diumenge, 11 de juny de 2017

El Sant Drap.

Fa un mes a l'entrada "Tres fragments de hanukkiyyà..." visitàrem virtualment l'exposició "Ramon Llull i l'encontre de cultures" per donar un cop d'ull als fragments de tres canelobres, anomenats hanukkiyyà, que els jueus encenen a la festa del Hanukkà ( la Festa de les Llums o la Festa de la Dedicació ). Els petits fragments trobats pels arqueòlegs a les excavacions de l'enigmàtic call lleidatà van servir, juntament amb altres restes arqueològiques, per confirmar el que explicaven els documents sobre la cuirassa de Lleida.
Avui tornem a l'exposició que recordava el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, el gran pensador mallorquí...


Ens aturem davant d'una senzilla vitrina que guarda un pergamí, un reliquiari i un llibre imprès l'any 1.905. El plafó informatiu que l'acompanya ens explica la increïble història del Sant Drap "una relíquia arribada de Tunis a Lleida en temps de Ramon Llull"

  
Al pergamí de la fotografia anterior, del 1.297 que es conserva a l'Arxiu Capitular de Lleida, podeu llegir la declaració d'Arnau de Solsona un mercader de Lleida. S'explica com la seva dona va aconseguir la relíquia del Sant Drap. A la fotografia de detall següent podeu veure un fragment  del pergamí.


Quan parlem del Sant Drap és fàcil preguntar-se si és història o llegenda. El document de les dues fotografies anteriors acredita l'entrega del Sant Drap o Sant Bolquer del Nin Bon Jesús al bisbe Guerau d'Adrià per paret d'Arnau de Solsona a finals del segle XIII, concretament el quatre de desembre de 1.297.
Poc temps després de la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I entre els anys 1.229 i 1.231, unes naus pirates tunisianes desembarcaren a Pollença i s'endugueren un matrimoni amb la seva jove filla. No sabem el nom del pare, però la mare es deia Elisenda i la filla Guillemona, les dues naturals de Lleida. Mare i filla foren presentades al rei de Tunísia que es quedà meravellat amb la bellesa de la filla. Els documents diuen que Guillemona era "especiosa atque omniem occulis gratiosa" i el rei decidí que es casés amb ella. Guillemona, convertida a l'islam, es va casar amb Abu'Abd Allah al-Mustansir el "Gran Miromomelí", i a partir d'aquell moment el seu nom fou Rocaia. El príncep guardava com un tresor el Sant Drap, el primer bolquer que embolcallà al Nen Jesús quan va néixer. El Gran Minomomelí havia aconseguit la relíquia a l'Orient.


El Sant Drap. Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida.

La mare, ja vídua, estava a la cort amb Rocaia fins que un dia conegué a l'Arnau de Solsona, un dels grans mercaders  de Lleida en un dels seus viatges a Tunísia per negociar amb robes. Elisenda i Arnau s'enamoraren, es van casar i decidiren tornar a Lleida. Rocaia prengué la relíquia al seu marit i li donà a sa mare perquè la dugués a terra cristiana. Un cop a Lleida, Elisenda va conservar-lo però no digué res al seu marit. Anys després li confessà el seu secret, i l'Arnau finalment li entregà al bisbe Guerau, com explica el pergamí escrit pel notari Guillem de Pulcrovicino. El Sant Drap es venerà durant més de quatre-cents anys a la Seu Vella. Durant la Guerra del Francès ( 1.808-1.814), el Sant Drap ja estava a la Catedral Nova, i fou protegit per la família Puig Aleu, a la que com a mostra d'agraïment li donaren un filet del bolquer que es conserva en el reliquiari de finals del segle XIX que podeu veure a la fotografia següent


El reliquiari està fet amb teixit, vidre, plata fosa i cisellada, i pertany a la família Puig Aleu. El Sant Drap desaparegué durant la Guerra Civil espanyola. A la propera fotografia podeu veure part de la columna "Los aguiluchos de la FAI" que incendià la Catedral Nova. Si aneu a la Seu Nova podreu veure una petita exposició fotogràfica que mostra la seva destrucció com a conseqüència d'aquell incendi. Aquesta és una de les fotografies que documenta els fets.


Font fotografia: Recull fotogràfic  Seu Nova Lleida.

A la vitrina dedicada al Sant Drap trobem el llibre de Ramon Llobet Martí "Reseña histórica-canónica de la insigne reliquia del Sto Pañal del niño Jesús que se venera en el altar de la piedad de la S.I. Catedral de Lérida", editat per la impremta Mariana l'any 1.905 i que es conserva a la Biblioteca del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.


Les guerres, a més a més de l'inqüestionable dolor humà, han destruït arreu molts elements del patrimoni. Lleida les ha patit intensament i molt bona part de la seva bellesa ja no existeix. El Sant Drap, la que fou relíquia venerada durant segles ha desaparegut, i les Seus Vella i Nova foren salvatgement tractades.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari