Marxant de l'antic convent de santa Clara, rehabilitat entre els anys 2.012 i 2.005 i que és avui un Espai Municipal, Cultural i Centre de Dia que acull a la gent de l'Escola de Música Sícoris, la Coral Shalom i els Castellers de Lleida, aixecàrem la mirada per observar a la dovella central de l'antiga porta el recordatori de l'any de la construcció del convent de les clarisses 1.733. Des de la vella porta podeu apreciar la proximitat del nostre protagonista d'avui: l'antic convent de santa Teresa.
Quan s'acaba el mur girem a l'esquerra. La reixa que veieu a l'esquerra de la propera fotografia és la dels antics horts del convent de santa Clara i al fons tenim la Catedral Nova. Nomé cal caminar uns metres pel carrer sant Anastasi per arribar a l'edifici singular que avui descobrirem.
Un cop al carrer dels Obradors girem a la dreta i comencem a resseguir el perímetre d'aquest gran edifici del que es col·locà la primera pedra el 15 de maig de 1.677. És el convent de santa Teresa de l'ordre de les Carmelites Descalces.
Tres anys abans havien obtingut la llicència per fundar-lo. La Paeria cedí els terrenys per construir-lo i ordenà que l'església del convent fos dedicada al patró de la ciutat, sant Anastasi. La primera sorpresa desagradable la trobem als pocs metres després de girar cap al carrer dels Obradors, una gran esquerda recorre verticalment tota la façana...
Observant la façana de l'antic convent que mira a la plaça de l'hort de santa Teresa ens adonem que, a més a més de les esquerdes, la humitat és un altre dels grans problemes d'aquest edifici barroc del segle XVII.
L'edifici té una història convulsa que començà al 1.707 durant la Guerra de Succeció ( 1.702-1.714 ), i que implicà el trasllat de les monges a Tarragona. L'antic convent fou aquells anys hospital militar. L'any 1.714 les carmelites tornaren al seu convent.
A la Guerra del Francès ( 1.808-1.814 ) les tropes napoleòniques conqueriren Lleida l'any 1.810 després d'un setge que deixà tres mil víctimes civils. Les tropes borbòniques van rendir-se als soldats de Napoleó que conqueriren així la ciutadella militar de la Seu Vella. Els soldats francesos assaltaren el conveny i novament les monges tornaren a ser expulsades fins al 1.814. Aquells quatre anys l'edifici tingué un ús militar...
Baixem per les escales que hi ha a la dreta de la plaça per continuar resseguint el perímetre de l'antic convent i continuem a l'esquerra quan arribem al carrer Arajol.
Com podeu veure a la propera fotografia, les humitats es manifesten en molts punts d'aquesta construcció barroca. L'edifici de la Catedral Nova ens observa atentament mentre comencem a enfilar el carrer sant Anastasi.
Lamentablement descobrim una nova esquerda que recorre vertivalment tota la façana. Com podeu apreciar a la fotografia següent, hi ha uns punts de control on s'estudia l'evolució d'aquesta esquerda amb la data escrita a la paret 10/11/16 ...
L'any 1.936 les monges abandonaren novament el seu convent que fou altra vegada hospital militar. L'edifici tingué grans desperfectes. Quan acabà la Guerra Civil les carmelites tornaren a casa seva i van estar-hi dins al 1.987 quan marxaren al nou convent de la Partida de la Caparrella.
A la porta del carrer sant Anastasi destaca l'escut heràldic del mestrescola Francesc Pastor i Pinyana que en el seu testament deixava "dotze milia lliures en propietat que sera siscéntes lliures annua pensió,y dita pensió sie esmersada, y gastada, y de aquella sie fundada una casa, o, monestir de monges descalces carmelites dins la present ciutat".
En aquest escut podem llegir la segünet inscripció: " D. Francisco Pastor y Piñana, maestro de escuelas en la santa iglesia de Lérida. Fundador".
Aquest tranquil racó de la ciutat cada primavera bull d'activitat, voleu saber perquè?
Atentament.
Senyor i
Observant la façana de l'antic convent que mira a la plaça de l'hort de santa Teresa ens adonem que, a més a més de les esquerdes, la humitat és un altre dels grans problemes d'aquest edifici barroc del segle XVII.
L'edifici té una història convulsa que començà al 1.707 durant la Guerra de Succeció ( 1.702-1.714 ), i que implicà el trasllat de les monges a Tarragona. L'antic convent fou aquells anys hospital militar. L'any 1.714 les carmelites tornaren al seu convent.
A la Guerra del Francès ( 1.808-1.814 ) les tropes napoleòniques conqueriren Lleida l'any 1.810 després d'un setge que deixà tres mil víctimes civils. Les tropes borbòniques van rendir-se als soldats de Napoleó que conqueriren així la ciutadella militar de la Seu Vella. Els soldats francesos assaltaren el conveny i novament les monges tornaren a ser expulsades fins al 1.814. Aquells quatre anys l'edifici tingué un ús militar...
Baixem per les escales que hi ha a la dreta de la plaça per continuar resseguint el perímetre de l'antic convent i continuem a l'esquerra quan arribem al carrer Arajol.
Com podeu veure a la propera fotografia, les humitats es manifesten en molts punts d'aquesta construcció barroca. L'edifici de la Catedral Nova ens observa atentament mentre comencem a enfilar el carrer sant Anastasi.
Lamentablement descobrim una nova esquerda que recorre vertivalment tota la façana. Com podeu apreciar a la fotografia següent, hi ha uns punts de control on s'estudia l'evolució d'aquesta esquerda amb la data escrita a la paret 10/11/16 ...
L'any 1.936 les monges abandonaren novament el seu convent que fou altra vegada hospital militar. L'edifici tingué grans desperfectes. Quan acabà la Guerra Civil les carmelites tornaren a casa seva i van estar-hi dins al 1.987 quan marxaren al nou convent de la Partida de la Caparrella.
A la porta del carrer sant Anastasi destaca l'escut heràldic del mestrescola Francesc Pastor i Pinyana que en el seu testament deixava "dotze milia lliures en propietat que sera siscéntes lliures annua pensió,y dita pensió sie esmersada, y gastada, y de aquella sie fundada una casa, o, monestir de monges descalces carmelites dins la present ciutat".
En aquest escut podem llegir la segünet inscripció: " D. Francisco Pastor y Piñana, maestro de escuelas en la santa iglesia de Lérida. Fundador".
Aquest tranquil racó de la ciutat cada primavera bull d'activitat, voleu saber perquè?
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada