diumenge, 1 de novembre de 2015

El Museu de Lleida ( i 11 ).

Tal com vaig anunciar-vos a l'entrada anterior dedicada al M:LL, avui tancarem la visita virtual donant un cop d'ull a les obres que acull l'antiga església del convent carmelita, evidentment reformada però construïda el segle XVII, que l'arquitecte Joan Rodon inclogué en el seu projecte.
Vull agrair a Miquel Sabaté Navarro, tècnic del servei educatiu del museu de Lleida, la seva col·laboració facilitant-me la feina i enviant-me la sèrie de fotografies de les obres de construcció del M:LL que apareixen en diferents entrades.
Comencem doncs l'última passejada virtual i a l'esquerra del plafó que ens informa de l'expulsió dels darrers conversos, una vitrina acull un breviari alcorànic de finals del segle XVI o inicis del XVII, trobat a Aitona.


Amb la finalitat d'aconseguir la unitat religiosa, les monarquies europees del segle XVI expulsaren als darrers conversos, amb l'objectiu de garantir la unitat social i política dels seus regnes. Entre 1.508 i 1.526, els moriscos de Lleida, que prèviament havien estat batejats en grup, van ser expulsats d'Aitona i Seròs, llocs on s'han trobat llibres amagats a les cases pels seus propietaris. Si la fotografia anterior ens mostra el breviari trobat a Aitona, la següent ens ensenya l'Ocultació de Seròs.


Aquest conjunt d'objectes aparegué l'any 1.985 quan enderrocaven una casa a Seròs. La gent que hi vivia al segle XVI amagà els objectes darrere d'una de les parets de l'habitatge.


Trobaren un devocionari mudèjar, un talismà o hirz, una preguera , un alfabet, diversos fragments de correspondència i documents, dues bosses petites de cànem, un embull de lli i una gerra de ceràmica vidriada. El devocionari que podeu veure a la propera fotografia està escrit en àrab amb lletra de tipus andalusí i amb decoracions miniades.


Després del Concili de Trento ( 1.545 - 1.563 ) l'església catòlica reformada i enfortida, passà a ser un dels dos grans poders de tota Europa; l'altre, eren les monarquies absolutes. Aquest moment històric anava acompanyat d'un nou estil artístic: el barroc


A Catalunya no hi havia un nivell de qualitat important en pintura barroca. Gairebé totes les obres que podeu veure en aquesta sala procedeixen de la Catedral Nova i tenen origen forà.


A les vitrines trobareu mostres d'orfebreria d'estètica barroca, però el que més sorprèn d'aquest últim tram de la visita, és la maqueta de la Catedral Nova que balla entre el neoclassicisme i el barroc.


La maqueta de l'any 1.762 ens mostra el projecte inicial que Pedro Martín Zermeño, enginyer militar, dissenyà l'any 1.760. Pau Borràs mestre a peu d'obra contractat per Zermeño va fer la maqueta.


Mentre feien les obres de la Catedral Nova, s'introduïren modificacions importants; per això la maqueta ens permet visualitzar el projecte inicial de la nova catedral de Lleida.


Les obres dirigides per Francesco Sabatini i Josep Prat van mutilar el projecte i la monumentalitat de la nova seu. El temple es va obrir al culte el 28 de maig de 1.781. Si voleu recordar la minuciosa descoberta publicada al blog l'estiu del 2.012, cliqueu al següent enllaç: "Els secrets de la Catedral Nova de Lleida".
Surto del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, i us convido a visitar-lo personalment, segur que no us en penedireu.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada