dimecres, 15 de març del 2017

Al cor de la Sierra de la Demanda.

El patrimoni de Castella és immens i suposa un gran plaer descobrir-lo. Avui us proposo apropar-nos a la Sierra de la Demanda, un espai protegit que pertany a la Serralada Ibèrica en el límit de les províncies de Burgos i Soria i la comunitat de La Rioja. Concretament anirem a terres burgaleses on ens espera, al municipi de Pineda de la Sierra, un petit i encantador poblet de cent habitants que està a 1.205 metres d'altitud. El nucli de població és petitet, però el tresor que acull és molt gran...


L'església de San Esteban Protomártir és un dels millors exemples del románico serrano. De planta basilical i una sola nau, els carreus dels murs són de color vermellós, característic de les edificacions de la conca alta del riu Arlanzón. El que ens deixa bocabadats quan la trobem és el pòrtic amb onze arcades de mig punt repartides en dos grups separats per la porta d'accés.

  
Aquesta part de l'església correspon a la segona fase constructiva, concretament a la segona meitat del segle XII, quan es va fer la galeria porticada. Primer es construïren les arcades de llevant, que podeu veure a la fotografia anterior. Els onze arcs descansen sobre columnes geminades amb capitell de decoració vegetal.
Abans d'entrar donem un cop d'ull a l'absis, també de la primera meitat del segle XII, amb cinc llenços amb tres finestres de doble esqueixada.


En molts carreus de l'absis podem veure les marques dels picapedrers que servien per saber quan havien de cobrar per la feina feta.


En una de les finestres de doble esqueixada de l'absis observem els capitells decorats amb animals inspirats en els antics bestiaris medievals.


L'òxid de ferro dels carreus de gres vermellós format per una sorra cimentada amb materials ferruginosos dóna un aspecte especial als murs de l'església.


Entrem a la galeria porticada on ens espera la portada romànica de la primera meitat del segle XII amb cinc arquivoltes de mig punt amb dos relleus adossats als carcanyols.


Els deu capitells ricament decorats representen figures humanes, parelles enfrontades de grius i harpies, un centaure que dispara amb l'arc -símbol de la luxúria - a una sirena de cua doble.


El capitell de la sirena de doble cua és una de les poquíssimes representacions romàniques d'un nu femení. A la part dreta de la portada està representada als capitells una epifania on la Mare de Déu  i el Nen estan acompanyats pels tres Reis en un extrem i sant Josep a l'altre. Trobem també decoració vegetal i una escena al·lusiva a la lluita entre el bé i del mal, representats per Samsó i el drac.


Entrem a l'interior de l'església de San Juan Protomártir, on els dos primers trams són de de primera meitat del segle XII. Inicialment estaven coberts de fusta i amb les reformes del segle XVI  s'elevà tres metres l'alçaria de la nau i es cobrí amb volta de creueria.


El retaule de l'absis, que podeu veure a la fotografia següent, és una obra barroca del 1.704, amb algun element anterior com el tabernacle, un treball fet per l'arquitecte de retaules Miguel Gutiérrez i per l'escultor Domingo de Uriarte l'any 1.668. Els daurats el va fer Diego Angulo l'any 1.668.


La pila baptismal és una gran copa tallada en una peça i amb una senzilla decoració de formes geomètriques. Aquest tipus de pila el trobem en altres esglésies de la Sierra de la Demanda, i es consideren d'una fase tardana del romànic.


Sortint del temple no puc resistir la temptació de donar una última mirada als carreus vermellosos típics, com ja us he explicat abans, en les edificacions d'aquesta zona del riu Arlanzón.


Pineda de la Sierra té un passat miner, per això l'any 1.900 una empresa anglesa construí un ferrocarril miner que tingué una curta vida ja que es tancà definitivament l'any 1.910 i les vies foren desmantellades al 1.947. Actualment s'ha transformat en una Via Verda. Si hi passegeu tranquil·lament encara podreu trobar elements que ens recorden aquella època.


Si usa agrada gaudir a peu o en bicicleta dels espais naturals i teniu prevista la descoberta d'aquestes terres burgaleses, no deixeu d'aprofitar el regal que suposa la Vía Verde de la Sierra de la Demanda, amb 54 quilòmetres plens de sorpreses.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada