dilluns, 1 de gener de 2018

Cases singulars de Lleida (14).

Després de mirar i admirar les Cases Noves o de Balasch creuem la Rambla d'Aragó i continuem passejant pel carrer del Sant Crist, el que ens condueix al Museu de Lleida. Molt aviat arribarem a la plaça de Sant Josep amb l'església de Sant Llorenç de protagonista principal. Baixem pel carrer Descalços, un dels més curts de Lleida, des d'on ja veiem el nostre objectiu: l'antic convent de Salta Clara.


Després de finalitzar l'any 2.015 la rehabilitació s'inaugurà com Espai Municipal Cultural i Centre de Dia. Els 1.822 metres quadrats de l'antic convent i dels jardins són la seu de l'Escola de Música Sícoris, la Coral Shalom i els Castellers de Lleida. Aquest any que avui comencem iniciarà la seva activitat com a Centre de Dia amb vint places concertades per a persones que necessiten assistència social però poden viure soles.



A l'edifici de dues ales en forma de lletra L se li han rehabilitat les façanes, cobertes, sostres i s'han adequat els espais interiors per les noves funcions així com els antics horts que ara són una plaça i espai públic. Només entrar, a l'esquerra, trobem l'accés a les dependències de les diferents entitats.


Però sortim als antics horts que conserven l'arbrat, un espai que ens convida a gaudir de la tranquil·litat. Les germanes clarisses de Santa Clara han tingut cura de les instal·lacions fins al mes d'agost del 1.997.


Després de 751 anys a la ciutat de Lleida van tancar el convent perquè no hi havia noves vocacions. Les clarisses es traslladaren al monestir del Sant Crist de Balaguer i posteriorment al monestir de Pedralbes.
Gairebé "a tocar" de la Catedral Nova trobem els curiós safareig de l'antic convent en el que les monges feien la bugada,


L'any 1.246 les clarisses van fundar el seu monestir al Secà de Sant Pere. Gairebé dos segles i mig després, concretament al 1.480, es traslladaren al nou monestir al centre de la ciutat  ocupant-lo fins al 1.708. L'espai on hi havia el convent es coneix com Clot de les Monges.


Al 1.708 ocuparen provisionalment l'antiga casa del Marquès de Tallada i posteriorment altres cases particulars. L'any 1.733 es construí el nou convent d'estil barroc molt auster del carrer Lluís Besa. Quan estem al final dels antics horts sembla que estirant el braç podrem tocar els murs de la Catedral Nova...


L'antic convent de Santa Teresa també sembla estar tan a prop que gairebé tenim la sensació de poder acaronar-lo amb la punta dels dits.


Les cigonyes observen atentament els dos antics convents i la Catedral Nova, on moltes d'elles tenen el seu niu malgrat l'esforç dels tècnics perquè no hi tornin a niar.


La rehabilitació de l'antic convent de Santa Clara, feta entre els anys 2.012 i 2.015 fou dirigida per Xavier Cerqueda, Francesc Coit i Orland Martí.
A la part central de la propera fotografia podeu veure com el campanar de l'església de Sant Llorenç treu el nas.


Darrere del mur de pedra tenim el Museu de Lleida i a la seva esquerra, al fons, l'antiga Casa de Maternitat que des de 1.998 i després de la reforma de Daniel Gelabert i Fontova, és la Biblioteca Pública de Lleida.


El convent tingué una església neoclàssica molt senzilla però amb obres de valor artístic que es van perdre, la majoria, com a conseqüència de la desamortització i la guerra civil.


El quadre central de l'altar del segle XVIII dedicat a Santa Quitèria, obra del pintor barroc Antoni Viladomat i Manalt, està en una col·lecció particular a Barcelona...
Sortim de l'antic convent per visitar virtualment una nova casa singular de Lleida que també fou convent, el de Santa Teresa.


A la vella porta trobem el recordatori de l'any de construcció del convent de les clarisses: 1.733. Ara només cal girar a l'esquerra i baixar uns metres pel carrer Sant Anastasi per arribar al nostre proper objectiu.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada