divendres, 31 de març de 2017

Gaudiu de Leo Perutz.

L'any passat la gent de Libros del Asteroide ens va fer un gran regal amb l'edició de la petita joia de Leo Perutz "De noche, bajo el puente de piedra", traduït de l'alemany per Cristina García Ohlrich. El llibre no és una novetat, ja fa gairebé tres dècades que s'estan recuperant pels lectors en castellà, crec que no hi ha traduccions al català, els llibres més importants de l'escriptor txec; un autèntic geni de la literatura fantàstica de l'àmbit cultural alemany. 


La tasca de recuperació de l'obra de Leo Perutz ha estat possible perquè a Àustria  i Alemanya s'ha produït la rehabilitació de l'escriptor com autor de culte i de part de la seva obra s'han fet adaptacions pel cinema, teatre, ràdio i fins i tot òpera. Penseu que De noche, bajo el puente de piedra, té diferents versions operístiques.
La contraportada ho explica molt bé, el llibre és una "història d'històries", que ens permet mitjançant quinze relats passejar per la Praha del segle XVI de la mà del misteriós estudiant de medicina Jakob Meisl.
A la coberta podeu veure el gravat del 1.875 Puente Carlos Praga que ens mostra la Torre del pont de Malá Strana, la porta d'entrada al Barri Petit venint de la Ciutat Vella. La torre més petita ( esquerra ) és l'antiga torre romànica del segle XII del pont de Judith, el primer pont de pedra que es va ensorrar l'any 1.342. La seva forma renaixentista actual és del 1.591. La torre més alta, d'estil gòtic, fou construïda l'any 1.464. A la propera fotografia podeu veure l'aspecte actual d'aquestes torres.


Nascut a Praha l'any 1.882 en una família benestant d'origen sefardita, Leo Perutz estudià matemàtiques i treballà a la companyia Assegurances Generals a Viena i Trieste. Quan ho feia a Trieste, a les oficines de Praha de la mateixa companyia hi treballava Franz Kafka... Posteriorment es dedicà únicament a escriure. Durant la segona i tercera dècades del segle passat fou un dels autors europeus més populars. L'any 1.938 , amb els nazis  al poder després d'annexionar-se Àustria, s'exilià marxant de Viena i fent un periple per Venècia, Forte dei Marmi, Palestina fins arribar finalment a Tel Aviv.  Tornà a Viena l'any 1.950 i fins a la seva mort set anys després vivia entra Àustria i Israel.
Tornem al llibre que us recomano en el que les belles i misterioses històries dels jueus de Praha us transportaran a Josefov ( el barri jueu ), al riu Moldava i al seu pont el més antic de la ciutat que es començà a construir l'any 1.357 i s'acabà a principis del segle XV. Passeu el pont de Carles, la via més important entre la Ciutat Vella i el Castell de Praha, escolteu al rei de Bohèmia Rodolf II, al gran rabí Loew, el riquíssim jueu Mordejai Meisl i la seva bella esposa Esther, a l'estudiant de lleis de la Universitat de Praha Peter Zruba von Zdat,...
A la propera fotografia podeu veure el Barri Petit ( Malá Strana ) des del Castell de Praha. A la dreta, el pont de Carles, sempre ple de gent, i el riu Moldava.


No ho dubteu, només començar el llibre el relat Peste en el barrio judio us porta al Josefov del 1.589 on dos pobres músics i còmics ambulants  Koppel-Bär i Jäckele-Narr entren de nit al cementiri jueu per recollir les monedes que els visitants deixen als sepulcres...


Aquest cementiri fou durant més de tres-cents anys l'únic lloc on es podien enterrar als jueus de Praha. La làpida més antiga és del 1.439 i l'any 1.787 deixà de rebre enterraments. Hi ha més de 12.000 làpides en un espai molt petit, però se suposa que són molts més els jueus enterrats.
No tingueu por, entreu amb Koppel-Bär i Jäkele-Narr al cementiri jueu acompanyats de la llum de la lluna... Ells tornaran a acompanyar-vos al relat de la pàgina 207 La jarra de aguardiente.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari