diumenge, 18 de març de 2018

Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 7 ).

Després de passejar virtualment pel carrer Carnisseries vàrem continuar enfilant el turó pel carrer Caldereries fins arribar al carrer Cavallers, quedant encarats a la Casa Albiaña que té uns baixos del segle XIII i la part superior del XVII i XVIII. Us explicava també que en un pis d'aquesta casa Frederic Godàs i Legido inicià el seu projecte pedagògic del Liceu Escolar l'any 1.906, que sis anys després es traslladà a l'Avinguda de Blondel.


Recordeu que la Paeria tingué una colla de plets amb el Capítol de la Catedral per la Carnisseria del Capítol, en la que només podien comprar carn els clergues, i en la que no pagaven impostos per ella. L'any 1.707 la Carnisseria dels canonges i dels clergues de la Catedral i el forn de pa ( les dues d'ús exclusivament eclesiàstic ) estaven a la plaça de la Suda; però aviat es traslladà al carrer Galera.
Deixem el carrer Carnisseries i davant de la Casa Albiaña girem a l'esquerra per pujar el carrer Cavallers fins trobar el carrer Galera on descobrirem l'edifici on hi havia la Carnisseria del Capítol.


Malauradament al Centre Històric de Lleida trobem molts edificis en mal estat de conservació i una colla que s'han enderrocat pel perill que suposaven. Al carrer Galera, que va del carrer Cavallers al carrer Tallada, queden poques cases. 
A la propera fotografia. a la dreta, podeu veure una mica amagat, el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'edifici més destacat del conjunt monumental del turó batejat amb el seu nom.


Encara conserven la verticalitat els edificis amb els número 6, 8 i 10 del carrer. Als dos primers els cal una rehabilitació important però al número 10, el de l'esquerra a la propera fotografia feta gairebé des del carrer Tallada, d'ha fet una bona feina.


Diu Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història" que "encara existeix la casa amb dos grans portades i una fornícula superior amb una imatge de Nostra Senyora de la Salut". Quan vaig llegir-ho creia que aquest "encara existeix", emprat per l'historiador nascut a Alguaire, no es podria aplicar avui perquè el seu llibre que es publicà entre els anys 1.961 i 1.978 recollint els articles que començà a escriure l'any 1.958 al diari lleidatà "La Mañana", parlava d'una colla d'anys enrere. Com que el Centre Històric s'ha degradat molt, pensava que el meu pessimisme estava justificat. Però afortunadament vaig equivocar-me...


Encara avui podeu passejar fins al carrer Galera i veure les dos grans portades dovellades i la fornícula superior i, malgrat que els edificis  presenten deficiències evidents, constatar que estan plens de vida.
Us recordo altra vegada que la Paeria tenia al seu càrrec l'administració de les carnisseries de Lleida i va pledejar amb el Capítol de la Catedral per la provisió de carn a la ciutat.


El Consell de la Paeria del dia 28 de juliol de 1.380 va rebre les queixes dels Paers per què molts lleidatans menjaven a casa dels clergues, estalviant-se el pagament de l'impost sobre la venda de carn ja que els clergues n'estaven exempts. Poca broma, els ciutadans havien de pagar un diner per cada lliura de carn que compraven i la gent de l'església no...
Una de les veïnes m'explica quan veu que faig fotografies a la fornícula que la imatge de Nostra Senyora de la Salut la van robar no fa gairte. Ara només hi ha flors.


La desamortització va fer que la Carnisseria del Capítol perdés els privilegis, per això després de 1.838 va passar a mans de l'Ajuntament que se la va vendre l'any 1.875.
A la clau de la portada dovellada del número sis, la de la dreta de la fornícula que enyora la imatge de Nostra Senyora de la Salut, podeu llegir 1774.


Deixem el carrer Galera per continuar el nostre treball de recerca sobre els carrers de Lleida amb noms d'oficis.
Atentament
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada