dimarts, 10 de gener de 2017

Assaborint el castell de Concabella ( 2 ).

Després de resseguir el perímetre gairebé quadrat del castell i fixar-nos en les seves torres ( una amb gàbia i llegenda ), finestres renaixentistes, arcs fets a partir  dels merlets, troneres, espitlleres i la porta principal amb arc de mig punt amb grans dovelles entrem al seu interior en el que no queda gairebé cap element arquitectònic de la seva dilatada història que començà al segle XI. Avui el castell de Concabella és un equipament cultural i de serveis públic totalment reformat i distribuït en una colla d'espais: Centre d'Interpretació dels Castells del Sió, Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida, Espai Pedrolo, Espais de Memòria de la Guerra Civil, Sala d'Actes, Sala d'audiovisuals i taller educatiu, Torre Major amb mirador i espitlleres i Sala d'exposicions Manuel de Pedrolo. A més a més hi ha oficines de gestió municipal i el consultori mèdic. 
Avui començarem per un dels tres espais d'interpretació del patrimoni: El Centre d'Interpretació del Castells del Sió.


Pujar a la planta superior del castell i visitar aquest Centre d'Interpretació ens permet passejar per la història agitada que visqué la riba del Sió a partir de l'expansió dels comtats catalans en aquesta zona de la Marca Superior, la divisió administrativa i militar al nord-est d'al-Àndalus. 


L'espai ens parla d'aquest territori al llarg dels segles X, XI i XII, una zona de frontera i trobada entre el món cristià i el musulmà. Comencem la visita amb les explicacions de l'organització del territori andalusí al segle XI.


El Centre ens permet veure l'evolució des de l'època feudal fins a l'edat moderna del món feudal, la vida al voltant del castell, i l'estructura, funcions i tècniques constructives dels castells. El castell determinava les relacions entre els senyors i els vassalls. El castlà era el representant del senyor feudal i s'encarregava de negociar amb els cavallers.  


El Centre d'Interpretació ens ajuda a entendre també l'evolució dels castells des dels seus inicis com torres de guaite i defensa, a castells, cases fortes i castells.palau. Molts d'ells fins al segle XIX van continuar habitats. Les Corts de Cadis, el dia 1 de juliol del 1.811, decretaren l'abolició dels senyorius a l'estat espanyol.


El decret acabava amb el vassallatge, les prestacions personals del senyor i els senyorius jurisdiccionals per convertir-los en propietats privades. Ferran II d'Espanya abolí el decret, però governs posteriors tornaren a fer decrets similars d'abolició els anys 1.823 i 1.837.


En la fotografia anterior podeu veure darrere del plafó explicatiu amb una gran fotografia del Castell de Montcortès, construït al segle XI però molt modificat al segle XV, els petits arcs construïts a partir dels antics merlets de la façana oest del Castell de Concabella.
Una sèrie de maquetes ens facilita la comprensió de les tècniques constructives de l'època. La propera fotografia explica clarament com van fer l'arrebossat de la torre de guaita de Vallferosa, de trenta-tres metres d'alçada, construïda l'any 970...


La tècnica anomenada opus spicatum, del llatí forma d'espiga, s'emprà en temps dels romans i medievals. També s'aplicà en construccions rurals del segles XVI al XVIII. La pedra tallada es col·locava en forma d'espiga com podeu veure a la fotografia de la maqueta.
Al costat hi ha un petit espai on podeu veure un audiovisual que explica com era la vida al castell.
Deixem el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió i anem a la segona planta per visitar l'Espai Pedrolo.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari