dilluns, 30 de novembre de 2015

A la vall de l'Esgueva burgalès.

El riu Esgueva neix a La Peña Cervera, prop del Monasterio de Santo Domingo de Silos, i dóna les seves aigües al Pisuerga a la ciutat de Valladolid.  Els poblets del Valle del Esgueva pertanyen a tres províncies: Burgos, Palencia i Valladolid. L'art romànic de la part burgalesa és molt interessant i s'anomena Escuela del Esgueva. Però hi ha una part del patrimoni que, ja oblidada, aviat desapareixerà. 


Venint pel camí que passa al costat de l'ermita de Santa María de Villovela de Esgueva, un indicador em convida a girar a l'esquerra per anar al Convento de Nuestra señora de los Valles situat a dos quilòmetres. Entre rostolls i erms s'aixequen encara les restes del que fou un convent de l'ordre del Carmelitas Calzados de la antigua observancia. Al baixar del cotxe i apropar-me, les tanques metàl·liques i l'olor em fan sospitar qui ocupa actualment aquest espai atrotinat...

  
Confirmo la sospita al mirar darrere de la tanca, malgrat que estic una mica enlluernat pel sol, veig les ovelles que ràpidament venen desitjant poder sortir del tancat. Caldrà que esperin una mica perquè jo no sóc el pastor.


Fundat al segle XIII i reedificat al XIV per patronatge de don Diego González de Avellaneda el convent, gairebé enrunat, està a la llista vermella del patrimoni en perill feta per l'associació Hispania Nova, que té per objectiu la defensa del patrimoni. Deixo el ramat i continuo donant un cop d'ull al que queda del convent. Mireu quina esquerda hi ha a l'absis!


Abans de la seva fundació un col·lectiu d'eremites ocupaven unes coves que hi ha entre les calcàries de la vora de l'erm, al costat del naixement d'unes fonts; en el poblat que en aquells temps s'anomenava Aldea de los Valles. El convent ha perdut totalment el sostre i les voltes, només queden restes de murs que estan a punt de caure. Entro en aquest espai fantasmal, concretament a l'església d'estil gòtic que es va construir en tres fases. Inicialment només tenia una nau principal rectangular amb cor i torre. Posteriorment es va ampliar i construir el convent. Mirant cap a l'altar, l'aspecte de l'absis és el d'un gegant malferit preparat per caure...


Fernando IV al 1.293, amb només 10 anys, fou coronat rei de Castilla y León. El seu regnat s'allargà fins al 1.312. Va concedir privilegis i decrets reials a favor del convent l'any 1.302. Molts dels condes de Castrillo i els seus fills foren enterrats a la Capella Major de l'església, avui plena de runa i males herbes...


Mireu si era poderós aquest convent que los Carmelitas de Castilla es van proposar el repartiment de les rendes per afavorir als convents més pobres. L'any 1.810 el govern francès de José Bonaparte expulsà als monjos que hi tornaren l'any 1.815. L'exclaustració definitiva fou conseqüència de la Desamortización de Mendizábal ( 1.836 - 1.837 ).
Malgrat l'estat lamentable actual, encara es poden apreciar la bella senzillesa d'alguns capitells com el que podeu veure en la propera fotografia on un cérvol menja un pàmpol ( fulla de la vinya ). Penseu que l'economia d'aquesta vall, cada dia més deshabitada, es basa en els cereals, la vinya i les ovelles.


L'any 1.841 el retaule de la Virgen del Carmen i Santa Teresa van anar a la parròquia de Torresandino. Un any després el retaule de l'altar major es traslladà a la Colegiata de Roa de Duero. Per acabar, l'altar de San Miguel el van dur a Villovela de Esgueva.
El ramat trenca el silenci que m'ha acompanyat durant bona part de la visita. El pastor obre les tanques metàl·liques i el ramat el segueix aixecant un núvol de pols.


L'hivern del 2.008 el convent va patir un espoli molt important, en el que s'endugueren tres arcs. Actualment només queden les parets, algun arc de l'església i la sagristia, restes del refectori ( menjador dels monjos ), murs d'hortes i corrals. Dono un últim cop d'ull a les restes del convent que és de titularitat privada. La Asociación de Amigos de Torresandino està negociant la cessió pública per poder salvar el que queda.


Torno a la carretera principal de Villovela de Esgueva. El despoblament de la vall fa que l'espoli del patrimoni sigui relativament fàcil. Al sortir del poble encara es poden veure les velles construccions populars que servien per criar colomins i coloms conegudes amb el nom de palomares; testimonis d'altres estils de vida ja passats i que també comencen a esquerdar-se...


Oblidar el patrimoni és oblidar-nos una mica dels que ens han precedit en la fascinant aventura de viure.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada