dissabte, 6 de maig de 2017

Al turó de la Sabika ( i 5 ).

Després de donar un cop d'ull al Palacio de los Leones, la millor de les joies arquitectòniques de la ciutat palatina, amb el conegudíssim pati i les sales de los Abencerrajes i de los Reyes, sortim de l'Alhambra per gaudir del Paseo de las Torres que ens portarà al Palacio del Generalife.


En aquest passeig que ressegueix la muralla trobarem diferents torres, la de la fotografia anterior és la Torre de las Infantas, la millor conservada. Si ens girem, sembla que les torres del passeig ens observin en la nostra descoberta. Al fons de la propera fotografia tenim la Torre de los Picos, de finals del segle XIV, una torre de tres pisos el nom de la qual ve dels merlets acabats amb piràmides de maó. La més propera a vosaltres és la Torre del Cadí, que al segle XVI s'anomenava del Preso i als segles  XVII i XVIII del paso de la Zorra.


Al costat de la muralla, i vigilats per les torres del passeig, uns endreçats horts ens acompanyen mentre ens apropem al final de la nostra visita virtual, el Palacio del Generalife. La Torre de las Infantas sembla un hortolà gegantí...


Deixem el Paseo de las Torres per entrar al Palacio del Generalife, construït a finals del segle XIII per Muhammad II, el segon soldà de la dinastia nassarita, on ens espera el Patio de la Acequia, un pati interior enjardinat típic dels habitatges nobles granadins. 


De forma rectangular i seguint l'esquema àrab de pati quadripartit (Char-Bagh) d'origen persa. Tenen gran protagonisme la vegetació i les dues fileres de sortidors del segle XIX que flanquegen la séquia i creuen els seus dolls d'aigua. Al fons de la fotografia anterior tenim l'entrada al Mirador de Ismaïl que fou l'única obertura original a l'exterior del Patio de la Acequia.


Si ens apropem, des de la porta de triple arc podem veure com la finestra del fons del mirador ens regala unes vistes excel·lents de l'Albaicín. Però abans d'entrar no oblideu aturar-vos per mirar i admirar la sebka que decora la galeria nord, tot un tresor decoratiu de l'art islàmic.


El mirador conserva una rica decoració de guixeries de l'època del soldà Ismaïl I de la dinastia nassarita de Granada que governà del 1.314 al 1.335. Algunes d'aquestes guixeries es superposen a altres de l'època de Muhammad III. El regal visual de les finestres baixes del mirador és fascinant.


Sortint del mirador i tornant al Patio de la Acequia, podem contemplar el pòrtic del pavelló sud, mentre el so els dolls d'aigua ens acompanya en aquesta recerca de la bellesa.


Marxant del Palacio del Generalife sembla que l'Alhambra, majestuosa, està trista intuint el final de la nostra visita. Contemplar-la en silenci ens deixa un record difícil d'oblidar.


A la dreta de l'Alhambra al centre de la fotografia següent, la ciutat de Granada, i a la seva dreta el barri de l'Albaicín que conserva l'estructura i aspecte que tenia a l'època musulmana medieval. 


No deixeu de visitar Granada, una ciutat imprescindible, i entendreu perfectament el que explica la llegenda de Boabdil. Quan tingué que marxar de la ciutat Muhammad XII darrer rei musulmà de Granada, conegut pels cristians com Boabdil, camí de Las Alpujarras; a l'arribar a la part alta d'un turó va girar-se per veure la seva ciutat per última vegada i va plorar...
Vosaltres també plorareu al marxar de Granada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari