dimarts, 3 de gener de 2017

On viu el Gegant del Pi?

Al mes de maig entràrem virtualment al taller d'escultura Casserras de Solsona emocionats per la bona notícia de la seva continuïtat. Després de la mort del Manelet, magnífic constructor de gegants, trobar-hi treballant il·lusionades a la Teresa ( filla ) i a la Teresa ( dona ) de Manel Casserras i Solé ( Manelet ), suposà pel món geganter una gran alegria. Durant la visita al taller ens sorprengué la presència  del gegantó Mustafà Petit del Pi, construït l'any 2.014 pel Manelet, una rèplica del Gegant del Pi, de 2,10 metres d'alçària i 12 quilograms de pes pensat perquè el portin nens i nenes...


Avui us proposo viatjar de la Catalunya Central a la capital del nostre petit país, Barcelona, concretament a l'església de Santa Maria del Pi per descobrir on viu el Gegant del Pi...
Ubicada a la plaça del Pi del Barri Gòtic, al districte de Ciutat Vella, aquesta església d'estil gòtic català es començà a edificar l'any 1.321 i al 1.391 acabaren les obres. La seva impressionant rosassa de dotze braços fou destruïda  en l'incendi de 1.936.


L'any 1.943 fou reconstruïda per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Giribet basant-se en antigues fotografies i en un estudi detallat de les rosasses dels monestirs de Pedralbes i de Sant Cugat.
Entenc que us pregunteu la relació entre aquesta església, el Gegant del Pi i Solsona, una mica de paciència i aviat sabreu el perquè quan entrem per la porta principal del temple...


Al timpà, una magnífica escultura gòtica de la mare de Deu amb el Nen era la protagonista. Si la voleu veure està a l'interior de l'església per protegir-la de les condicions de l'exterior que l'estaven degradant. El que si podeu observar a la llinda, és la sèrie de bustos de Maria entre apòstols. Documentada des del 987, diu la tradició que ja existia una capella al segle V. L'església és d'una sola nau de 54 metres de longitud, 17,50 d'amplada i 27 d'alçada.


Tornem al Gegant del Pi i concretament a l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, associació sense ànim de lucre que custodia, manté i difon les diferents figures festives de la Basílica de Santa Maria del Pi, que tenen els seus orígens al segle XVII. Actualment custodien : els Gegants del Pi ( Mustafà i Elisenda ), els Gegants Petits del Pi ( Oriol i Laia ), el gegantó Perot Lo Lladre, la Mulassa de Barcelona, el lleó de Barcelona, i els capgrossos del Pi. Aquestes figures festives les podeu veure a la Casa dels Entremesos a la plaça dels Beats número 2, prop del Palau de la Música.
Entenc que no veieu la relació entre el taller d'escultura Casserras , l'església de Santa Maria del Pi i la Casa dels Entremesos...
Manel Casserras i Boix, pare del Manelet, va restaurar als Gegants del Pi del juny de 1.959 al juny de 1.960; i ens construí una còpia els anys 1.985 i 1.986 per fer-los més lleugers i preservar els originals del desgast de participar en diferents festes populars. Manel Casserras i Solé ( Manelet ) va fer una còpia dels Gegants Petits del Pi l'any 1.997. El seu pare els havia restaurat l'any 1.960.
Els que veieu a la Casa dels Entremesos i que participen a les festes populars, són còpies dels antics Gegants del Pi. Per veure els originals, acabem d'entrar a l'església de Santa Maria del Pi i a la dreta...


Només entrar per la porta principal, la de sota la magnífica rosassa, veureu els Gegants del Pi i els Gegants Petits del Pi guardats en una vitrina gegantina. La primera referència documental dels Gegants del Pi ( Mustafà i Elisenda ) data de 1.601, any que van participar en la canonització de Sant Raimon de Penyafort a Barcelona. 


Els Gegants Petits del Pi són del 1.780, quan la parròquia de Santa Maria del Pi decidí crear-los just l'any en el que el rei Carlos III restringí i prohibí la imatgeria festiva. El fet està documentat al llibre de comptes de l'Obra del Pi...
L'any 1.870, els Gegants de Pi i els Gegants Petits del Pi, són desats en caixes, això els salvà de ser destruïts durant la Setmana Tràgica i l'any 1.936.
Si el gegant de Pi balla i balla, el Manel i el Manelet Casserras en són en bona  part responsables.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada