diumenge, 3 de juliol de 2016

Tornem al camí de l'aigua...

El passat mes de novembre, a l'entrada "El camí de l'aigua...", us convidava a fer el recorregut virtual per la gran obra d'enginyeria civil romana que és l'aqüeducte de Segovia, una joia tecnològica i artística construïda amb pedra seca, es a dir sense cap argamassa per unir els carreus. He de confessar-vos que la meva descoberta fou possible, en part, gràcies a la casualitat...  


L'estiu passat estàvem al mirador de la Canaleja, a la Calle Real, observant les típiques cases segovianes amb les seves curioses teulades i gaudint al fons de la Sierra de Guadarrama, quan un senyor ens preguntà: ¿ De donde son ustedes ? Poc podia imaginar-me que parlava amb un valencià enamorat de Segovia: Félix Herrera Díez, coronel retirat que fou director entre 1.998 i el 2.006 del Museo Específico de la Academia de Artillería de Segovia. Molt conegut a la ciutat, li agrada ajudar a descobrir-la de forma totalment desinteressada. La sort ens somrigué quan en Félix, apassionat per l'art i la història, ens trià per mostrar-nos la bella ciutat castellana. 


Gràcies al correu electrònic, durant l'any m'ha enviat una colla d'informacions sobre Segovia, una de les quals avui vull compartir amb vosaltres. Gràcies Félix per les teves explicacions i fotografies.
Però primer anem al març del 2.009, concretament a l'entrada "Escola de pastors. Projecte Grípia ", en la que us presentava aquesta escola que vol dinamitzar el sector primari al Pirineu  seguint el model de l'escola de pastors d'Astúries. L'ofici de pastor, un dels més antics del món, mor lentament. Però la transhumància encara està viva i algunes vegades podem veure ramats passant per les ciutats. Els pastors recorren grans distàncies des de les planes fins a les regions muntanyoses, i viceversa, per aprofitar al màxim els pasturatges segons l'estació de l'any.


Torno al Félix per ensenyar-vos com un ramat de més de set-centes ovelles van recórrer Segovia en la IV Fiesta de la Trashumancia, celebrada el passat dia 5 de juny.


Font fotografia: Félix Herrera Díez

A la fotografia anterior i següent podeu veure el gran ramat arribant a l'aqüeducte pel Paseo Santo Domingo de Guzmán. La IV Fiesta de la Trashumancia, organitzada per Segolechal, va recordar l'ofici de pastor des del Parque del Santo Ángel de la Guarda, per la Cañada Soriana Occidental fins a la Plaza Oriental, rememorant els desplaçaments des ramats de les pastures d'hivern a les d'estiu o viceversa.

 
Font fotografia: Félix Herrera Díez

El pas del ramat cap a la Plaza Oriental fou tot un espectacle per fer memòria d'aquest tipus de pasturatge tant important a la província de Segovia.

  
 Font fotografia: Félix Herrera Díez

La gent de Segolechal, 200 socis amb 180.000 caps de bestiar, han patit els últims anys una gran caiguda de preus del  cordero lechal - dels 80 als 45 € - fet que ha suposat la desaparició d'algunes explotacions ramaderes.


Font fotografia: Félix Herrera Díez

El negoci sobreviu a la crisi gràcies a les exportacions als països àrabs. Com podeu veure, a la fotografia anterior i a la propera, als peus de l'aqüeducte una colla de gent no es volia perdre aquesta festa de la transhumància.

Font fotografia: Félix Herrera Díez

Malgrat la tendència  a desaparèixer, encara hi ha gent jove que vol ser pastor. Aquest any l'anunci d'aigua Veri ens presenta a l'Anna Plana de 29 anys, que aprengué l'ofici a l'escola de pastors de Rialp. Un anunci emocionant. La pastoreta, com l'anomenen la gent de la zona, és valenta i s'ha arrelat al Pirineu...
L'ofici de pastor, en el món tecnològic que vivim, ens ajuda a saber qui som i on hauríem d'anar...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada