diumenge, 21 de gener de 2018

Al turó de l'Acròpoli ( 3 ).

A pocs metres del Partenó ens espera l'Erectèon, una obra mestra de l'ordre jònic construïda entre els anys 421 aC i 406 aC per reemplaçar l'antic temple dedicat a Atena Poliàs i destruït pels perses l'any 480 aC durant les Guerres Mèdiques. A la propera fotografia podeu veure la façana sud de l'Erectèon, l'ombra és del Partenó.


El temple a l'època romana fou anomenat Erékhtheion  "el que sacseja la Terra". Albergava els cultes més antics d'Atenes i estava consagrat a Posidó déu dels oceans, Hefest déu del foc, Atena deessa de la saviesa, l'artesania, l'estratègia de la guerra i protectora de la ciutat d'Atenes, i a Erecteu el primer rei mític d'Atenes. Eumolp, fill de Posidó va morir com a conseqüència de la guerra contra Erecteu. Posidó per venjar-se va aconseguir que Zeus fulminés amb un llamp a Erecteu, que fou enterrat en aquest temple.
Darrere de l'Erectèon, i des de qualsevol punt del turó de l'Acròpoli, podeu veure com la capital grega s'enfila pels turons.


El temple, de marbre pentèlic, probablement fou obra de Mnèsicles, autor també del propileu o de Filocles. La topografia i la por a destruir santuaris antics determinà la complicada planta de l'Erectèon, asimètrica i amb un desnivell de tres metres. La planta és el resultat de la unió perpendicular de dos edificis, amb pòrtics a diferents nivells.
A l'est tenim un temple hexàstil ( de sis columnes ) de planta rectangular dedicat a Atena, el pòrtic del qual podeu contemplar a la propera fotografia.


A la cel·la acollia una escultura de fusta d'olivera de caràcter votiu. En aquest tipus d'escultura, anomenada xòanon, la figura s'adapta a la forma del tronc de l'arbre en el que està tallada. Deien que aquest xòanon era un regal de Zeus caigut del cel. Era la principal imatge de culte a la ciutat d'Atenes.


Davant del xòanon sempre estava encesa, en una làmpada d'oli en forma de palmera feta d'or, la flama eterna. A la naos es guardaven els tresors de les Guerres Mèdiques.
Aixecar la mirada i observar les columnes i els capitells jònics de dos volutes, l'arquitrau amb el magnífic blau del cel d'Atenes, és tot un plaer.


El treball sobre el marbre pentèlic és impressionant. Després de gairebé dos mil·lennis i mig  el que queda del temple llueix orgullós la delicada feina feta. Sobre el fris encara es pot apreciar un petit fragment de la cornisa i el timpà.


En sentit nord-sud i perpendicular al temple dedicat a Atena tenim el segon temple consagrat als déus Posidó i Hefest, al rei mític d'Atenes Erecteu. El pòrtic, situat a la façana nord, el podeu veure a la propera fotografia.


El gran pòrtic tetràstil ( quatre columnes a la façana i dos als laterals ) dedicat al déu Posidó, està situat uns tres metres per sota del pòrtic de la façana est. Com podeu veure a la fotografia anterior la pronaos conserva la coberta plana.


A la façana sud tenim un dels elements arquitectònics més coneguts del temple, la tribuna de les Cariàtides, que amagava una escala que conduïa a la tomba del rei Cècrops, mític déu-serp primer rei d'Àtica.


Les sis dones joves que aguanten sobre el cap l'arquitrau i la cornisa de la tribuna tenen una alçària de 2,3 metres. Simbolitzen les dones dels caris que van portar a Atenes d'esclaves com a represàlia a les aliances dels seus homes amb els perses, enemics d'Atenes.


Les sis cariàtides miren cap al Partenó i no tenen mans, però és possible que amb la mà esquerra s'agafessin la túnica i a la la dreta duguessin algun objecte de culte. Al cap duen un kalatos, un cistell de vímet que fa de capitell, sobre el que hi ha l'arquitrau.
Les sis són còpies, una d'elles viatjà lluny de l'Acròpili quan Lord Elgin, ambaixador britànic a l'Imperi Otomà entre 1.799 i 1.803 se la va endur. L'any 1.816 la vengué al British Museum de Londres. Però i les altres cinc?...
Deixem l'Erectèon i acompanyeu-me a observar la ciutat des del turó amb la finalitat de trobar resposta a la pregunta anterior.


En properes entrades baixarem passejant lentament per la sendera i ens aturarem primer al teatre de Dionís, al centre de la fotografia, i posteriorment al Museu de l'Acròpoli, a la dreta de la fotografia, inaugurat l'estiu del 2.009 a només tres cents metres del Partenó on veurem les altres cinc cariàtides originals.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari