solsona. L' Ajuntament, Confraria del Claustre i Geganters van acordar que es realitzés el Ball de l’Àliga com a mostra d’agraïment a la seva tasca. No es pot rebre a Solsona, millor homenatge.


Font fotografia: Diari Regió7

Josep Pla va escriure seixanta semblances de personatges del seu temps publicades entre 1.958 i 1.962 per l'Editorial Selecta titulades Homenots. Eren escriptors, artistes, periodistes, persones singulars... que segons Pla superaven el conformisme, la ignorància o el negativisme. Amb permís de l'escriptor empordanès: En Manel i en Manelet, dos Homenots de la Catalunya Central.
Atentament.
Senyor i

6 comentaris:

  1. Com sempre Sr.i, llegir-lo és un plaer. Gràcies per apropar-nos amb tanta tendresa aquests dos "homenots" catalans , orgull de la nostra estimada Solsona.
    Divina.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Divina pel teu comentari.
    Estimar Solsona ens uneix...
    Atentament,

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies per fer-me saber aquesta notícia. Em sap greu perdre un artista tan bo i bona persona. Encara em sento molt agraïda per la rebuda que ens va fer.
    Comparteixo amb el dol amb el gegant vell i amb tothom que l'estimava.

    Una abraçada, senyor i.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Realment, apreciada senyora, el Manelet ens va rebre a casa seva amb els braços molt oberts. Jo comparteixo profundament el dol amb el gegant vell i amb Solsona, que l'estimaven molt.
      Atentament.

      Suprimeix
  4. Gracies per fer-nos coneixedors d'aquesta noticia.
    Felicitacions pel blog, molt interessant.
    Fuet-i-Mate

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies. Bona combinació la del fuet ( Catalunya ) i el mate ( Argentina ).
      Atentament.

      Suprimeix