Al juny del 2.016 a les misterioses entrades "Al carrer pergaminers ( 1 )" i "Al carrer pergaminers ( i 2 )" vàrem descobrir emocionats, gràcies a la gentilesa i explicacions de l'arqueòloga Isabel Gil, el que queda del call lleidatà.
Passen els anys i no s'acaba el projecte de rehabilitació que ha de permetre fer un recorregut accessible amb punts informatius que ens ajudin a conèixer els secrets de la nostra cuirassa. Avui farem un repàs al procés i veurem en quin punt estem d'aquest llarg camí. A la primera fotografia podeu veure les sitges i piques que formaven part dels antics tallers de pergaminers.
A la part superior esquerra de la propera fotografia podeu observar un fragment del carrer pergaminers empedrat. A poc a poc, les restes del call tornen a veure el cel lleidatà després de segles colgades sota terra. Aquestes dues primeres fotografies les vaig fer al juny del 2.016.
Inicialment les obres de recuperació i millora del call jueu tenien que finalitzar al juny del 2.016, però encara avui hi estan treballant.
A les tres properes fotografies del setembre del 2.017 podeu veure com, un cop catalogades, algunes de les restes del call es cobrien perquè deixar-les a la vista podia suposar el seu deteriorament. Altres restes es podran observar i ens ajudaran a entendre com era el nostre call.
En aquell moment s'estaven col·locant les estructures per enjardinar la zona i les passarel·les per les que els visitants passejaran per visitar l'antic call.
El projecte rehabilitarà i millorarà l'accessibilitat dels carrers Maranyosa, Dolors i Sant Cristòfol. També està prevista l'istal·lació d'un ascensor a la Costa del Jan.
La resta de fotografies de l'entrada d'avui són de fa pocs dies, concretament del dotze de febrer. La primera mostra com s'estava enderrocant manualment un bloc de pisos del call. Al solar formarà part de la zona enjardinada.
Si les compareu amb les fotografies anteriors podreu comprovar que les passarel·les han avançat lentament, però encara falta molta feina. Penseu que han passat vuit mesos...
Com podeu veure, a la teulada de l'oratori dels Dolors, edifici barroc construït l'any 1.724, també estan molt enfeinats.
Teniu raó, costa apreciar l'oratori. La fotografia següent ens aproparà i podrem observar les feines de rehabilitació. El passat mes de desembre l'Ajuntament de Lleida va tancar l'oratori per refer la coberta que estava en molt malmesa i patia problemes estructurals.
Darrere de l'oratori podeu contemplar el convent del Roser, iniciat a finals del segle XVII i que des del passat mes de juliol és un Parador Nacional. A la dreta treu el nas el campanar de l'església de Sant Llorenç.
Espero que e les properes entrades dedicades al call de Lleida pugui ensenyar-vos la rehabilitació ja acabada...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada